dilluns, 20 de juliol de 2009

Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V)


Vaig assistir, els passats dies 14 i 15 de juliol, al Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social). No voldria fer, ara i aquí, una crònica extensa del congrés, les divereses intervencions i documents que es van aprovar... seria massa agosarat per part meva i probablement massa farregós per vosaltres... Em limitaré, els propers dies, aquesta setmana, a transcriure alguns apunts (apunts meus, no necessàriament cites literals) de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III) , a fer unes breus reflexions (IV) i a convidar-vos a la lectura d'alguns documents (V).

Comencem, avui, pels primers apunts de la intervenció de

Robert Castel, Director d'estudis EHESS

Hem passat d'un ordre estable del treball a un ordre d'incertesa, essent el treball, la crisi del món del treball, un dels nostres grans problemes, que ens conduiex a una crisi social.

Cal buscar alternatives al treball per assegurar la supervivència dels individus?

El treball, tradicionalment, ha estat vinculat a la indignitat social, a la servitud.

La Revolució Francesa fa del treball un contracte entre dos individus.

El treball sempre ha tingut una utilitat econòmica, però va adquirir (fruit de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa) també una utilitat social: drets laborals, protecció social, treballador com a ciutadà de ple dret...

A partir de la Segona Guerra Mundial el capitalisme industrial adquireix el compromís social.

Els darrers anys s'està produïnt una degradació del món del treball.

Per afrontar la situació de crisi actual cal evitar el catastrofisme.

La tendència dominant és ma mercantilització, precarització, del treball.

Actualment en termes d'stock hi ha prou treball estable (contractes indefinits, funcionaris) al mercat laboral, però en termes de flux, d'entrades, es tendeix a la temporalització.

La precarietat ja no és un estat provisional, sinó que pot esdevenir un estat permanent: l'infra-assalariat.

Les condicions de treball ja no vetllen, necessàriament, per la subsistència de la persona treballadora i la seva família.

Potser estem contribuïnt a fer una societat de plena activitat, que no vol dir que hagi de construïr-se necessàriament sobre una societat de plena ocupació.

L'ocupació, a diferència del treball, de l'activitat, genera despesa i implica drets socials. Si parlem d'activitat desvinculem l'activitat econòmica i el treball dels drets socials. L'objectiu és que tothom treballi, però de la manera menys costosa i més rendible...

El paper del Tercer Sector i les seves activitats productives poden contribuïr a trencar aquesta innèrcia del treball; cal reforçar el reconeixement institucional, peròp també tenir clar que no podem presentar-ho com una alternativa global, doncs aquestes activitats es desenvolupen als extrems, als marges, del mercat.

Una via per lluitar contra la precarització és reforçar la prestació social del treballador durant el període de NO ocupació.

Caldria domesticar els mercats a través d'uns límits marcats per la legislació, doncs els mercats tendeixen a desregularitzar-se.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).