dimarts, 17 de gener de 2017

Rics del cagar!


Ho he estat mirant i no, resulta que no sóc un dels 3 espanyols més rics, un d'aquests que la seva riquesa equival ja a la riquesa (?) del 30% més pobre d'Espanya, és a dir, una mica més de 14 milions de persones. Així doncs entenc que tampoc dec ser una de les 8 persones més riques del planeta, la riquesa de les quals equival a la de la meitat del món, és a dir, la que tenen 3.600 milions de persones.

És clar que qui no es conforma és perquè no vol i lluny de desanimar-me he pensat: vés que no siguis un dels 7.000 nous milionaris a Espanya que hi ha hagut aquest darrer any... Però tampoc...

La pobresa i la riquesa segueixen estant molt mal repartides arreu, al món i a casa nostra, i la tendència, tal i com mostra el darrer informe d'Oxfam-Intermón, indica que lluny de reduir-se les desigualtats creixen: al 2015 la riquesa de les 3 persones més riques d'Espanya va créixer un 3%, mentre que la riquesa (?) del 30% més pobre va decréixer més d'un 33%!

Efectivament, els més rics cada vegada són menys i són més rics, mentre que els més pobres cada vegada són més, i també són més pobres... Una altra dada de l'informe ens ajuda a explicar aquesta dada: "Entre 2008 i 2014, els salaris més baixos van caure un 28%, mentre els més alts amb prou feines es van contreure."

Els salaris dels més rics no cal ni que puguin per tal que els rics siguin més rics, doncs són altres les fórmules que tenen per incrementar la seva ingent riquesa, l'evasió d'impostos en paradisos fiscals: "Espanya va deixar d’ingressar aproximadament 1.550 milions d’euros com a resultat de l’activitat  canalitzada a través dels 15 paradisos fiscals més agressius del món."

És evident que els governs no fan tot allò que caldria per reduir les desigualtats, i en la part final l'informe desenvolupa un decàleg de deures pendents:

1.- augment del el salari mínim interprofessional (1.000 € el 2020)
2.- escales salarials justes (1:10)
3.- contractació pública que prioritzi centres de treball amb escales salarials justes
4.- eliminar la bretxa salarial de gènere
5.- alinear els resultats de les empreses i la retribució dels treballadors
6.- gravar  més els qui més tenen i trencar els privilegis
7.- aprovar una llei contra l’evasió fiscal
8.- revertir les retallades en polítiques socials
9.- incrementar el  pressupost de protecció social
10.- incrementar el pressupost d’ajuda al desenvolupament 

Ho he estat mirant i no, no sóc, com es diu vulgarment, i ja em perdonareu, ric del cagar! També és veritat que tampoc sóc allò que s'anomena pobre de solemnitat, sinó que és molt probable que jo, com tu, sigui d'aquesta classe mitja que quan consumeix possiblement ajuda que els rics siguin més rics, i que quan dóna solidàriament espera que els pobres siguin menys pobres...

És per això no puc evitar sentir-me directament interpel·lat: què puc fer jo més enllà de signar un manifest? Sí, signar és el més fàcil, i no per això ho hem de deixar de fer, sobretot si serveix per empènyer algun canvi en la línia del decàleg; però és evident que es pot fer més, que podem fer més, tot i que aquest més resulti més complicat, possiblement més feixuc...

Què puc fer jo, jo que no sóc ric del cagar?