L'amortraça en nosaltres, en el nostre cos, una geografia descoberta, primer, i reconeguda, després, que, com la del medi físic, no és immutable sinó que canvia i es transforma constantment; una geografia que a voltes també s'oblida. La pell és l'escorça i sota la pell, sota l'escorça, en algun punt indefinit del nostre immens interior, l'amor pren sentit, o no...
Però l'amor no només descobreix i reconeix la geografia del nostre cos mutant, també descobreix, reconeix, fins i tot oblida i a vegades recupera geografies significatives, llocs rellevants que han estat molt més que mer escenari, decorat de gestes, d'il·lusions, de decepcions i fins i tot de trencadisses...
Alguns són llocs secrets, indrets que només nosaltres coneixem, doncs només per nosaltres tenen sentit, el nostre sentit. Geografies que, de tant en tant, ens agradatornar a trepitjar...
Irlanda ha estat i és una font inesgotable de músics i grups de rock i de fa dècades el grup de referència irlandès és U2!
Grup de llarguíssima trajectòria (des de 1976) té entre la seva discografia cançons que han esdevingut himnes, com la cançó d'avui, la primera d'U2 que va assolir el número 1 de la llista de senzills nord-americana.
Publicada l'any 1987 dins el seu cinquè disc d'estudi, "The Joshua Tree", "With Or Without You" ha esdevingut una de les cançons imprescindibles en les gires i concerts de la banda, de les més sol·licitades pel públic! És una cançó que t'atrapa des de la primera nota!
Sobre el significat de la cançó hi ha qui diu que és una cançó dedicada a una dona, d'altres diuen que està dedicada a Déu i fins i tot n'hi ha que afirmen que parla de drogues...A mi personalment m'és ben igual, la cançó, un constant i lent crescendo, simplement és genial i m'encanta!
"With Or Without You" és de les cançons d'U2 més versionades. La versió d'avui ens l'ofereix la cantant Michelle Simonal, una versió en la predomina la força de la seva veu i el piano, una versió molt "piano-piano", també de piano bar, molt jazzística, com si Michelle Simonal alentís les revolucions d'un tocadiscs...
Una altra versió, a mig camí de les dues, amb un tempo lent com el de Michelle Simonal però amb una instrumentació pop és la del grup anglès Keane.
Ambdues versions m'agraden molt, però ni sumades m'agraden tant com l'original! Aquí les teniu totes tres, l'original d'U2 i les versions de Michelle Simonal i Keane.
