diumenge, 4 de maig de 2008

Le Croupier

Assistia amb la Sira, aquest passat dijous a les 7 de la tarda, al Casino de Girona del carrer Albareda, en el què va ser el segon concert de presentació de Le Croupier [web .cat; web .es], una nova proposta musical certament interessant.

Cinc músics catalans d'un conjunt amb nom francès que canten en castellà; en català només un tema, com en el CD, un gest possiblement més comercial, o estratègic si es vol, que polític, per la necessitat de ser present també a les emissores que programen música en català. Però realment aquest no és el tema: Le Croupier canta en castellà, de la mateixa manera que hi cantava Ricardo Solfa... és un exemle, no us presagi...

Però Le Croupier és bàsicament un alter ego (i escric un, i no el, perquè possiblement no sigui l'únic...) del músic Carles Cors, qui havia estat component de Petit Fours, grup actualment extingit.

P10302101

Amb una curada posada en escena, present des de la mateixa entrada al Casino (amb una catifa verda que dibuixa el camí cap a les escales, on al centre de l'escalinata hi havia un rombe fet amb espelmes, amb una pluja de naips al seu voltant i un pòster de Le Croupier al bell mig) i al llarg de tot el concert i post-concert (ambientació tenebrosa de la sala, preparació de l'escenari, i posterior copa de cava i pastes, amb venedores i venedors de CD a l'estil de les clàssiques venedores de tabac d'innombrables tuguris...) tot estava pensat i calculat, fins i tot les cadires reservades a programadors de sales i esdeveniments musicals varis.

img072

La sala es va omplint de gent i de fum (artificial); la majoria dels assistents, els qui no tenim el nom a cap cul de cadira, coneixem els músics, però desconeixem, tot i que ho intuïm, què ens oferiran... Entre la foscor entra la banda: vestit (pantalons i americana) fosc, camisa blanca i corbatí. Van vestits per a l'ocasió, com el propi Le Croupier, amb una americana entallada diferent i camisa fúcsia, sense corbatí ni res que li cordi el botó del coll.

Però són les ulleres el què l'ajuden a construir, a Carles Cors, el personatge de Le Croupier, les ulleres, potser perquè amaguen la nitidesa de la mirada, li permeten adoptar la personalitat de Le Croupier: habitual dels barris baixos, de locals amb poca llum i amb la mateixa quantitat d'alcohol, cigarretes, dones i cartes a sobre les taules...

A voltes em fa pensar amb en Tom Waits (més per l'actitud que per la veu) a voltes s'acosta al romanticisme introspectiu de Leonard Cohen (amb notable versió inclosa de I'm your man), a voltes em fa pensar amb la vessant viciosa de Joaquín Sabina, fins i tot una certa reminiscència a Juan Perro i inevitablement, en part per les ulleres, en part per la versió de Yo soy aquel de Raphael, amb l'alter ego del seu productor (Marc Parrot), El Chaval de la Peca...

Però les semblances no li resten solidesa ni credibilitat, només són referències que al llarg del concert em serveixen per cercar-ne les coordenades... Els músics, com el mateix Carles Cors, són joves, però amb suficient experiència, quilòmetres de carretera i escenaris a les soles de les sabates com per resoldre amb qualitat i actitud la tasca d'acompanyar a Le Croupier.

P10302491

De la posada en escena potser cal acabar de trobar el to correcte en els espais entre cançons; tenint present que Le Croupier canta en castellà, no és que el fet que parli, entre cançons, en català li dilueixi el personatge, sinó que no manté, en català, la mateixa actitud que té quan canta en castellà... No és un problema de llengua, és una qüestió d'estil; de fet el què hauria de mantenir és la mateixa actitud, no deixar de ser ell, ni tan sols presentant les cançons en català.

P10302761

Però la vetllada va ser tot un èxit, la presentació acurada i atenta als detalls, la proposta musical molt interessant i, espero, amb futur i horitzó. Tan sols confio que al final, si finalment troba el seu nínxol al mercat, qui sobrevisqui sigui en Carles Cors, que és qui, al capdavall, transfereix el seu talent a Le Croupier...

img074
Les cartes ja són sobre la taula, la partida ja ha començat...

------------------------

pd1: I'm your man. Leonard Cohen




pd2: Yo soy aquel. Raphael

pd3: m'ha agradat llegir la crònica Un fenòmen de Xavier Castillón sobre el concert de dimecres de Le Croupier al diari El Punt. També us interesserà llegir el què va escriure el mateix crític musical Xavier Castillón, sota el títol de Carles Cors ensenya totes les seves cartes musicals com Le Croupier