dimecres, 4 de març del 2015

Un Oscar per la igualtat

Patricia Arquette amb el discurs a una mà, i l'Oscar a l'altra! Foto: John Shearer/Invision/AP
El seu paper de mare a la pel·lícula “Boyhood” li va valer a Patricia Arquette l’Oscar a la millor actriu secundària, tot i que el seu discurs la va convertir, sens dubte, en una de les grans protagonistes de la darrera gala dels premis de l’acadèmia nord-americana del cinema.

El seu no va ser discurs improvisat, ans al contrari, va ser un discurs preparat i premeditat en el que va destacar, a banda dels agraïments de rigor, la seva dedicatòria a “cada dona que ha donat a llum a cada contribuent i ciutadà d'aquesta nació”. Una dedicatòria que no era més que l’avantsala de la seva reivindicació: “Hem lluitat per la igualtat de drets de tot el món; és el nostre moment per aconseguir igualtat de salaris d'una vegada per totes, i igualtat de drets per a les dones dels Estats Units d'Amèrica”.

Tenia molt clar Patricia Arquette quin era el missatge que volia donar aprofitant la finestra global que li oferia la gala dels Oscar i d’entre totes les reivindicacions possibles ella va triar la de la igualtat salarial entre homes i dones.

En motiu del Dia per la Igualtat Salarial, que es commemora cada 22 de febrer, la UGT de Catalunya i la Fundació Maria Aurèlia Capmany van presentar un informe sobre la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya, que es situa, segons l’inforrme, en un 24,8% a Catalunya.

Patricia Arquette als Estats Units d’Amèrica, la UGT a Catalunya i tants altres estaments arreu del planeta demostren que la desigualtat salarial entre homes i dones és un problema estructural del mercat laboral i que no és només un mal endèmic, és també un mal epidèmic i pandèmic, un problema global.

El 8 de març commemorarem de nou el Dia Internacional de les Dones, a Catalunya amb la voluntat de “moure fitxa per l’equitat de gènere”; aquesta és precisament la clau, moure fitxa! La desigualtat està més que estudiada i demostrada, més que denunciada i clamada, però ni una cosa ni l’altra, malgrat han servit per avançar, l’han eliminat, sinó que perviu encara amb massa naturalitat, cercant, com els virus resistents, noves mutacions per no desaparèixer.

Molt em temo que si Patricia Arquette mereix de nou guanyar un Oscar al llarg de la llarga carrera cinematogràfica que encara té per davant podria recuperar el mateix discurs i llegir-lo de nou literalment!

Tan de bo aviat guanyi de nou un Oscar... i tan de bo jo m’equivoqui!

Article publicat al número 6 de la Revista Mirall en pdf.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada