dimarts, 13 de novembre del 2007

El tren al subconscient

Ahir dilluns tenia una reunió a Barcelona per temes de feina. La reunió estava convocada a les 10 del matí. Per anar a Barcelona el millor és el tren, sempre que tinguis opció de tornar, també, amb tren, o que no hi vagis amb la família o una colla...

Bé, el cas és que el diumenge vaig mirar els horaris i tenia dues opcions:
1.- agafar el tren de les 7:27, que arriba a Sants a tres quarts de nou.
2.- sortit més tard, amb el tren de les 7:59, que arriba a Sants a un quart de deu.

En condicions normals hauria agafat la segona opció, bo i tenint present que des de l'estació de Sants fins al lloc de reunió el desplaçament amb Metro i a peu no superaria la mitja hora. Però el meu subconscient, suposo, em va impulsar a llevar-me més d'hora i agafar el tren de dos quarts de vuit.

Essent dilluns hi havia molta cua a la guixeta per comprar els bitllets, també al tren. Assegut còmodament em disposava a repassar els papers de la reunió i a fer algun cop de cap de tan en tan... Pocs minuts després de l'hora de sortida per megafonia van anunciar que per problemes de subministrament elèctric el tren no podia sortit. La reacció d ela gent va ser d'una certa resignació: la majoria van avisar per mòbil la seva demora... El tren esdevé, a dia d'avui, un dels principals motius de retard a la feina, també pot esdevenir, a dia d'avui, una de les principals excuses fora de sospita...

Tres quarts d'hora més tard, a un quart de nou, va sortir el tren; abans de sortir ens van anunciar que el proper, el previst per les vuit, sortiria al cap de dos munits, de manera que si algun passatger volia canviar de tren per fer el viatge assegut podia fer-ho. Jo ho vaig tenir clar: d'aquest tren no en surto fins a Sants!.

A tres quarts de deu arribo a Barcelona; a les deu arribo puntual a la cita, a la reunió. Però no sóc l'últim que arriba... malgrat tot salvo el matí!

Al vespre, ja a casa (a la tarda-vespre tenia una reunió al PSC, a Nicaragua), miro l'edició digital del Diari de Girona i llegeixo que el meu tren ha estat notícia: Una avaria elèctrica deixa aturats tres trens a Girona

Aquest matí una confident m'informa que va ser un gat (?) qui va causar l'avaria...

La Ministra Àlvarez no dimitirà per aquest fet, tampoc l'hi demanaré jo la dimissió.
Sí que l'hi demanarà, sembla, el Parlament de Catalunya, en un fet sense precedents: mai el Parlament havia demanat la dimissió d'un ministre, d'un càrrec de govern d'un altre govern!. Tots els grups excepte el PSC aprovaran una resolució demanant la dimissió o el cessament de la Ministra. Fins i tot els consellers del Govern d'Entesa que són Diputats la votaran (no els del PSC, naturalment). Hi ha, sens dubte, una gesticulació pre-electoral en aquest assumpte...

D'acord, la Ministra hauria d'haver dimitit, modestament opino, més per la seva actitud que per la seva gestió. En política aquestes coses passen: la bona gestió ja no és notícia, es dóna per descomptat; un error de càlcul, una actitud desafortunada, una mala gestió d'un incident, pren molta envergadura... El fet és que no ho ha fet, no ha dimitit i, davant d'això, el President Zapatero, en comptes de cessar-la, l'ha "ombrejat", assumint ell la responsabilitat i donant la cara amb explicacions i disculpes. Potser fa de més mal empassar aquesta situació per la Ministra Àlvarez, rebre un correctiu del President en forma de lliçó.

------------------
pd: perquè quan van anunciar la manca de subministrament elèctric vaig pensar (inconscientment), en el dèficit de subministrament energètic?

pd2: pensant amb energies vaig pensar amb un article d'en Joan Vila: Energia als habitatges. Microcogeneració

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada