dilluns, 8 de desembre de 2014

Amb barba o sense?

Apurant... Foto: Roger Casero
Temps era temps hi havia qui, per referir-se a mi, m’identificava com “el rosset de l’arracada” o “el rosset de la Vespa”! 

De la Vespa i la meva llarga cabellera només en queda el nostàlgic record i algunes fotografies que en donen testimoni; l'arracada ja fa anys que no és una, sinó tres!

A mesura que la meva cabellera va ser cada vegada menys rossa i menys cabellera la barba va acabant esdevenint un dels meus trets d’identitat, acompanyada fidelment amb el pas dels anys amb la creixent alopècia de la meva closca!

Durant els darrers anys, una dècada com a mínim, el meu cicle pilós a la cara i la closca ha estat d’una retallada arran de pell cada quinze dies, però de fa mesos el cicle ha passat a setmanal i amb un afaitat més rasurat. El resultat: més dies amb menys barba!

A casa el debat ja està servit: amb barba o sense?

He de reconèixer que avui per avui trobo massa llarga la barba que em deixava anys enrere i que després de tondre ras barba i closca el del mirall em diu "mira, ja tornes a ser en Roger!", com si recuperés de nou la meva cara!

Però a casa, amb la resta de la família, no hi ha consens: que si a mi m’agrades més amb barba, que si quan et faig un petó a la galta ben afaitada no sembla la teva cara, que si la barba és teva i fes el que vulguis, que si la barba forma part de tu

En el fons, però aquest és un debat inútil, ja que totes les respostes són correctes, però no la pregunta.

La veritable pregunta a fer és: amb canes o sense?...

Uf, només de pensar-hi ja me n’ha sortit una altra!