Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dissabte, 13 d’agost del 2011
En vacaciones tot es diferente! #MinutsMusicals amb #LaBienQuerida
Diferente
Na, na, na, na, na, na, na, na, na,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Llega el ardiente julio sobre un león rabioso
y he leído que este año va a hacer mucho calor.
Amarillos los paisajes de musgo y siemprevivas,
se adelantan los relojes y hay mucha más luz.
En vacaciones todo es diferente,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.
En vacaciones todo es diferente,
na, na, na, na, na, na, na, na, na,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Testosterona, endivias y escarolas,
lechugas, pepinillos, endorfinas y feromonas.
Tus ojos chispeantes no dejan de mirarme
y los rayos solares apuntan hacia ti.
En vacaciones todo es diferente,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.
En vacaciones todo es diferente,
na, na, na, na, na, na, na, na, na,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.
La Bien Querida
Per cert, la imatge de la portada del disc "Queridos Tamarindos" de La Bien Querida és un homenatge, fet per la pròpia Ana Fernàndez-Villaverde, a la del "single" de "Boys don't cry" dels The Cure.
divendres, 12 d’agost del 2011
La responsabilitat social del concurs de #fotografia d'@Ambisist
![]() |
| Recollint la donació d'Ambisist en nom de Plataforma Educativa. Foto: Roger Casero |
Quan l'empresa gironina de productes de neteja Ambisist va plantejar convocar un concurs de fotografia per commemorar el seu 20è aniversari va voler donar-li un valor afegit de responsabilitat social: la meitat de l'import dels premis (750 dels 1.500 € totals) els destinaria, en productes i serveis, a dues entitats socials de Girona: Càritas Diocesana de Girona i Plataforma Educativa.
El passat 28 de juliol vaig tenir el goig i honor de recollir, en representació de Plataforma Educativa, la donació d'Ambisist. No calen grans departaments de rsc per a trobar bones iniciatives...
Però l'objecte principal de l'entrega, amb un polsim de màgia, de premis del concurs de fotogtrafia "El pas del temps" era conèixer els 3 premiats del concurs, que van ser:
Aquestes fotografies, juntament amb les 22 finalistes restants, formen part d'una exposició itinerant que es va inaugurar a les instal·lacions d'Ambisist i que des de finals d'agost fins a finals d'any es podrà veure en aquests espais:
- Sala polivalent (Aiguaviva). Del 29 d’agost al 30 de setembre de 2011
- Can Gruart (Vilablareix).Del 3 d’octubre al 28 d’octubre de 2011
- Espai Xkolà, Espai solidari de la Fundació Utopia (Girona). Del 31 d’octubre al 28 de novembre de 2011
- Eram, Escola de realització Audiovisual i Multimèdia de la Universitat de Girona (Salt). Del 30 de novembre al 30 de desembre de 2011
dimecres, 10 d’agost del 2011
I si votes el #bloc de @PlatEducativa als #PremisBlocs #Catalunya
I perquè no?
Sí, ja sé que són molts els blocs que, en la categoria d’educació, es poden votar…
Sí, ja sé que no queda massa elegant que recomani el vot pel bloc de la meva entitat…
Però... si no ho faig jo, qui ho farà? Qui recomanarà el vot pel bloc de Plataforma Educativa?
És un bloc senzill, sense més pretensió que la d’informar sobre l’activitat i l’actualitat de l’entitat i de temes que li són d’interès, es especial del món social, però no exclusivament…
O sigui que si tens previst fer el pas i participar en la votació popular dels Premis Blocs Catalunya, quan, després de registrar-te, accedeixis a la categoria d’educació, et recomano que facis un cop d’ull a aquest bloc i, només si realment consideres que se’l mereix, li donis el teu vot…
Moltes gràcies per endavant!
dilluns, 8 d’agost del 2011
El #bloc, aquest #agost, a mig gas
| Resposant al sofà. Foto: Roger Casero |
Amb l'agost les vacances d'estiu... i amb les vacances d'estiu l'activitat d'aquest bloc no cessa, però sí que redueix la intensitat de publicacions, passant de les 5-6 entrades per setmana a les 3-4...
A l'estiu es redueixen les pàgines dels diaris esportius i els generalistes aprofiten per publicar, mentre els redacotors són de vacances, estudis i reportetges que han estat cuinat tot fent la maleta... Es banalitzen (algunes encara més!) les graelles de programacions de televisions, que quan no s'omplen de corncursos ho fan de reposicions... fins i tot algun dia ens reposaran un concurs! Apareixen els substituts dels programes de ràdio, que somien ser algun dia els titulars i s'optimitzen els programes enllaunats, que funcionen només si són bons i fan riure...
A l'estiu els primers tinents d'alcalde aprofiten que l'alcalde, el titular, és de vacancs per gaudir, o patir, dels seus dies d'accidentalitat mentre els polítics, els que habitualment porten, o no, corbata, s'agraden fent declaracions a la televisió en màniga curta semblant, de debó, persones de veritat...
A l'estiu comentem a cau d'orella, o menys discretament alguns, que hem vist un famós, el famós de cada any, allà on estiuegem, on ens retrobem, un any després, amb les amistats d'estiu, amb qui compartim veïnatge a la platja i quasi no coneixem vestits, més enllà de les bermudes i la camisa per lluïr els vespres tot passejant pel passeig marítim...
En fi, coses de l'estiu i les vacances... i mlagrat aquests dies m'hi capbusso de ple, més en les vacances que en l'estiu, em temo, aquest bloc, com cada estiu, no estarà tancat per vacances, sinó que farà horari d'estiu...
dissabte, 6 d’agost del 2011
@MinutsMusicals amb Sordmut d'@ElsPulpopop a la #GiraJardi
Han estat dies de carretera, de carretera i manta... de carretera, manta i jardí! La Gira Jardí dels PulpoPop ha donat per molt, fins i tot per l'enregistrament, a Sitges, d'aquest fabulós directe de la cançó Sordmut (partitura i lletra, en pdf).
Així són i sonen Pulpopop en viu i en directe!
Així són i sonen Pulpopop en viu i en directe!
divendres, 5 d’agost del 2011
Més #SopadeCabra, més #sopapertothom!
Sopa de Cabra - Capítol 1 from enderrocktv on Vimeo.
L'anunci de Sopa de Cabra d'incloure més concerts als primers de retorn que havia anunciat ha molestat, pel què he pogut anar veient aquests dies a Twitter, a molta gent... Sincerament, com piulava l'altre dia a Twitter, jo no ho entenc...
Quan van anunciar el primer concert molta gent en va demanar un segon, i esgotat aquest un tercer... O sigui, que primer a la xarxa vam demanar, exigir, més sopa i quan ens en donen "dues tasses" ens queixem!?
No sé si els que més es queixen són els que, com jo, van comprar entrades per al primer concert, el del 9 de setembre, pensant que seria un concert únic... No sé, no és el meu cas, però potser hi ha qui es sent estafat?!
Que toquin a Barcelona, a Tarragona, a Palma i a Girona permetrà que més gent els retrobi, els gaudeixi... Posats a assajar de nou, perquè no aprofitar més aquest treball? I si volen seguir i tornar, que ho facin! Quin problema hi ha? I si s'inspiren i creen de nou, doncs ben tornats! Sí, ben tornats mal parits!
Si volem Sopa, que hi hagi sopa per tothom!
dijous, 4 d’agost del 2011
Les 6 diferències del diari #ElPuntAvui
La pàgina d'entreteniments del fins fa poc diari El Punt era la més familiar de tot el diari i, al llarg del dia, sens dubte la més vista i utilitzada de la família:
- L'Abril i la Irina hi feien les 6 diferències
- La Irina, la Clàudia, la Sira i jo, esporàdicament, els sudokus, segons els nivells...
- La Sira i la Irina, esporàdicament, i jo hi feia els mots encreuats
Aquest és el mail que va enviar:
"Hola,
em dic Irina i tinc 9 anys, i a casa rebem el diari El Punt de fa anys.
El diumenge passat vaig anar a la pàgina d'entreteniments i no vaig veure les 6 diferències. El meu pare em va dir que segurament es van treure perquè el diari s'ha ajuntat amb un altre.
M'agradaria que el nou diari també tingués les 6 diferències.
Moltes gràcies, adeu
Irina"
Està a l'espera de resposta...
- L'Abril i la Irina hi feien les 6 diferències
- La Irina, la Clàudia, la Sira i jo, esporàdicament, els sudokus, segons els nivells...
- La Sira i la Irina, esporàdicament, i jo hi feia els mots encreuats
Aquest és el mail que va enviar:
"Hola,
em dic Irina i tinc 9 anys, i a casa rebem el diari El Punt de fa anys.
El diumenge passat vaig anar a la pàgina d'entreteniments i no vaig veure les 6 diferències. El meu pare em va dir que segurament es van treure perquè el diari s'ha ajuntat amb un altre.
M'agradaria que el nou diari també tingués les 6 diferències.
Moltes gràcies, adeu
Irina"
Està a l'espera de resposta...
dimecres, 3 d’agost del 2011
Jo també vull l'auditori de #SarriadeTer. I tu? #volemlauditori
Així de simple, així de clar: Jo també vull l'auditori.
Amb aquest lema s'ha endegat a Sarrià de Ter una campanya en defensa del projecte de l'auditori després que l'ajuntament aprovés desestimar aquest projecte per a la subvenció del PUOSC 2012 en favor del projecte de reforma del camp de futbol.
La campanya, que es va iniciar dies enrere amb l'aparició d'uns cartells a Sarrià de Ter, compta amb una pàgina web de referència: http://volemlauditoridesarriadeter.wordpress.com/

També és present a Facebook i a Twitter, amb un perfil propi i amb el hashtag #volemlauditori.
Al web hi ha una explicació de la situació recent i present de l'auditori i de les motivacions i primeres accions de la campanya. També té un apartat per a donar-hi suport.
Aquest tres punts resumeixen força bé, en essència, la campanya:
"No volem renunciar a l’Auditori, no volem renunciar a disposar, a Sarrià de Ter, d’una sala amb una acústica adient per a actuacions musicals i teatrals de petit format.
No volem confrontar projectes; no volem confrontar el projecte de l’Auditori amb el del camp de futbol. Ans el contrari, pensem que ambdós són necessaris i que podem disposar dels suficients recursos econòmics per afrontar-los sense renunciar-ne a cap.
Demanem a l’ajuntament de Sarrià de Ter que abans de prendre la decisió de desestimar el projecte de l’Auditori i fer la petició formal a Governació demani a l’arquitecte redactor l’actualització del projecte de l’Auditori, tenint present el seu estat d’execució a 2011."
Jo ja he donat el meu suport a l'auditori... I tu, vols donar-hi suport?
Amb aquest lema s'ha endegat a Sarrià de Ter una campanya en defensa del projecte de l'auditori després que l'ajuntament aprovés desestimar aquest projecte per a la subvenció del PUOSC 2012 en favor del projecte de reforma del camp de futbol.
La campanya, que es va iniciar dies enrere amb l'aparició d'uns cartells a Sarrià de Ter, compta amb una pàgina web de referència: http://volemlauditoridesarriadeter.wordpress.com/

També és present a Facebook i a Twitter, amb un perfil propi i amb el hashtag #volemlauditori.
Al web hi ha una explicació de la situació recent i present de l'auditori i de les motivacions i primeres accions de la campanya. També té un apartat per a donar-hi suport.
Aquest tres punts resumeixen força bé, en essència, la campanya:
"No volem renunciar a l’Auditori, no volem renunciar a disposar, a Sarrià de Ter, d’una sala amb una acústica adient per a actuacions musicals i teatrals de petit format.
No volem confrontar projectes; no volem confrontar el projecte de l’Auditori amb el del camp de futbol. Ans el contrari, pensem que ambdós són necessaris i que podem disposar dels suficients recursos econòmics per afrontar-los sense renunciar-ne a cap.
Demanem a l’ajuntament de Sarrià de Ter que abans de prendre la decisió de desestimar el projecte de l’Auditori i fer la petició formal a Governació demani a l’arquitecte redactor l’actualització del projecte de l’Auditori, tenint present el seu estat d’execució a 2011."
Jo ja he donat el meu suport a l'auditori... I tu, vols donar-hi suport?
dimarts, 2 d’agost del 2011
Un suís a l'Antiga
![]() |
| Un croissant i un suís a l'Antiga. Foto: Roger Casero |
Possiblement la més dolça d'aquests noves tradicions familiars és fer un suís a l'Antiga quan l'ocasió s'ho val... I l'ocasió sol valdre's en tres o quatre ocasions a l'any: l'aniversari de la meva mare, el final de curs abans de les vacances d'estiu, el Sant de la meva mare i la vigília de les vacances de Nadal.
La meva mare, el meu germà i jo quedem per esmorzar junts a "can lletetes", que diu la meva mare, a l'Antiga de Girona, una xocolateria que hi ha sota les voltes de la Plaça del Vi. No és un esmorzar ordinari, és un esmorzar especial: jo sempre demano un suís i un croissant...
Malgrat jo treballo fins avui, el comiat del curs abans de les vacances d'estiu el vam fer el divendres passat... O sigui que ja ho sabeu, si ens veieu degustant un suís a l'Antiga és senyal que tenim quelcom per celebrar! I el suís a l'Antiga ja és tot un clàssic que esdevindrà, amb el pas dels anys, en una nova tradició familiar, no tan ancestral com la dels brunyols, però una tradició familiar igualment dolça!
dilluns, 1 d’agost del 2011
#ElPunt i jo, #avui. #ElPuntAvui
La de dissabte va ser la darrera edició del diari El Punt amb la capçalera d'El Punt; ahir diumenge es va culminar el procés de fusió dels diaris Avui i El Punt amb la unificació d'ambdues capçaleres: El Punt Avui.
El Punt és el diari que sempre hi ha hagut a casa, tan a casa la meva mare, des del número 0, com a casa meva, des del 1995. És un diari amb el què, més enllà de les afinitats ideològiques, hi tinc un fort lligam emocional.
Quan a mitjans de l'any 1995 vaig decidir emancipar-me i anar a viure amb un amic, vaig decidir fer-me subscriptor del diari El Punt, bàsicament per dos motius: per l'hàbit de llegir el diari, i de tenir-lo, fet que no volia perdre, i perquè El Punt sempre ha estat, malgrat algunes desavinences, el meu diari!
Ni tan sols quan va sortir la versió digital del diari El Punt, fins i tot oferint més continguts que la de paper, vaig voler abandonar la subscripció.
Però ara El Punt i l'Avui es fusionen; no tinc previst deixar la subscripció del diari El Punt Avui, doncs el lligam emocional és encara fort, no només pel fet que el meu pare, Just M. Casero en va ser un dels impulsors i fundadors, també per la fidelitat a unes "plomes" que m'agrada llegir al diari... Al cap i a la fi som animals de costums...
Confio que el nou diari mantingui els 4 pilars bàsics que van fonamentar la creació del diari El Punt: fer un diari independent, català, comarcal i democràtic.
Mentre el nou diari, el què rebi jo cada dia a la bústia de casa, mantingui aquests 4 pilars jo seguiré pagant, cada any i amb molt orgull, la subscripció a un diari que estimo, al diari que des que tinc ús de raó, he tingut sempre a casa... el meu diari de cada dia...
El Punt és el diari que sempre hi ha hagut a casa, tan a casa la meva mare, des del número 0, com a casa meva, des del 1995. És un diari amb el què, més enllà de les afinitats ideològiques, hi tinc un fort lligam emocional.
Quan a mitjans de l'any 1995 vaig decidir emancipar-me i anar a viure amb un amic, vaig decidir fer-me subscriptor del diari El Punt, bàsicament per dos motius: per l'hàbit de llegir el diari, i de tenir-lo, fet que no volia perdre, i perquè El Punt sempre ha estat, malgrat algunes desavinences, el meu diari!
Ni tan sols quan va sortir la versió digital del diari El Punt, fins i tot oferint més continguts que la de paper, vaig voler abandonar la subscripció.
Però ara El Punt i l'Avui es fusionen; no tinc previst deixar la subscripció del diari El Punt Avui, doncs el lligam emocional és encara fort, no només pel fet que el meu pare, Just M. Casero en va ser un dels impulsors i fundadors, també per la fidelitat a unes "plomes" que m'agrada llegir al diari... Al cap i a la fi som animals de costums...
Confio que el nou diari mantingui els 4 pilars bàsics que van fonamentar la creació del diari El Punt: fer un diari independent, català, comarcal i democràtic.
Mentre el nou diari, el què rebi jo cada dia a la bústia de casa, mantingui aquests 4 pilars jo seguiré pagant, cada any i amb molt orgull, la subscripció a un diari que estimo, al diari que des que tinc ús de raó, he tingut sempre a casa... el meu diari de cada dia...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)











