La cabra i l'ase
Un pagès atipava a la vegada el seu ase i una cabra. Aquesta, envejosa perquè el seu company era atès molt més bé, li va aconsellar:
- La sínia i tanta càrrega fan que la teva vida sigui un turment inacabable. Fes veure que estàs malalt i deixa't caure dins un forat. D'aquesta manera et permetran fer força repòs.
L'ase, seguint aquest consell, es deixà caure i es va malmetre tot el cos. El pagès va cridar de seguida el veterinari i li demanà un remei per salvar el seu ase.
El menescal, després d'haver vist el malalt, va receptar que li fos preparada una infusió de pulmó de cabra per a retornar-li les forces.
I sense pensar-s'ho aquell home va sacrificar de seguida l'envejosa cabra per tal de guarir el seu estimat ase.
El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.
El passat divendres 8 de maig a primera hora de la tarda era davant les i els alumnes de 4rt A del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter disposat a passar una bona estona amb ells tot explicant-los faules d'Isop. Aquesta és una de les activitats del CEIP Montserrat en què mares i pares podem participar.
La classe de 4rt A és la de la meva filla gran, la Clàudia (9 anys) i va ser ella qui em va demanar si podia anar-los a explicar algun conte. D'entrada no sabia massa què explicar-los, els alumnes de 4rt de primària no s'empassen qualsevol història... I el dia abans d'anar a l'escola vaig pensar en un llibre que sempre recordo haver tingut a casa la meva mare, i que ara, de fa un temps, ronda per casa meva... un llibre de faules d'Isop. El llibre, segons s'indica amb lletra de la meva mare, va arribar a casa per les Fires de la Santa Creu de l'any 1981, aquest juntament amb un altre llibre de faules De la Fontaine.
Eren uns llibres que m'agradava molt llegir de petit, i em va semblar que als i les alumnes de 4rt A també els hi agradarien...
Eren uns llibres que m'agradava molt llegir de petit, i em va semblar que als i les alumnes de 4rt A també els hi agradarien...
Em vaig plantar a la classe de la Clàudia provist només del llibre i, abans de llegir-los algunes faules, els vaig explicar l'origen del llibre, què eren les faules i qui era Isop. Vaig passar una estona molt agradable, no només explicant-los les faules, també comentant-les, doncs tenen totes elles un rerefons ètic i moral...
Aquest divendres a la tarda tornaré a anar a l'escola, en aquesta ocasió amb les i els alumnes de 1r de primària, del curs de la Irina, la meva filla mitjana (7 anys). No els hi explicaré pas les faules d'Isop, tampoc les De la Fontaine... Els hi explicaré un conte que ja tinc triat, un conte que a alguns alumnes els serà molt i molt familiar...
A la mainada els fa il·lusió que els seus pares i mares anem a l'escola a explicar-los contes, històries... A nosaltres, mares i pares, també ens agrada tornar a l'escola i compartir amb ells, amb l'excusa dels contes, una estona ben agradable i enriquidora...
Hola Roger, era un dels meus llibres preferits de petita! també m'el van regalar juntament amb el de la Fontaine que recordo tenia un conill dibuixat a la portada. Aquest últim encara el tinc ,pero malauradament el d'Isop que era el que més m'agradava no el tinc. No sé què tenia aquell llibre que el llegia i rellegia i no em cansava mai!
ResponElimina