dilluns, 26 de febrer de 2018

Cinc minuts


Cinc minuts són molt o poc temps? Com amb altres coses de la vida, aquesta pregunta es respon amb el clàssic, i recurs fàcil, depèn...

Ja sabem que els cinc minuts d'espera sempre solen ser-ne més, que els cinc minuts no són una referència temporal precisa, tot i que aparentment ho sembla al costat de la sovint exculpatòria estoneta!

Mesurem amb precisió el temps i no obstant segueix essent, a voltes afortunadament a voltes desesperadament, quelcom imprecís; imprecís per subjectiu.

A Bebe les seves "Siete horas" se li feien eternes, segurament tant com eterns de vida eren els florits cinc minuts de l'Amanda de Víctor Jara: "los cinco minutos te hacen florecer"...

Els cinc minuts entre el sorprenent gol del Girona i el de l'empat del Barça se li van fer curts, massa curts a l'equip entrenat per l'admirat Pablo Machín, massa curts per assimilar-lo, massa curts per defensar-lo, massa curts fins i tot per assaborir-lo...

I passats aquests encara no cinc minuts la resta del partit se li va fer llarg, massa llarg davant un Barça assedegat de gols, d'un Messi inspirat i un Suárez incisiu.

El sorprenent i matiner gol del Girona va sorprendre el Barça i possiblement també el propi Girona; el miratge va durar cinc minuts, el miracle es va fondre en encara no cinc minuts, els de glòria pel Girona a la històrica primera visita al Camp Nou...

L'alegria gironina va durar cinc minuts, l'orgull gironí encara dura!