dimecres, 28 de maig de 2014

Pel Temps de Flors Girona m'enamora

Agafant el ram del Temps de Flors 2014! Foto: Roger Casero

Dels diversos dies que he passejat pel Temps de Flors d'enguany n'hi va haver un que vaig anar-hi sol, tot sol.

A banda de passejar per carrers, patis i jardins fotografiant flors, muntatges i curiositats aquell dia també parava l'orella als comentaris dels visitants, d'aquí i forans, que com jo gaudien del Temps de Flors!

Em va sorprendre escoltar que per molta gent vinguda de lluny, sobretot d'arreu de Catalunya, però també de l'estat espanyol, aquesta no era la primera visita que feien a Girona pel Temps de Flors. Comentaris del tipus "aquest pati cada any queda preciós" o "el año pasado aquí habia unas enormes mariquitas" delataven visitants d'edicions antariors que acompanyaven, aquest any, a visitants novells.

Jo, com molts d'ells, sóc també un visitant reincident del Girona Temps de Flors!

D'entre els meus records d'infantesa hi ha les visites a l'exposició de flors, com l'anomenàvem aleshores, a Sant Domènech, on avui hi ha la Facultat de Lletres de la UdG, quan encara aquell espai no era universitat.

A mitjans dels anys '80 del segle passat, quan jo encara feia EGB, recordo que més que les flors, a les que aleshores sincerament feia poc cas, m'encantava descobrir espais i racons d'una ciutat que poc a poc anava coneixent i recorrent...

30 anys després el Temps de Flors em segueix seduint més per l'escenari que estrictament per les flors...

Penso de fet que aquest és un dels secrets de l'èxit del Temps de Flors:  com una flor Girona s'obre i esclata per primavera!

És aquesta obertura de patis i jardins un dels motius pels quals també els gironins ens enamorem, any rere any, de la nostra Girona, redescobrint carrers, patis i jardins que al llarg de l'any amb prou feines trepitgem ocasionalment.

I és que també pel Temps de Flors, Girona m'enamora, Girona ens enamora!