divendres, 7 de setembre del 2012

3 motius per anar a la manifestació de l' #11S sense ser independentista! #Diada



1.- Perquè ets catalanista i sempre t'has manifestat per la Diada.

Perquè hi ha més coses que ens uneixen que no que ens separen amb els qui assistiran a la manifestació. Més enllà de la independència, tema i terme central, ben cert, tens moltes més coses que t'uneixen que no pas et separen amb els qui assistiran a la manifestació. amb el teu veí,k la teva cosina, els amics, els companys de feina... Perquè com ells, tots ells, que també entre ells són diversos, tu també ets catalanista!

El catalanisme inclou un ventall de sentiments que van més enllà (menys enllà, si voleu) de l'independentisme; possiblement tu no t'identifiquis amb els independentistes, tampoc amb els sobiranistes. Pot ser que el terme nacionalisme et produeixi una sensació d'esgarrifança semblant a la d'un guix fregant una pissarra, però ets catalanista, potser federalista... i et sents català i sents Catalunya com el teu país.

És cert que el lema d'aquesta manifestació és la independència de Catalunya; és cert que qui l'organitza, l'Assemblea Nacional Catalana, és una entitat independentista; i potser penses: si hi vaig, em sumaran com un independentista més! I? Et representa realment això un problema? És realment aquest el problema?

Res ni ningú t'impedeixen manifestar-te per Catalunya, res ni ningú t'impedeixen manifestar-te amb la senyera, si l'estelada no et convenç ni representa. I si no vols cridar "In, inde, independència", pots no fer-ho tranquil·lament. res ni ningú t'han d'obligar a fer-ho!

2.- Per la millora i aprofundiment de l'autogovern de Catalunya.

Perquè vols una relació diferent entre Catalunya i Espanya. El Nou Estatut de Catalunya semblava dibuixar unes relacions diferents entre Catalunya i Espanya, semblava fer un pas més de l'Estat de les autonomies per explorar noves i interessants vies federals. Però amb l'Estatut  i el seu esperit federal retallat i menyspreat a Madrid a Catalunya ens hem tornat a quedar a mig camí, en una mena de sala d'espera eterna...

La fiscalitat, la llengua, la cultura, les infraestructures, l'educació, les inversions... Ja són massa les situacions d'injustícies de l'estat espanyol vers Catalunya, i no cal ser independentista per a veure-les i reconèixer-les. Cal un canvi entre les relacions entre Catalunya i Espanya, cal bastir un nou marc de relacions i segurament  la independència per tu no és l'única opció. Tampoc l'autonomisme vigent i l'actual tendència de recentralització. Si vols un canvi, tu també has de bellugar-lo!

Potser la independència no és el teu destí, però la força que l'empeny ben segur que, d'una o altra manera, farà variar el rumb de la política a Catalunya, dibuixant camins que segur compartiràs. Perquè com he dit abans, tens més coses que t'uneixen que no pas que et separen amb els qui assistiran a la manifestació.

3.- Perquè el futur, fins i tot la independència, del nostre país és massa important per deixar-la només en mans dels independentistes.

Perquè tu també vols ser protagonista en la construcció del futur del nostre país, perquè la independència és una opció, però tu també defenses que no és l'única que hi ha a Catalunya i encara menys dins el catalanisme. I de la mateixa manera que no vols que excloguin la teva opció, si ets federalista, tampoc pots negar les altres, com a escenaris possibles.

I si vols, fem política ficció, avancem possibles escenaris...
Tu que ets catalanista, però no independentista, marxaràs de Catalunya el dia que sigui independent? El dia que Catalunya sigui independent tindrem un estat nou per construir i en aquesta tasca, com en la d'ara, cal que hi sigui tothom.

De la mateixa manera que avui contribueixes a tirar endavant el teu país, també ho faràs si algun dia Catalunya és un nou estat d'Europa. I és que en tots els escenaris possibles, tothom ha de poder jugar el seu paper. Hi ha, hi haurà molt per fer, molt per definir, molt per decidir i tots els catalans, totes les sensibilitats, seran necessàries.

I és que el dia que Catalunya sigui independent, no caldrà ser o no ser independentista: es serà, o no, català!

En definitiva, no cal ser independentista per assistir a la manifestació, per més que l'entitat convocant i el lema de la mateixa siguin la independència. Cal ser, com a mínim, catalanista!

3 comentaris:

  1. Gran demòcrata, sí senyor!

    ResponElimina
  2. Tan si és una ironia, com si no ho és, gràcies pel comentari!

    ResponElimina
  3. Estimado Roger,
    últimamente constato que cuando se es hijo de inmigrantes de otras zonas de España, más catalanista se es. No lo tome como un insulto, porque no pretende serlo, pero es un fenómeno sociológico curioso. Es como si los hijos de los inmigrantes tuvieran que ser más papistas que el Papa y por analogía, más catalanistas.
    En relación a su post, mi primera reacción es la definir a los catalanistas como cansinos y victimistas.
    Y a los que claman diciendo que se pagan más impuestos de los que se reciben, es un ejemplo clásico de lo que decía Goebbels: "repite una mentira 1000 veces y acabará pareciendo verdad".
    En caso de que fuera cierto (que no lo es), también diría que la gente de la Bonanova paga más impuestos que los del Raval, y sin embargo no por eso deben tener derecho a más (aunque en la práctica sus calles están mucho más limpias - como ocurre con Cataluña que goza de más y mejores infraestructuras que otras zonas de España - Ej. Almería, Badajoz, Asturias, Alicante o Granada).

    Por cierto, la manifestación debería ser contra esa jauría de gobernantes catalanes manirrotos que nos han llevado al fracaso actual. No solo por la duplicidad de organismos, sino por sus cortas luces, por sus "comisiones del 3%" y en definitiva por su incapacidad de mantener la pujanza de una tierra que otrora fuera creativa y emprendedora pero a la que hoy, muy probablemente por esta salvaje deriva nacionalista, ha perdido todo brillo.

    ResponElimina