A mitjans del mes de juliol de l'any passat es va celebrar, a Barcelona, el Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social).
Mesos després ECAS ha publicat el primer dels tres Quaderns Treball i Ciutadania que dónen continuïtat a la temàtica del congrés.
Els altres dos quaderns, Treballador i ciutadà: els vincles actuals i Reptes de futur: responsabilitats compartides es preveu que siguin publicats a l'octubre i al desembre de 2010 respectivament.
La publicació d'aquests documents esdevé una valuosa eina de reflexió i anàlisi, mesos després de la celebració del congrés, sobre l'economia i l'ocupació, i la seva relació amb la ciutadania, en la complexa i complicada situació de crisi econòmica que estem vivint i patint, reflexió que es fa des de les entitats socials.
ECAS amb aquestes tres publicacions culmina un treball de participació i reflexió, dels diferents agents implicats (entitats, empreses, administracions) al voltant de la inserció sòciolaboral dels col·lectius en situació de risc d'exclusió en moments de crisi.
Enhorabona per la feina i gràcies per aquesta publicació.
Amb aquesta entrada al bloc tanco la sèrie d'aquesta setmana dedicada al Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) els passats 14 i 15 de juliol. Al llarg d'aquesta setmana he transcrit els meus apunts de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), i he apuntat unes breus reflexions (IV) personals sobre el congrés. Però per tancar la sèrie em semblava que el millor era convidar-vos a la lectura dels documents que han emanat del propi congrés.
Naturalment l'important dels congressos són les conferències, debats i taules de treball que es puguin produir, i en aquest sentit totes les intervencions del Congrés Treball i Ciutadania les podeu escoltar a través de l'espai de Podcast del web del congrés, on hi trobareu tot el material audible:
1 Benvinguda al congrés, Teresa Roigé
2 Intervenció de Sara Berbel, Directora de d'igualtat d'Oportunitats en el Treball
3 Plenari Eix 1: Robert Castel, Director d'estudis EHESS
4 Taula Exposicions i Debat - Moderador Xavier Orteu (ECAS)
5 Inauguració institucional
6 Plenari Eix 2: Saul Karsz, Sociòleg i filòsof
7 Taula Exposicions i Debat - Moderadora Sonia Fuertes (ECAS)
8 Plenari Eix 3: Joan Majó, Vicepresident de la Fundació Jaume Bofill i Ex-Ministre d'Industria i Energia
9 Taula Exposicions i Debat - Moderadora Montse Tohà (ECAS)
10 Conclusions i agraiments de la presidenta d'ECAS
11 Lectura per part de Maite Mauricio del Document de Compromís comú del Comitè Assessor
12 Lectura de Manifest ECAS per part de Daniel Juan i Vivian Cano
13 Clausura per part de la consellera Mar Serna
Però, com vam poder veure., viure i escoltar a la part final del Congrés Treball i Ciutadania, els congressos també són importants per les conclusions, compromisos i acords que puguin aportar-nos, ja no només als i les participants, també al sector professional i a la societat en general.
En aquest sentit són especialment rellevants dos documents: el Compromís comú del Comitè Assessor i el Manifest ECAS del Congrés.
Us convido a la lectura d'ambdós documents, el primer més breu, el segon, per ser un manifest, potser excessivament llarg, però tots dos igualment interessants.
Aquest Document de Compromís Comú neix en el marc del 1er Congrés de Treball i Ciutadania organitzat per ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social. La voluntat del mateix és fer una aposta explícita i decidida per part de les diferents organitzacions i administracions implicades en superar la crisi social que està suposant l’actual destrucció de llocs de treball en relació als col·lectius en risc d’exclusió social. Entenem que:
. El dret al treball és un element clau per assegurar la cohesió social i l’accés a la ciutadania tal i com s’expressa i està reconegut en el marc de la Constitució.
. La crisi econòmica actual ha tingut importants conseqüències a nivell de destrucció d’ocupació. Que aquest fet ha deixat en situació de màxima vulnerabilitat econòmica a un volum important de persones.
. En aquestes condicions es produeixen efectes de fractura social, i queda compromès l’accés a una ciutadania plena. Aquella on les persones poden compartir un espai de seguretat i un projecte social comú.
. Entenem que és una qüestió de responsabilitat i una qüestió de justícia social generar les condicions necessàries per a que tots els ciutadans puguin assegurar el seu accés al treball.
. Ens uneix l’ interès i la preocupació per aportar elements de reflexió, debat i propostes al voltant de les polítiques i les actuacions per a crear ocupació i capacitar professionals, en especial per aquells col·lectius que pateixen més dificultats per a integrar-se al mercat laboral.
En conseqüència, les organitzacions i administracions sota signants, es comprometen a desenvolupar propostes que facin compatible la millora de l’ocupació, la productivitat i la cohesió social. Per a fer-ho acorden dotar, per part de cada institució, dels esforços necessaris per a desenvolupar accions en aquesta direcció.
Manifest ECAS del Congrés Donada l'extensió del manifest, apunto aquí, a títol de resum, els títols dels 9 punts en què està dividit:
1) Atur. Cap aturat sense ocupació
2) La major vulnerabilitat dels immigrants ens porta a què els que ahir eren productius avui seran il·legals
3) Invertim en els joves per a la millora de la societat futura
4) Per un capitalisme ètic: Prou del principi "ho vull, ho tinc"
5) La primera urgència social: La prevenció
6) Tots i totes per a l’ Eficiència – Eficàcia – Agilitat contra la pobresa
7) Volem una societat més igualitària
8) 2010, quelcom més que una data en el calendari
9) L’interès general és patrimoni de la ciutadania
Us convido, doncs, a llegir i escoltar el Congrés Treball i Ciutadania... encara queda estiu per, amb tranquil·litat, reviure el congrés o escoltar, si no hi vau assistir, interessants intervencions...
Després de transcriure els meus apunts de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), i abans de convidar-vos, demà, a la lectura d'alguns documents del Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) celebrat els passats 14 i 15 de juliol, voldria fer algunes breus reflexions sobre el congrés.
D'entrada voldria felicitar els organitzadors per la convocatòria del congrés, doncs aquest espai de reflexió, anàlisi, diàleg i acord al voltant dels conceptes treball i ciutadania, amb una forta implicació del tercer sector, obert al coneixement i a la participació del món empresarial és, no només necessari, és imprescindible.
Valoro molt positivament que el congrés, més enllà de la seva dimensió presencial, es reforcés gràcies a les TIC amb una dimensió i Participació virtual amb presència al Facebook, Twitter, perfil al Delicious, permetent la sindicació de continguts a través de l'rss i amb fotogaleria al Flikr. A la galeria de fotos del Flikr, però, no hi han volcat les fotos del congrés, que sí que es poden descarregar entrant a l'apartat Material complementari, encara que a nivell d'imatge són, a criteri meu, excessivament restrictius. On sí que han publicat fotos del congrés és al Facebook (fotos congrés). És especialment interessant, però, l'espai de Podcast, on es poden escoltar les intervencions i taules del congrés.
Bé, més enllà de l'organització, que en general va ser excel·lent, sí que voldria fer una breu reflexió al voltant de la inauguració institucional i del parlament que es va fer al dinar d'entitats. Pel que fa a la inauguració institucional, la sensació general és que va ser, amb el màxim respecte per les persones que van parlar i, sobretot, les institucions que representen, excessivament llarga i, per molts, soporífera. No discuteixo en absolut que les institucions que sónen suport, és a dir, diners, per organitzar un esdeveniment tinguin el seu espai, com tampoc discuteixo la pròpia existència d'aquest espai institucional, però, sobretot tenint present que van ser fins a sis parlaments, aquests haurien de ser més breus, més concisos i més allunyats dels tòpics i llocs comuns.
Pel que fa al discurs del Conseller de Governació, l'Honorable Jordi Ausàs, sense discutir i jutjar la seva presència institucional, molts vam tenir la sensació que el discurs que va fer no s'ajustava a l'audiència que tenia, doncs va parlar i aportar dades bàsicament sobre el voluntariat... semblava un discurs per un altre auditori...
Sobre el contingut del congrés, després dels apunts i, sobretot, tenint la possibilitat d'escoltar les intervencions i debats, poques coses més podria dir... tan sols algunes a mode de titulars:
. No hem d'idealitzar el passat i demonitzar el present, malgrat el present sigui complex, també complicat, i el passat ens sembli més dolç i amable.
. El llenguatge i el seu ús és sempre important: treball=ocupació?
. La flexiseguretat serà el futur?... La precarització del treball és una taca que inevitablement s'anirà escampant?...
. Hem d'evitar caure en el catastrofisme. Malgrat aquesta va ser una dels conceptes més repetits, el manifest ECAS del congrés transpira, en molts dels seus passatges, catastrofisme...
Aquesta setmana dedico les entrades al bloc al recent Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) els dies 14 i 15 de juliol; la voluntat és abocar els apunts de, penso jo, les tres intervencions més rellevants, les de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), fer algunes breus reflexions (IV) i convidar-vos a la lectura d'alguns documents (V).
Avui, doncs, us reprodueixo els meus apunts de la intervenció de
Joan Majó, Vicepresident de la Funcdació Jaume Bofill i Ex-Ministre d'Industria i Energia
Els propers anys NO seran els de la post crisi, sinó [encara!] els de la crisi.
La crisi tindrà una sortida complicada i lenta.
Quan s'acabarà la crisi? Quan m'ho pregunten jo els contesto: de quina crisi parlem?
La crisi financera internacional, en un any o un any i mig s'haurà acabat. Als països sense més problemes afegits, la solució de la crisi financera internacional permetrà que es refacin de la recessió econòmica, com Alemanya.
El dia que la crisi financera internacional s'acabi, la crisi econòmica espanyola seguirà sense resoldre's. A l'estat espanyol la crisi financera internacional va trencar el procés de creixement exagerat dels darrers anys construit sobre 2 errors: inflant d'ua manera desmesurada els sectors de la construcció i l'immobiliari, fent que arribé a representar el 18% del PIB i generant una demanda d'habitatge fictícia.
Aquest creixement desmesurat de la construcció fa que tenint present l'stock d'habitatge no caldria construïr més habitatges per donar cobertura a la demanda real durant els propers 4 anys.
La crisi de la construcció a l'estat espanyol s'ha fet evident quan el sector financer no ha pogut trobar diner als mercats financers internacionals, degut a la crisi financera internacional... tancant d'aquesta manera la seva capacitat de donar crèdit a inversors i particulars.
Aquesta crisi ha generat a l'estat espanyol 2 milions més d'aturals, arribant als 4 milions, i generarà, si no ja ara, una crisi interna al sector financer per la no capacitat / possibilitat de retorn de crèdits.
No sortirem de la crisi fins que hagim inventat la manera de crear entre 1 i 2 milions de llocs de treball nous.
La sortida de la crisi espanyola no requereix una reactivació econòmica (generació de consum), sinó una reconversió.
D'on sortiran aquests nous llocs de treball?. Hauran de ser per gent que farà altres coses i d'una manera diferent; no podem tornar a crear els mateixos llocs de treball que s'han destruit [llegeixi's construcció]. La formació i el reciclatge prenen un paper rellevant.
Hi ha 4 grans sectors que poden donar resposta a la necessitat de creació d'aquests nous llocs de treball:
1.- les tecnologies de la informació i comunicació, les (mal) anomenades noves tecnologies. Ja no són tan noves, aquestes tecnologies, malgrat les anomenem encara aixó; la nova tecnologia és la biotecnologia.
2.- reconversió del sector i del model energètic, en el camí cap a les renovables.
3.- reconversió del sector de l'automòbil: el cotxe de d'aquí a deu anys no s'ha de semblar en res a l'actual pel que fa al motor (alimentat amb altres fonts energètiques), els materials (més lleugers, encara que igualment resistents i forts), l'electrònica (no per escoltar música, sinó per millorar la conducció i la seguretat)...
4.- serveis d'atenció a les persones, dependència i cura; tot allò que fins ara es feia des de la família (amb càrrega a les dones) ho oferirà el mercat i, en els casos de major necessitat, l'estat. Cal, però, una professionalització i regulació del sector.
Caldrà treballar també d'una manera diferent, superant el treball industrial (concepte de fàbrica: tots treballem allà mateix i a la mateixa hora) passant al treball post-industrial (no lloc de treball, no horaris pre-fixats; treball sobre demanda del client).
El contracte laboral és en essència un contracte de lloguer del temps: entra a treballar a tal hora i surt a tal altra... i durant aquesta estona ja veurem / et direm què fas.
El treballador post-industrial no ven el seu temps, es ven a ell mateix perquè ell és el producte: s'estableix un contracte de venda, de prestació del servei, no per hores, sinó pel valor, el preu, que té el producte, el servei (proper al concepte d'autònom, però sense necessitat que alhora sigui empresari).
Caldrà deixar de parlar d'assalariats i parlar de treballadors. Jo no sóc assalariat però em sento treballador. Un estudiant, també pot ser un treballador.
Un dels reptes de futur és la formació, però no tan pels coneixements que es puguin adquirir, sinó sobretot per les aptituds i habilitats que es puguin desenvolupar.
El millor mecanisme d'inclusió social és el mercat de treball. Caldria ampliar el concepte de mercat de treball.
M'oposo bastant a que hi hagi una part de la població que visqui sense treballar.
Hi ha 3 àrees en les que hi haurà importants problemes d'exclusió per la inaccessibilitat al mercat de treball:
1.- persones entre 15 i 25 anys que no estudien i no poden (volen) treballar.
2.- persones adultes que han vingut a treballar sense formació i s'han quedat a l'atur i no poden accedir a nous llocs de treball; aquest, però, poden tenir capacitat de formació i reciclatge.
3.-persones en dat de jubilñar.se que no voldran fer-ho.
Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).
(en absència de fotos seves, il·lustrem aquesta entrada al bloc amb la portada d'un dels seus llibres...)
Seguint amb la sèrie d'entrades al bloc sobre el Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i celebrat els passats 14 i 15 de juliol a Barcelona, reprodueixo ara els apunts de la intervenció de
La situació actual de crisi ens fa idealitzar el passat; cal desconfiar de la nostàlgia i pensar que ára som a l'infern i abans érem al paradís.
El neoliberalisme no és només un concepte econòmic, és una manera de viure, de pensar, de casar-se i separar-se... Podem parlar de la Revolució Neoliberal.
Amb el neoliberalisme s'hi pot estar d'acord, que no és el meu cas, o s'hi pot estar en contra, com suposo ho esteu la gran majoria dels qui sou aquí [al Congrés Ciutadania i Treball].
No hi ha crisi sense beneficiària de la crisi; la crisi no afecta a tothom ni de la mateixa manera.
El fantasma de la crisi: l'interès realment és del què NO es parla quan es parla de la crisi.
Els treballadors del món social estem de dol del què el treball havia de ser i representar.
Confonem treball i ocupació (treball assalariat)? L'ocupació no és un valor universal, el treball possiblement sí.
Què s'ha trencat entre ciutadania i treball?. La centralitat del treball (el seu lloc i paper central a la societat com a element vertebrador, de dinamisme econòmic i d'inclusió), la qual cosa significa que el treball era central, o pensavem que ho era... Que el treball era la porta a la inserció a la societat, permetia trobar i guanyar-se un lloc a la societat.
L'individualisme és un valor col·lectiu, és una ideologia social... i el què dic no és un joc de paraules.
Què podem fer de positiu davant la crisi? La crisi ens demostra que el treball social no pot, no ha de poder, amb tot; pot ajudar, acompanyar a la gent, però no salvar-la, i no és, no ha de ser impotència, és principi de realitat.
La crisi ha fet resorgir de nou la política; res és neutre. el treball social tampoc.
Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).
Vaig assistir, els passats dies 14 i 15 de juliol, al Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social). No voldria fer, ara i aquí, una crònica extensa del congrés, les divereses intervencions i documents que es van aprovar... seria massa agosarat per part meva i probablement massa farregós per vosaltres... Em limitaré, els propers dies, aquesta setmana, a transcriure alguns apunts (apunts meus, no necessàriament cites literals) de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III) , a fer unes breus reflexions (IV) i a convidar-vos a la lectura d'alguns documents (V).
Comencem, avui, pels primers apunts de la intervenció de
Hem passat d'un ordre estable del treball a un ordre d'incertesa, essent el treball, la crisi del món del treball, un dels nostres grans problemes, que ens conduiex a una crisi social.
Cal buscar alternatives al treball per assegurar la supervivència dels individus?
El treball, tradicionalment, ha estat vinculat a la indignitat social, a la servitud.
La Revolució Francesa fa del treball un contracte entre dos individus.
El treball sempre ha tingut una utilitat econòmica, però va adquirir (fruit de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa) també una utilitat social: drets laborals, protecció social, treballador com a ciutadà de ple dret...
A partir de la Segona Guerra Mundial el capitalisme industrial adquireix el compromís social.
Els darrers anys s'està produïnt una degradació del món del treball.
Per afrontar la situació de crisi actual cal evitar el catastrofisme.
La tendència dominant és ma mercantilització, precarització, del treball.
Actualment en termes d'stock hi ha prou treball estable (contractes indefinits, funcionaris) al mercat laboral, però en termes de flux, d'entrades, es tendeix a la temporalització.
La precarietat ja no és un estat provisional, sinó que pot esdevenir un estat permanent: l'infra-assalariat.
Les condicions de treball ja no vetllen, necessàriament, per la subsistència de la persona treballadora i la seva família.
Potser estem contribuïnt a fer una societat de plena activitat, que no vol dir que hagi de construïr-se necessàriament sobre una societat de plena ocupació.
L'ocupació, a diferència del treball, de l'activitat, genera despesa i implica drets socials. Si parlem d'activitat desvinculem l'activitat econòmica i el treball dels drets socials. L'objectiu és que tothom treballi, però de la manera menys costosa i més rendible...
El paper del Tercer Sector i les seves activitats productives poden contribuïr a trencar aquesta innèrcia del treball; cal reforçar el reconeixement institucional, peròp també tenir clar que no podem presentar-ho com una alternativa global, doncs aquestes activitats es desenvolupen als extrems, als marges, del mercat.
Una via per lluitar contra la precarització és reforçar la prestació social del treballador durant el període de NO ocupació.
Caldria domesticar els mercats a través d'uns límits marcats per la legislació, doncs els mercats tendeixen a desregularitzar-se.
Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).
