dimarts, 10 de maig de 2016

El català no és cosa de tots!


L'any 1982 la Generalitat de Catalunya va endegar la primera campanya institucional de foment del català, aquella protagonitzada per la Norma (no, la Duval no!) i que tenia per lema "El català, cosa de tots!".

Quatre anys més tard naixia a Alcover Francesc Casilla Cortés, avui porter (suplent) del Real Madrid i conegut en el món del futbol com a Kiko Casilla. El porter català entén i parla el català amb absoluta normalitat, si més no així ho ha fet al llarg de la seva carrera futbolística, també darrerament com a porter de l'Espanyol, abans de tornar al Real Madrid.

Aquest diumenge passat, però, en plena zona mixta de l'estadi Santiago Bernabéu a la pregunta formulada en català per un periodista de Televisió de Catalunya Sebas Guim Kiko Casilla va dubtar (en català?) i davant el dubte el cap de premsa del club blanc, Carlos Carbajosa, li va dir: "no, en català no!".

En aquesta situació Kiko Casilla no és el problema, però amb el seu dubte (en català?) el va generar i s'hi va veure immers.

A les zones mixtes els periodistes envolten els jugadors i qualsevol mitjà acreditat pot preguntar, si pot; els caps de premsa hi són presents però, a diferència de les sales de premsa, no ordenen ni donen tors de paraula. Si Kiko Casilla no hagués dubtat i hagués respost en català no crec que hagués passat res, però amb el seu dubte (en català?), dirigint-se al cap de premsa del Real Madrid, li va donar l'autoritat que allà no té i Carlos Carbajosa no la va desaprofitar: "no, en català no".

Una altra qüestió és si Kiko Casilla va dubtar per inexperiència (no és habitual a les zones mixtes per la seva suplència al Real Madrid) o coneixedor del conflicte de rerefons que hi ha entre el Real Madrid i els mitjans catalans en general, i Televisió de Catalunya en particular...

A Televisió de Catalunya, i a altres mitjans catalans, no se'ls dóna torn de pregunta a la sala de premsa del Real Madrid: política comunicativa del club fruit, en el cas de Televisió de Catalunya, d'algun conflicte mal resolt. En aquest afer, doncs, el problema no és només el català, també ho és el mitjà que preguntava!

L'any 1982 semblava impensable que un periodista català preguntés a un jugador, o entrenador català en català en una sala de premsa fora de Catalunya i que aquest respongués també en català. Avui no són pocs els periodistes que allà on sigui (Espanya, Europa o a la Xina popular) li formulen les preguntes en català a, per exemple, Luis Enrique, que respon en castellà però que entén perfectament bé el català, i no passa res...

De fet a les sales de premsa es pregunta i respon en tants idiomes com entenen i saben parlar els qui s'hi asseuen (anglès, francès, alemany, portuguès...). Llàstima que avui, any 2016, hi hagi qui encara no tingui clar que el català, llengua cooficial i constitucional a Espanya, és cosa de tots! I en aquest cas no cal que l'entenguin, ni que el parlin, tan sols que el respectin!

Potser seria qüestió d'enviar-los la Norma, no, la Duval no, aquesta prou bé que la coneixen!