dimarts, 3 de febrer de 2009

Catalunya País-Estat... Preguntes d'una nena de 9 anys.


- Papa, tu voldries que Catalunya fos un País?
- Ja ho és un País, Catalunya.
- Però el País és Espanya, no?
- Bé, Catalunya és un País, però no és un Estat; Espanya és un Estat.
- Doncs, a tu t'agradaria que Catalunya fos un Estat?


Ella, de nou anys, no és la primera vegada que li pregunta al seu pare, de trenta-quatre, qüestions per l'estil... Mesos enrere, potser al voltant de les darreres eleccions generals, que ella, tot i els nou anys, seguia amb cert interès, un dia li va preguntar si ell voldria la independència de Catalunya.

Ell sobre aquesta qüestió ell ja havia escrit alguna coseta, per exemple en un article al seu bloc (Socialista independentista!?):

Jo mateix, que sóc socialista de cor i de carnet, no sóc independentista, però possiblement podria arribar a ser-ho... De fet algun pecat de joventut arrossego, naturalment sense penediment...

Ell recorda que també havia escrit, en aquest mateix article

I perquè no?. És un escenari que, qui sap si en un futur, el socialisme abordarà... (...)En qualsevol cas ara per ara és realment difícil, per no dir impossible, improbable i fins i tot resultaria inversemblant que el PSC es postulés com a partit independentista. (...) No és el meu desig; jo no anhelo la independència de Catalunya, reclamo una major autonomia, un aprofundiment de les relacions federals entre l'estat i els territoris, el reconeixement que marca l'Estatut i, en qüestió de seleccions, si pregunteu, la participació normalitzada i oficial de la catalana. Però el cert és que molt s'haurien de torçar les coses, i les relacions, entre Catalunya i l'Estat, per fer-me independentista...

Autonomia, independència, dret a decidir, autodeterminació... Un referèndum al 2014?. Bé, l'actual marc jurídic i polític espanyol i català no permeten plantejar la independència com un fet plausible ara per ara. Cal veure com es van tancant els temes oberts que haurien de reforçar la tendència (tímida, per no dir nul·la per alguns, excessiva pels altres) federalista de l'Estat: finançament i Estatut.

Amb els prolegòmens de les europees CiU i ERC han volgut marcar perfil (paquet) sobiranista i independentista. Bé, més CDC que UDC... Veurem com es desenvolupa la campanya...

Paral·lelament està en plena activitat la iniciativa Deu mil a Brusel·les per l'Autodeterminació. Precisament sobre aquesta iniciativa avui el diari El Punt publica el segon article de l'escriptora Assumpció Cantalozella: Socialistes amb els «deu mil a Brussel·les», un article que recomano als qui som socialistes i també als qui no ho són (sou)...


Però tornem a la pregunta de la nena de nou anys al seu pare, de trenta-quatre:

- Doncs, a tu t'agradaria que Catalunya fos un Estat?

Ell, davant la pregunta de la seva filla gran, primer pensa en respondre d'una manera que temps enrere havia utilitzat, sobretot amb la seva dona (i mare de la criatura): no em desagradaria pas... Però finalment opta per respondre ...
- Arribat el cas, tampoc em semblaria malament... però per ara no és la meva prioritat...

I ell pensa per sí mateix: ...posats a somiar, perquè no una Espanya federal?...

Instants després tots dos segueixen veient un apassionant i intens partit de tennis entre els dos millors jugadors del món, que juguen una gran final a les antípodes...