Entre els diferents fruits, en forma de llibre, d'aquest Sant Jordi n'hi ha un que confio que sadollarà amb escreix el "desig de xocolata" meu i, sobretot, de la Sira, doncs aquest dolç producte derivat del cacau és dels més apreciats a casa nostra...
Però el fruit més deliciós d'aquest Sant Jordi ha estat aquest "fruit misteriós" de la Irina, la meva filla mitjana, que sota el pseudònim de "Nirai" ha obtingut el primer premi Sant Jordi de poesia de cicle superior de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter!
El fruit misteriós
Una llavor he plantat,
no sé de quin fruit és.
Mil vegades l'he imaginat
i molt bo segur que és.
Han passat unes setmanes
i una tija l'hi ha sortit.
Ni gruixuda ni molt llarga,
és petita com un dit.
Té unes fulles molt boniques,
d'un color verd primavera,
allargades i molt fines,
com si fos una palmera.
L'estiu ja ha arribat,
i el fruit ha eixit,
ja sabem quin fruit és:
és un litxi petit!
Obrir un llibre és com plantar una llavor... i pàgina a pàgina vas assaborint i gaudint veient créixer la història que amaga entre una encertada combinació de lletres i caràcters!
Tan de bo els vostres "fruits" de Sant Jordi siguin també saborosos i alimentin el vostre desig de lectura!
Enhorabona Irina, una vegada més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada