L'amor i la salut mental estan íntimament lligats més enllà, molt més enllà de la fàcil i previsible sentència "l'amor és boig!" que, reconec, jo mateix he fet servir.
I sí, en aquella ocasió l'amor i el desamor semblaven viure en un frenopàtic, tot i que jo també veig traces de malaltia mental en aquesta història de desamor i combustió de Love of Lesbian.
Amor i salut mental també sobrevolen sobre "Psychotic Girl" i l'enigmàtica relació que la cançó de The Black Keys descriu a ritme de banjo...
L'amor és boig, l'amor és de bojos i si no ho estem (prou) ens en torna!
L'amor és de bojos fins al punt que hi ha qui emmalalteix, embogeix d'amor; l'amor ens emmalalteix i ens fa perdre l'oremus a banda dels sentits, sobretot el menys comú de tots ells...
L'amor en ocasions és tant o més fort que un virus, l'amor, per més que hagi caducat, o precisament per això, s'arrapa al nostre cor, al nostre cap i al nostre estómac apoderant-se de nosaltres, alterant-nos l'estat d'ànim, endinsant-nos a la follia.
Aleshores no és l'amor el que ens empresona, el que ens segresta el senderi, sinó la petja que l'amor ha deixat en nosaltres, una ferida no cicatritzada. Amb altres paraules ho canten Sidonie:
"No te puedo olvidar
lo siento no te puedo olvidar.
Aunque lo nuestro se acabó
brillará como una estrella que murió."
No sempre l'amor s'apaga, es fon, quan s'acaba la relació; l'amor té vida pròpia...
