Ahir, un dels meus millors amics va fer 50 anys i vaig escriure-li aquesta carta, i fer aquest vídeo, que comparteixo no només per a celebrar els seus 50 anys, també simbòlicament els de tots els amics i amigues que aquest any hem celebrat els 50!
Benvolgut Dani,
el primer record que tinc de tu no és del Cau, sinó d'un xic abans; és de l'acadèmia d'anglès International House que hi havia al carrer Minali, amb una balconada que donava a la Rambla de Girona, just davant del que més tard seria el Punt de Trobada. No recordo haver compartit classe, però sí haver coincidit per l'acadèmia, i a més és un record que tinc molt vinculat, no em preguntis per què, als BocaBits...
És evident que del pas per aquella acadèmia tu en vas treure molt més profit que jo, veient el meu paupèrrim nivell d'anglès, i escoltant el teu anglès pràcticament britànic...
De saludats a l'International House vam passar poc després a fer-nos amics al Cau, amb un munt de vida i moments compartits durant anys, dissabte rere dissabte, als campaments de Ràngers i Guies, a les rutes de Pioners i Caravel·les, a Truc...
Una amistat forjada al Cau, i també fora del Cau, amb el rock com a banda sonora a Ràdio Salt, fent trio amb en Pau, i en molts concerts a les barraques de Girona, a la Vall de Sant Daniel, a Vilobí d'Onyar, a Anglès, a Riudellots... I per descomptat compartint grans concerts com The Ramones, The Black Crowes, Dire Strais, Pink Floyd, Van Morrison, Roger Waters, The Cure... I els que em deixo!
Concerts i festa, com la d'aquella nit, reconec que un xic esbojarrada, de l'Estartit, que va acabar a la comandància de la Guàrdia Civil; per sort tot allò ja ha prescrit. I parlant de música, tampoc voldria oblidar-me de les trobades a casa teva, allargant les nits veient l'MTV, quan era un canal musical...
És per tot això i molt més, Dani, que quan em vaig casar vaig tenir molt clar que volia que tu fossis el meu padrí de casament, i a banda del ram i del vers per la Sira, també vas regalar-nos una obra d'art, un fotomuntatge fet i revelat per tu d'una rosa que sempre he tingut ben a prop a casa.
Dani, la vida t'ha dut lluny de Girona, primer al Canadà, després a Anglaterra i ara a Bèlgica, i per lluny que hagis anat, la nostra amistat s'ha mantingut sempre viva, gràcies a les seves arrels profundes i a les nostres trobades.
Reconec que m'és difícil quedar-me amb un moment, dels molts que solidifiquen la nostra amistat; prefereixo quedar-me'ls tots!
Dani, avui que fas i celebres 50 anys, voldria dir-te PER MOLTS ANYS i, sobretot, MOLTES GRÀCIES per la teva amistat.
Que la música i l'amistat ens acompanyin sempre!
Roger Casero Gumbau.
Girona, 8 de desembre de 2024
