dimarts, 14 de juny de 2011

Jaume Curbet i Just M. Casero: dos gironins a la tardor!

Just M. Casero i Jaume Curbet la tardor del 1979 a la Devesa de Girona per Fires. Foto: arxiu Curbet CG

Dies enrere en Quim Curbet em va fer arribar aquesta magnífica fotografia. Me la va passar poc després de la mort del seu germà Jaume, Jaume Curbet Hereu.

Quins dos personatges aquest parell! Però sobretot, quines dues persones, grans persones! D'orígens i trajectòries diferents ells van ser, ells seran, el viu testimoni d'un temps, d'un país... del nostre temps i país!

En allò més vital, a ambdós se'ls ha endut prematurament la malaltia; a en Just essent molt jove, quasi sense capacitat per plantar-hi cara, a en Jaume arribant-li abans d'hora, després de molts anys de convivència i lluita... Però aquesta fotografia, plena de vitalitat, ens interpel·la més sobre les seves i nostres vides, que no pas sobre la mort!

En Just, jove i, com sempre, barbut!. En Jaume, jove i, com sempre, elegant! Són moltes les persones que podrien traçar, molt millor que jo, els vectors que en allò polític i personal van compartir durant el procés de creació i consilidació del PSC a les comarques i a la ciutat de Girona, en la creació i consolidació de la democràcia, els drets i les llibertats del nosrtre país... Entre els qui millor podrien glossar-ho, naturalment, hi ha en Quim Nadal! En ple debat intern socialista, contemplar aquesta fotografia ha estat, per mi, tota una revelació!

En Just, jove i, com sempre, barbut, immigrant i fill d'immigrants extremenys, procedent de Convergència Socialista de Catalunya; en Jaume, jove i, com sempre, elegant, gironí de socarrel, procedent del Partit Socialista de Catalunya - Reagrupament: en Jaume i en Just, joves, socialistes i catalanistes...

Vés que no sigui aquesta part de la recepta que necessita el PSC...

Però més enllà de les sigles, més enllà de la projecció que a mode d'estèril "política ficció" podem fer, d'aquesta bonica fotografia em quedo amb en Jaume i Just persones... Que bé els hi queda aquella llunyana tardor del 1979... Que macos que éren, que macos que són! Eternament bells, immortalitzats en aquesta bonica instantània d'una Girona a la tardor...

Gràcies Quim per la fotografia!