No hi ha pla(neta) B!

Que el fenomen Greta Thunberg és una anomalia és tan cert com que aquesta anomalia ha esdevingut, urgentment, necessària.

Hi ha qui titlla d'infantil el seu discurs, d'infantil i de poc rigorós científicament, i segurament raó no els hi falta; al capdavall és només una adolescent, i és evident que no és científica!

Però no és ni la maduresa ni el rigor científic el que fa poderós el seu discurs, sinó la seva determinació, si voleu obsessiva, el que li dóna força.

Puc entendre la frustració d'una part del món científic, que fa anys que, amb estudis, recerques, investigacions i informes clama al cel alertant de l'emergència climàtica sense que els governants els facin excessiu cas, tampoc nosaltres...

Puc entendre la seva frustració en veure com, ara, una marreca de setze anys té la capacitat de captar l'atenció de tothom!

Però res és en va, tampoc Greta Thunberg; ella ens ha subratllat el problema, ha captat la nostra atenció, i la dels governs mundials i, sobretot, ha implicat en la seva causa a molts infants i adolescents, com hem anat veient aquests darrers mesos, i especialment aquest divendres passat.

I la solució no és ella ni en ella, prou que ho sabem, sinó el els canvis, alguns profunds, que tot plegats hem d'afrontar globalment i localment a nivell econòmic i productiu.

Tenim una jove generació sensibilitzada, gràcies en part a Greta Thunberg, una generació que ara ens exigeix responsabilitats i compromisos, i que d'aquí no massa anys seran uns altres infants i joves d'aleshores qui els els i les interpel·laran, tan de bo aplaudiran, per l'estat del nostre planeta, que és i serà al mateix...

Moltes pancartes i cartells ens advertien, en les múltiples manifestacions de divendres passat, que no hi ha un pla B pel planeta; jo divendres em preguntava: n'ha tingut mai de pla B el nostre planeta?

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Amo"

Diuen que el cervell tria abans que nosaltres, que nosaltres en siguem conscients! I tria abans que nosaltres ja siguin unes sabates, o l'amor de la nostra vida!

Diuen que el cervell tria abans que nosaltres, i jo em pregunto: que no és part de nosaltres, el cervell?

Sí, ja entenc que es refereixen a la tria de l'inconscient o, encara millor, del subconscient, i que aleshores funció del nostre conscient, és a dir, nosaltres, és argumentar i justificar la tria, convencent-nos racionalment i emocionalment.

És aleshores quan, com a "Amo", podem identificar, escriure i fins i tot cantar totes aquelles petites coses d'ella que ens enamoren... 

És clar que no som infal·libles, ni nosaltres ni el nostre cervell!

I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

La frase cèlebre de la setmana, sobre el silenci

Photo on Foter.com

Existeix realment el silenci? Podem no parlar ni sentir parlar ningú, però no sempre podem apagar la nostra veu interior, o la remor dels nostres pensaments, que per moments crepiten encesos, d'altres sonen com les fulles dels arbres remogudes per un suau cop de vent...

El silenci no calla, ja ho sabem! El silenci pot ser còmplice, i fins i tot, paradoxalment i com versa la cançó, pot ser i de fet és paraula, i alhora també pot alliberar-nos de les paraules que ens fan esclaus!

El silenci també és música, "el soroll més fort, potser el més fort dels sorolls", va dir Miles Davis, i Unamuno va afirmar que pot ofendre i ser, a vegades, la pitjor mentida!

El silenci és aparentment nostre, però no sempre sabem callar, doncs el silenci per moments ens incomoda, ens torba l'ànim fins arribar a esdevenir, com va dir Francis Bacon, la virtut dels bojos... El silenci pot ser, també, una benedicció!

"El silenci és l'únic amic que mai traeix", va dir Confuci, i ara ja no sé si, arribat a aquest punt, ja he parlat massa!

Reiteració electoral

Photo by sniggie on Foter.com / CC BY-NC-SA

La nova convocatòria electoral del proper 10 de novembre, fruit de la investidura fallida, obliga als partits polítics a fer un esprint en tots aquells processos interns d'elecció de les candidatures, i també els obligarà a fer un esprint en la reduïda campanya electoral que tindran, doncs serà d'una setmana en comptes de les dues habituals.

De marge en tenen, fins i tot els partits a qui aquesta convocatòria els fa més aviat nosa o els agafa amb el peu canviat, doncs d'una o altra manera els partits polítics sempre estan a punt, o s'hi posen, s'activen quan oloren eleccions.

Els partits polítics, de fet, tan estan preparats per a curses de fons com, quan s'escau, per a esprints electorals com el que ve ara... Els partits polítics estan preparats per tanta reiteració electoral, no sé si nosaltres, els soferts votants!

I no és el fet d'anar a votar el que exaspera, que les urnes no ens fan por, sinó el que els polítics fan, o deixen de fer, amb el nostre vot.

Jo per aquestes eleccions els deixaria sense campanya electoral; ja sé que en totes les eleccions la campanya és un element fonamental i imprescindible per a garantir el dret a la informació, però tenint present que (1) estem quasi en permanent campanya des de fa mesos i mesos, i que (2) a aquestes alçades les campanyes semblen estar més al servei i necessitats (econòmiques) dels partits que al nostre servei i necessitats com a electors, jo els castigaria sense campanya!

Tanta reiteració electoral ha de ser, inequívocament, senyal que el sistema falla, que està malalt, i de moment no fem res més que estabilitzar-nos en la inestabilitat electoral... Fins quan?

Espero que a partir del 10 de novembre la reiteració electoral s'aturi... 

L'estiu no és meu

Photo on Foter.com

L'estiu és teu, versa el lema de les activitats de lleure que organitza la Generalitat de Catalunya, però en realitat no és veritat!

L'estiu, com la resta d'estacions, no és teu ni meu, doncs tothom se l'apropia i l'utilitza a conveniència.

I les conveniències poden ser moltes i variades, i fins i tot contradictòries. Hi ha qui per estiu entén només les vacances, només les seves vacances, suposo que amb independència dels dies o setmanes que durin, de manera que quan ja han finat ha finat també l'estiu, per més dies o setmanes que li restin.

Fins i tot hi ha qui el prorroga més enllà, com l'anunci d'una escola d'estiu de no sé quina organització, que vaig veure anunciada abans d'ahir al diari, prevista per aquest cap de setmana, astronòmicament el primera de la tardor.

I és ben cert que hi ha l'estació astronòmica i la meteorològica, no sempre coincidents, i també hi ha la que, vés a saber per quins motius, ens interessa a cadascú de nosaltres.

L'estiu s'ha acabat, em va dir algú setmanes enrere, i vaig deduir que es referia essencialment a les seves vacances, per l'enyorança amb la que me'n parlava; tot i que tal vegada es referia al seu, d'estiu, a l'estiu de la seva vida, i que ara que ja s'havia endinsat a la quarantena, començava a transitar per la seva particular tardor...

L'estiu no és meu ni teu, i ni tan sols és seu, doncs a voltes la primavera i la tardor s'hi disfressen, no sé si per vici, per caprici o pel canvi climàtic!

Així que avui ja no sé si dir-vos bona tardor, o desmentir-vos vilment quan torneu a afirmar que l'estiu s'ha acabat!

Mercès

Clamava mercè la Mercè i al no concedir-li, va restar a mercè de la seva mercè, pel que les mercès, naturalment, se les va quedar per ella!

De mercès també n'és ple el diccionari tot i que avui l'onomàstica que es celebra és la de la Mercè amb majúscula, i Mare de Déu (i patrona de Barcelona) per a més informació...

Jo sobretot en tinc una de Mercè, patrona de la seva vida, i mare no d'un Déu, sinó simplement meva, vulgar mortal, i del meu germà, que déu n'hi do també!

I a la seva mercè va restar la meva vida, i no a mercè de qualsevol altre incert, i qui sap si funest, destí, quan sense morir vaig tornar a néixer...

I santa no és tot i obrar miracle, doncs (sobretot) mercès a ella, Mercè amb ema majúscula, ema també de mare, encara som de prou bon profit!

Mercès, doncs, (a) per la vida, parafrasejant Violeta Parra, que malgrat tot ens dóna tant, i mercès per compartir-la cada dia, i també avui que és el teu Sant!

Mercès a la vida, i per la de la (Maria) Mercè que me la va donar!

Abans del 2000!

A finals dels anys vuitanta Televisió de Catalunya va començar a emetre "Més enllà del 2000", un programa presentat pel divulgador científic Josep Maria Ferrer Arpí, que tenia per missió apropar-nos, des de la ciència, a l'expectant futur que ens esperava més enllà d'aquesta mítica i esperada data!

L'any 2000 representava, col·lectivament, una fita pel seu inevitable simbolisme, ja alimentat dècades enrere per la literatura, el cinema i, naturalment, la ciència i la religió.

No recordo a partir de quin moment vaig prendre consciència dels anys que tindria l'any 2000, no recordo quan, per primera vegada, vaig fer la resta: 2000-1974=26!

És clar que l'1 de gener de 2000 encara tindria vint-i-cinc anys, vint-i-cinc i mig per a ser més precisos!

I tampoc recordo el moment en què em vaig proposar un repte, bé, més aviat un propòsit, un d'aquells que un vol que s'acompleixin, però si no és possible, tampoc passa res... El propòsit era, ni més ni menys, ser pare abans del 2000!

El que sí recordo és un dels regals que em van fer quan vaig complir els 18 anys!

El 6 de juliol de 1992 estava fent d'intendent en uns campaments de l'Agrupament Escolta i Guia Joan Pons, i aquell dia el pastís d'aniversari va ser un d'aquells fets amb galetes i crema de cacau, doncs és evident, o si més no ho era aleshores, que a la cuina dels campaments no hi havia forn!

Que què em van regalar en aquells campaments? Un conte infantil, un pot de farinetes, un xumet... en fi, tot un "pack" infantil acompanyat d'un missatge que m'animava i esperançava a ser pare abans del 2000!

Vuit anys abans del 2000 els meus amics i amigues del Cau ja tenien clar el meu desig d'ésser pare abans del tombant de segle; tan insistent (pesat!) era?

Sigui com sigui el cas és que poc més de set anys després, a tres mesos i mig de l'any 2000, naixia la meva primera filla, complia el propòsit, el desig, de ser pare abans del 2000!

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Drive"

Qui et portarà a casa aquesta nit?

Quantes preguntes motiva l'amor? Quants dubtes i interrogants? Quantes incerteses que necessiten ser resoltes?

L'amor està farcit d'interrogants, i la majoria són preguntes que no tenen resposta, preguntes que resten a l'aire, suspeses en l'aire esperant que algú, ell o ella, les caci al vol i les resolgui...

És cert que hi ha una gran pregunta (la pregunta!), la que només espera un sí per resposta, però abans que aquesta, també després (si hi ha després) són moltes les que s'han fet, i les que es faran, i ni tan sols aquestes, més enllà de la clàssica (i falsa) binària, reben sempre una resposta o, encara pitjor, la resposta desitjada...

Si l'amor està farcit d'interrogants, perquè no una cançó d'amor, balada per a més informació, amb (quasi) més interrogants que estrofes?

Qui et portarà a casa aquesta nit?





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

La frase cèlebre de la setmana, sobre el fracàs

Reconeguem-ho: el 10N és fruit d'un (nou) fracàs; diria que això, uns i altres ho tenen clar, ningú ho discuteix. Altra cosa és qui s'atribueix, o a qui s'atribueix la responsabilitat (que no culpa) d'aquest fracàs, i per bé que és compartida, aquí tothom, uns i altres, se l'espolsen atribuint-la a l'altre!

Sigui com sigui les eleccions del proper diumenge 10 de novembre més que una oportunitat semblen, per a la majoria de votants, un càstig, i caldrà veure si així també es tradueix es relació als polítics, amb un massiu vot de càstig que representaria un notable increment de l'abstenció, a banda dels pronosticats (i per alguns esperats) transvasaments de vots entre partits...

Diuen els experts que els llatins no gestionem tan bé el fracàs com els anglosaxons, tot i que veient el cul de sac del Brèxit d'uns, i l'imprevisible i perillós mandat de Donald Trump dels altres no sé si els anglosaxons ens poden donar, avui per avui, massa lliçons.

L'industrial i empresari nord americà Herny Ford va dir que "el fracàs és una gran oportunitat per començar una altra vegada amb més intel·ligència", i observant el 10N i tot l'enrenou polític que l'envolta, penso que potser el problema és que "més intel·ligència" implica que, per poca que sigui, n'hi ha d'haver de prèvia!

El 10N és fruit d'un fracàs, i m'agradaria pensar que, malgrat tot, n'aprendrem, n'aprendran!

Més enllà dels pressupostos participats

D'uns anys ençà la participació veïnal de Girona es modula, en gran part, a través dels pressupostos participats, un engranatge de participació ciutadana que activa les associacions de veïns, tot i que no totes ni amb la mateixa intensitat, i a través d'aquestes les entitats dels barris i, naturalment, els veïns i veïnes.

Els pressupostos participats permeten, doncs, ficar-hi cullerada! Ficar cullerada al pressupost municipal amb l'assignació d'unes partides per cada barri, en funció de diferents paràmetres, que els barris acaben decidint en què invertir, en un procés participatiu força millorable (de fet com tots!) i amb uns projectes que no sempre s'executen amb la celeritat desitjada.

La cullerada, ja ho podeu intuir, és més de postres o fins i tot de cafè que sopera! I malgrat l'esforç d'associacions de veïns i altres entitats, també del propi ajuntament, la participació global en termes quantitatius sol ser, especialment els darrers anys, molt minsa...

És evident que la fórmula dels pressupostos participats necessita reformular-se, possiblement més d'arrel que de detalls... I també és evident que més enllà dels pressupostos participats la participació ciutadana té i ha de tenir altres canals de participació, així com altres decisions en les que participar.

Confio que de tot això i més en parlem aquest proper dissabte 21 de setembre al matí a la Sala Lluís Herrera del Centre Cívic Pont Major de Girona, en una jornada formativa organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Girona (FAV).

Us hi esperem!