dilluns, 12 d’octubre de 2009

Units en matrimoni


L'A i en P es van casar aquest dissabte al migdia; va ser una cerimònia breu, poc més que un tràmit administratiu. A l'A i en P els acompanyava la mare d'ell i la germana d'ella, actuant com a testimonis del casament. A la sala de plens de l'ajuntament de Sarrià de Ter també hi havia un treballador de l'ajuntament, amb funcions de secretari d'aquest acte administratiu, i jo, que en tan que regidor, a petició de l'A i en P, els casava.

No és el primer casament que oficio ni serà el darrer; com amb tots dies abans de la cerimònia faig una visita als nuvis per a preparar la seva cerimònia. Jo els ofereixo una mena de “casament a la carta”. A partir d'una mínima, i imprescindible estructura i formalitats, la cerimònia de casament civil per met afegir tants accessoris com els nuvis i l'oficiant vulguin: cançons, lectures...

El casament de l'A i en P va ser, a petició seva, res més que un tràmit; l'embaràs d'ella està ja en un estat molt avançat i volien tenir resolta aquesta qüestió abans de la bona nova... Fins es plantejaven si calien, per aquest dis, els anells... Finalment la germana d'ells els va dur i amb els habituals nervis se'ls van posar...

Voldran fer, més endavant, el corresponent convit, amb les respectives famílies en ple, les amistats... Llavors, com també he fet amb altres parelles, si ho desitgen també podré oficiar una cerimònia de casament que, aquell dia, no tindrà més validesa que la simbòlica, doncs la legal ja la vam resoldre aquest dissabte.

Malgrat ser la cerimònia de casament més curta, la més plantejada com un tràmit administratiu, no vaig poder sentir el pes legal, però sobretot el simbòlic i emocional del matrimoni, quan mirant-los als ulls els vaig dir: així doncs, en vista de la manifestació lliure i espontània que heu fet i en virtut de les facultats que em confereix la llei, us declaro units en matrimoni, us declaro marit i muller.

1 comentari:

  1. Vaig assistir l'altre dia a un casament civil i vaig sortir-ne amb la sensació que era massa fred. L'acte fou senzill per decisió dels nuvis, però malgrat això penso que per part de l'alcalde que els casava hi va faltar una mica de poesia. Al cap i a la fi tant si és per l'església com si ho és pel civil el que es fa allà és certificar que una parella s'estimen i decideixen fer el camí junts. Penso que ha de ser una de les feines més boniques que els regidors i alcaldes podeu fer i cal posar-hi tot el que es pugui per fer fer l'acte més transcendent i agradable.

    ResponSuprimeix