Imatge: UdG |
No són poques les ocasions en que tenim més clar el que NO volem que el que volem; a vegades resulta més pràctic descartar que pensar massa...
També a voltes resulta més senzill definir quelcom a partir del que NO és que cercar una definició curta, concisa i ajustada, sobretot quan el concepte a definir té diverses definicions i toca diferents àmbits. Com definiríeu en una frase la Responsabilitat Social Empresarial?
Hi pensava dies enrere a la presentació del llibre "Amb valor afegit" de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG, escrit per l'expert i consultor Josep Maria Canyelles, que en va fer la presentació.
El llibre, a mode de manual pràctic pensat especialment per a petites i mitjanes empreses, recull una sèrie de bones pràctiques en responsabilitat social de diferents empreses de les comarques gironines, bones pràctiques que pretenen ser un far per altres empreses, i també conté, el llibre, un marc teòric i conceptual sobre la matèria, entre d'altres continguts.
Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la UB i expresident del Cercle d’Economia, fa fer-nos una conferència distesa i divertida gens renyida amb contingut i substància. Explicava que la caritat, allò tan clàssic (també noble i lloable) de fer una donació amb una part dels beneficis no és responsabilitat social... Pot ser altruisme, generositat, filantropia i moltes altres coses, però no, però mai responsabilitat social!
La manera més planera de resumir el que va dir Costas és allò que la responsabilitat social no és amb què et gastes part dels beneficis, sinó com els generes!
Al torn de preguntes vaig preguntar als senyors Canyelles i Costas si no fóra bo, alguna vegada, fer un recull de males pràctiques en responsabilitat social empresarial, o si ho preferiu un recull d'irresponsabilitat social empresarial. Un document que recollís, sense necessitat d'assenyalar cap empresa, males pràctiques fonamentades la majoria de vegades més des del desconeixement que des de la mala fe, pràctiques ben intencionades però mal plantejades i en ocasions pitjor executades.
La pregunta tenia, si voleu, un punt irreverent; el professor Antón Costas fins i tot va trobar-li un punt cínic; en qualsevol cas la intenció de la pregunta era per un costat fer evident que de males pràctiques també n'hi ha, i per l'altre que a vegades també és important tenir clar què no convé fer, mentre anem rumiant el realment que volem fer, el que indefectiblement hem de fer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada