L'àmbit de tots els àmbits #11setembre

Ja oneja la senyera a Girona. Foto: Roger Casero

Posem en ordre

sentiments i propòsits

-miralls, sorpreses-,

per quan les deus revinguin

potser tumultuoses.

(...)

Al lluny, miratges.

Un vent de mar esborra

de la memòria

foscos records. Posem'hi

senyals de vida nova.

(...)

Cap llei no imposa

silenci al cor que estima.

Apleguem totes 

les voluntats i fem-ne

una sola bandera.

(...)

Terra -no somnis-

i també mar immensa:

coses tangibles.

I una llengua comuna;

i la gent que la parla.

(...)

En l'ona lenta

podem inscriure-hi totes

les esperances.

Revindran quan revinguin

les deus tumultuoses.

Versos de la tercera part del llibre "L'àmbit de tots els àmbits" (Edicions del Mall, 1981) de Miquel Martí i Pol.

Visca Catalunya!

#11S: 10 anys, som on érem?

Demà, diumenge 11 de setembre, seré allà mateix on em trobava l'11 de setembre de 2001... Però em pregunto si, una dècada més tard, el món ha canviat tan com ens pensàvem, com ens deien que canviaria.

Naturalment durant aquests 10 anys han passat moltes coses, algunes, com els atemptats a Madrid, tan terribles com els de l'11S, però fent un cop d'ull al món, en aquest món "glocalitzat", hom no deixa de veure-hi conflictes, desigualtats, injustícies, fam i guerres, moltes guerres encara!

La senació és que més que de supervivència, els humans sembla que tenim l'impossible instint d'autodestrucció.

Demà seré a casa la meva mare celebrant, amb la família, l'aniversari del meu germà i, naturalment, la Diada nacional de Catalunya... i recordant també com l'11 de setembre de 2001 vam viure el primer atemptat terrorista retransmès en directe per televisió... Les imatges, deu anys després, encara fan feredat!

Aquests són dies per al record, per a la reflexió...

Dijous paella? No, dijous pop, @ElsPulpoPop, i divendres sopa, #SopadeCabra!

Pulpopop ultimant els detalls de la portada del primer disc!. Foto: Pulpògraf

Quan tu hi vas, jo en torno! Cantava fa anys la Chenoa "Cuando tu vas, yo vuelvo de allí!"... i quelcom semblant podrien cantar els Sopa de Cabra als Pulpopop: quan el "jove duet pop" de la vora del Ter hi van (ahir van presentar el seu primer disc, que ja vam poder comprar a Olot!) els "vells rockers" gironins avui tornen als escenaris!

I jo, que ahir em vaig sentir un privilegiat, dels primers de tenir a les mans el nou i primer disc de Pulpopop, un grup que no para de sorprendre, avui seré un dels milers de privilegiats que podré veure el primer concert del retorn de Sopa de Cabra als escenaris i qui sap si quelcom més!

No tots els concerts tindran el mateix repertori, però la base seran aquestes 25 cançons, les 25 cançons preferides del prop de 40 que el grup ha preparat per aquesta gira de concerts. I segons publicava dies enrere Enderrock, sembla que la primera cançó del repertori del primer concert serà "El boig de la ciutat" i que possiblement la darrera, "Podré tornar enrere"...

Ahir Pulpopop i avui Sopa de Cabra... amb tanta música (i quina música!) quedaré ben tip!

#Guardiola vs #Mourinho: 2 estils de lideratge, un mateix objectiu

Josep Guardiola projecta uns valors futbolístics: possessió de la pilota, defensar atacant, joc de toc, joc a l'espai, intercanvis de posició...
També projecta valors humans: compromís amb el grup, esforç, respecte al rival, el bé col·lectiu per sobre de les individualitats, la humilitat...
Guardiola té una manera de perdre, i una manera de guanyar...

José Mourinho projecta uns valors futbolístics: defensa agressiva (que no violenta, tot i que el límit a vegades és invisible), joc directe, joc de contraatac, insistència...
També projecta uns valors humans: sobreprotecció del grup, fer-se respectar (no deixar-se trepitjar, en altres paraules), pressionar el rival, desafiar el rival, les individualitats per sobre el col·lectiu...
Mourinho té una manera de perdre, i una manera de guanyar...

I amb aquests valors, tot i ser diferents, un i altre són altament competitius: volen guanyar sempre i guanyar-ho tot! És evident que els seus estils de lideratge i gestió del grup i de les circumstàncies, esportives i extraesportives, dels seus equips són radicalment diferents!

Un i altre estan a les antípodes com a model d'entrenador, com si de la representació de dos pols oposats es tractés. Aquesta circumstància influeix d'una manera molt potent en els respectius clubs, en la rivalitat entre els dos clubs. Més avesats, històicament, a males relacions i tensions entre directives, ara les tensions entre Barça i Real Madrid es produeixen a les sales de premsa, a les banquetes i s'han anat contaminant també dins el terreny de joc...

De fet els entrenadors i els estils de joc del Barça i del Madrid projecten també la imatge corporativa dels clubs, projecten i representen també els valors dels dos clubs, els valors del Barça i els valors del Real Madrid.

Diuen que un bon lider és el que sap adaptar el seu estil de lideratge a les necessitats i característiques del grup humà que lidera. D'estils de lideratge n'hi ha molts i la qüestió és saber trobar un estil propi i adaptar aquest a les necessitats de l'equip de treball per orientar-lo de la millora manera, la més òptima i eficient, a assolir els seus objectius.

Guardiola i Mourinho tenen estils de lideratge diferents, i amb el seu estil ambdós han assolit els seus objectius, en forma de reconeixement professional i, naturalment, de títols... Enguany, però, sembla que més que mai es produiex un duel entre tots dos; no teniu la percepció que al final de temporada hi haurà un vencedor i un vençut?

Mourinho darrerament ha portat fins al límit el seu estil de lideratge; m'agradaria pensar que ho fa més pensant en les necessitats del seu equip de treball que no pas per foragitar, estèrilment, els seus fantasmes i frustacions... Si és per la primera causa, és un bon líder, si és per la segona, ja no li queden massa papers més per perdre!

Guardiola i Mourinho, Mourinho i Guardiola... temps era temps!

La tornada a l'escola? No, la tornada a l'institut!

Amb la Clàudia davant del què serà, a partir de dilluns, el seu nou institut. Foto: Roger Casero

Les ulleres de pasta, les xapes a la solapa, el sabó de Marsella... Tot torna, diuen... I aquest curs amb la Sira tornem a l'Institut!

Tinc un gran record de l'època de l'institut, allà hi vaig passar grans moments, m'hi van passar moltes coses! Com tothom a l'institut ens vam fer grans, l'institut ens va fer grans...

Les setmanes culturals, l'excursió de final de curs, les campanes, els jocs al pati, el bar... És clar que també vaig tenir mals moments, especialment amb les matemàtiques i la física i química!

A principis dels '90 vaig deixar enrere aquesta etapa i ara, 18 anys després, l'institut torna a formar part de la meva vida, de les nostres vides, de la mà de la Clàudia, la meva filla gran.

I com ella, nosaltres també farem 1r d'ESO... I com ella, nosaltres també viurem en primera persona la digitalització de l'educació...

A finals de febrer vam fer una primera visita a l'Institut Narcís Xifra de Girona, el públic de referència per l'alumnat de Sarrià de Ter, i ahir vam fer la reunió prèvia d'inici de curs... Nervis entre els i les alumnes, que ahir van saber amb qui i a quines aules aniran; expectació entre els pares i mares novells, que per més que hi tornem, l'institut no és ben bé com era quan nosaltres el vam trepitjar: controls d'entrada i sortida, aules digitalitzades, ordinadors per tot l'alumnat, comunicació amb l'escola via intranet...

Aquest és i serà un curs amb molts canvis a la nostra família i aquest, l'inici de la secundària per part de la nostra filla gran, n'és la primera evidència... els propers dies, els propers mesos, en vindran d'altres...

Hi ha fets que marquen simbòlicament el pas del temps, hi ha esdeveniments que marquen la línia divisòria de les etapes de la vida... Que una filla comenci l'institut és un d'aquest fets, sobretot per ella, per la seva experiència vital, però també per nosaltres, per la Sira i per mi... que vés per on tornem a l'instituit!

Part del pati de l'IES Narcís Xifra, que compartia abans amb l'IES Carles Rahola, ara a Taialà.

Víctima de #spam i #phishing a #Twitter

La curiositat va matar el gat, diuen; però no sé si, com en el cas que ens ocupa, va ser més l'excés de confiança que la curiositat el què quasi ens fulmina, a més d'un, a Twitter!

La setmana passada com jo molta altra gent va rebre, via missatges directes de perfils coneguts!, missatges com aquest: "ROFLMAO i can't stop laughing at this pic of you". El missatge anava acompanyat d'un enllaç, d'un maliciós enllaç!

La curiositat ens empenyia a clicar l'enllaç, a descobrir què amagada aquest sospitós, alhora que misteriós missatge enviat per una cara coneguda. I el missatge feia sospitar, però fer un clic és tan senzill!

I fent clic a l'enllaç se'ns obria el què semblava la pàgina inicial de Twitter per registrar-nos de nou, confiant, aleshores, veure quina de les nostres imatges feia riure tan a qui, suposadament, ens havia enviat el missatge...

El cas és que la suposada pàgina de Twitter no era l'oficial, sinó una pàgina de phishing feta amb la finalitat de fer-se, qui la va crear, amb les contrasenyes dels qui es registraven de nou... Només és un petit detall, només hi ha una lleugera diferència en l'adreça web (url), però suficient per passar desaparcebuda...

No era el nostre amic a aqui li feia gràcia una suposada foto nostra, era un "malware" qui es reia a la nostra cara... L'antídot, si s'havia caigut en la trampa de registra-se a la pàgina falsa, era, és, canviar, des de la pàgina oficial, la contrasenya.

Som curiosos, tafaners i, massa sovint, massa confiats! Hem après a desconfiar amb l'spam del correu electrònic, però la nostra experiència a Twitter i a altres eines web i xarxes socials és encara tendra...

Però val més ser previnguts i desconfiar, ja no de perfils desconeguts, sinó també de missatges atípics, sobretot en missatges directes a Twitter, que són els que normalment tenen una naturalesa més personal...

La nostra capacitat de ser passarells és infinita! Afortunadament també la d'aprendre!

A #Catalunya, #escola en #calatà, perquè #somescola

Si fos un acudit, no faria gens de gràcia... de fet no fa gens de gràcia sense ser un acudit: "El TSJC dóna dos mesos a Ensenyament perquè el castellà sigui també llengua vehicular a l'escola", titulava dies enrere el diari Ara.

Ja hi tornem a ser! I si al mes de febrer, davant les sentències del Tribunal Suprem, somescola.cat ja va exposar tota l'argumentació necessària, ara no cal fer res més que recordar-la i repetir-la... No hi ha dubte que el model d'immersió lingüística a Catalunya no només funciona, sinó que ha estat, és i serà un dels principals elements de cohesió social del nostre país, com bé recordava dies enrere Pia Bosch, tot recordant Marta Mata.

Ara més que mai, ara que hi ha, a casa nostra, alumnat amb llengües mares tan nombroses com diverses, el nostre model d'immersió lingüística esdevé la millor garantia per a mantenir, no només un nivell  d'educació de qualitat, també per seguir treballant per la cohesió social... Perquè som escola, perquè som conscients que l'escola és un element de cohesió social, d'integració... o al contrari, perquè sabem que l'escola evita la segregació, la fractura social... ja tenim molts altres elements que generen aquest efectes negatius en la nostra societat... I ja té prou feina l'escola en contrarestar-los, prevenir-los i combatre'ls com perquè a sobre, hi hagi qui vulgui carregar-se'n un dels seus principals pilars a Catalunya!.

I és que novament novament l'estreta visió i concepció dels qui conceben el català com una nosa, fins i tot com una provocació, fan que hàgim de defensar, no només la nostra llengua, sinó sobretot el nostre model educatiu d'immersió lingüística... I no sé ells, però nosaltres no defallirem...

Al capdavall, però, més enllà d'arguments educatius, d'arguments lingüístics, fins i tot de polítics, tot plegat és, penso jo i com piulava l'altre dia, "així de simple, així de senzill: a #Catalunya, #escola en #català! On sinó?!"

I si aleshores no ho vares fer, et convido que ara, ara mateix, t'adhereixis al manifest de somescola.cat.

I és que és la #GiraJardi, ai la mare que els va par... #MinutsMusicals amb @elsPulpopop

Aquest és un vídeo per gaudir amb la música (rumbera), la lletra (fresca, divertida i picant, per moments) i les imatges (de jardí)!

Moltes alegries han plantat aquest estiu els Pulpopop!... dins i fora dels jardins!

I la propera alegria, el 8 de setembre, a les Festes del Tura d'Olot! I si hi aneu... sobretot no us oblideu la càmera de fotos!

Si és que ells mateixos ho canten: ...qui sap això on pot arribar!

A #SarriadeTer, ja estem de #FestaMajor!

Avui divendres 2 de setembre l'activista veïnal i exalcalde Nicolás Pichardo donarà el tret de sortida de la Festa Major d'enguany amb la lectura del pregó!

Amb una programació de la Festa Major molt consolidada (pregó, trobada de gegants, passejada amb bicicleta, arrossada, festa de l'escuma, sardanes, commemoració de l'11 de setembre, concert dels joves, concert de la Festa Major, fira de la joguina de 2a mà, espantaocells i baixada de carretons...) enguany passaran per Sarrià de Ter, entre d'altres, el Mag Lari i un dels grups de moda d'aquest estiu: Els Catarres, la nit del sopar espectacle.

Tot i que no són temps de gran alegria, que és festa major, a Sarrià de Ter en gaudirem malgrat les misèries locals i foranes que ens fustiguen...

Bona Festa Major!

Menú infantil, concert adult: Andrea Motis al #Gastromusical11 del @MoliEscala, amb #MinutsMusicals!

Canelons Andreini del Molí de l'Escala. Foto: Roger Casero

Canelons Andreini, rap arrebossat amb cigrons i pa amb xocolata. Aquest era el menú "infantil" que Jordi Jacas, del restaurant El Molí de l'Escala, va preparar en honor, i homenatge, a la joveníssima músic i cantant Andrea Motis per una nova sessió del 5è Gastromusical, el passat dimecres 24 d'agost.

I el menú, sorprenent, boníssim, va ser l'únic infantil de la vetllada... Joan Chamorro & Andrea Motis Grup van satisfer, amb el seu concert, un públic tip i entregat, diposat a gaudir de bona música, després de gaudir d'un deliciós sopar. El plat fort, però, es va servir a l'escenari...

La joventut d'Andrea Motis era una anècdota més, potser sí, l'anècdota, però te n'oblidaves si tancaves els ulls, doncs el què escoltaves era, és, una instrumentista (saxo i trompeta) i cantant madura amb un domini de la veu, com va ressaltar la Sira, que en qüestions musicals  i afinístiques hi entés molt més que jo, extraordinari.

El pes de la relació amb el públic i la presentació de les cançons el va portar en tot moment Joan Chamorro, "padrí" musical de la criatura i músic, sens dubte, amb tan talent com ofici! És com si Chamorro li digués a Andrea Motis: tu només preocupa't de la música!...

I a fe que se'n va preocupar, de la música! Joan Chamorro, Andrea Motis i Josep Traver van ser musicalment molt generosos, sense regatejar bisos, ans al contrari, perquè triar entre dues cançons si es poden fer ambdues!... Van sonar clàssics com "My baby just cares for me" (Nina Simone) i, com va presentar Joan Chamorro, "petite fleur canta petite fleur" (Sidney Bechet), interpretació amb la que Andrea Motis, reencarnada en Sidney Bechet segons Chamorro, es va endur la primera gran ovació de la vetllada; i la segona amb "Gerogia on my mind" (Ray Charles)... Ens va encandilar amb "Halleluja" (Leonard Cohen) i Joan Chamorro va fer gala, novament, del seu ofici i domini de l'escena presentant els bisos: "no tenim paraules per agraïr aquests aplaudiments però sí més cançons!" Genial!

Com la crònica de Dani Chicano al diari El Punt Avui (Pa amb xocolata i jazz), va ser un concert dolç, que no ensucrat!... Una cita amb la bona música i la bona gastronomia... un concert madur amb un menú infantil!