dissabte, 14 de febrer de 2009

La gran talla de Joaquim Pradas

Sarrià de Ter ha perdut un dels seus artesans, un dels seus artistes, en Joaquim Pradas Oriol. La fusta i, en especial la talla, era la seva especialitat. Natural de Sarrià de Dalt, sempre va viure al seu poble, durant molts anys al barri de La Rasa i els darrers anys en un pis a tocar l'Avinguda de França. Després d'haver treballat en una fàbrica de paper i una fusteria a Sarrià de Ter, en una empresa de souvenirs de fusta al Baix Empordà, esporàdicament de transportista i finalment en una fàbrica d'embotits al Pla de l'Estany, es va jubilar fent de la família i la talla les seves dues grans ocupacions. Durant uns mesos, fruit d'un encàrrec que li vaig fer com a regidor de l'ajuntament, havia sovintejat el seu petit taller, on amb la ràdio de fons i les fotos dels nets, passava hores i hores transformant trossos de fusta (rabasses de bruc i boix) en autèntiques obres d'art. Cada una de les seves peces eren úniques, prenia un tros de fusta i amb paciència li anava donant forma, tot d'una peça.

En Joaquim Prades també va ser, durant molts anys, el Delegat de Sarrià de Ter de la Germandat de Donants de Sang. Com a Delegat en Joaquim organitzava les donacions a Sarrià de Ter, procurant que no faltés res. Probablement un dels dies més feliços d'en Joaquim va ser el 29 de desembre de 2002 quan, a Sarrià de Ter, es va inaugurar l'escultura Fent Pinya en homenatge als Donants de Sang. La idea inicial de l'escultura era d'en Joaquim, que va comptar amb la col·laboració del seu amic, i també artesà sarrianenc, Joan Casassa, recentment traspassat. Ells dos, amb algunes recomanacions i gestions fetes per Josep Turbau, llavors alcalde, van projectar finalment l'escultura, realitzada finalment amb bàculs i coronada amb una gota de sang, feta d'aram, obra de Joan Casassa. En un article a la revista Parlem de Sarrià sobre la inauguració de l'escultura la sarrianenca Dolors Xabé escrivia a principis de l'any 2004, sobre Joaquim Pradas: “doneu-li una arrel estrafeta i us en farà una bona escultura. (...) Pel que fa a la vessant humanitària, és donant des de l'any 1977, però a més sempre ha estat activista, s'ha dedicat a captar voluntaris, a Sarrià n'ha estat l'ànima. Personalment ha fet 62 donacions i confia que abans de retirar-se pugui sumar-ne dues més, una per any de vida, diu ell, de manera que deu haver ajudat a salvar-ne més d'una de vida.” Joaquim Pradas també va col·laborar amb el Patronat de Pares de Família de Sarrià de Ter.

En Joaquim havia exposat en diverses ocasions la seva obra a Sarrià de Ter, sobretot a les exposicions col·lectives d'artistes de la Festa major, essent una de les més importants l'exposició “Artesans”, a finals de l'any 2004, juntament amb Joan Casassa i Agustí Vila (picapedrer de Sant Julià de Ramis). A la sala de Plens de l'Ajuntament hi ha un gran i bonic escut de Sarrià de Ter de fusta, obra seva.

En Joaquim Pradas s'expressava sobretot amb les mans, tallant, acaronant la fusta. Som molts els qui en tindrem un gran record, en forma de petita peça de talla i, sobretot, en el més profund dels nostres cors.
El més sincer condol per la família. Descansi en Pau.