L'octogenari confès Fèlix Millet ha ingressat, aquesta setmana, a la Brians en presó preventiva per risc de fuga; la decisió és sorprenent per no esperada i, com amb tantes altres qüestions del curiós món de la justícia arriba tard, no sé si massa...
A mi personalment ara ja m'era igual que Millet no entrés a la presó; no quan va confessar, no quan es va destapar la gestió corrupta que va fer al cor del Palau de la Música; aleshores sí, jo també reclamava que la justícia es fes present i que la presó preventiva actués, a banda del més factible risc de fuga que ara, per evitar la destrucció de proves, per facilitar la investigació.
Aleshores no deuria convenir que entrés a presó, ara deu convenir que hi entri, a saber per quins ocults interessos, els d'abans i els d'ara; interessos ocults o que jo, certament mancat d'una vista de linx, no sé veure ni trobar...
Ni amb un turbo a la cadira de rodes Fèlix Millet marxaria si fins ara, amb més oportunitats, no ho ha fet; major càstig era veure's repudiat per molts dels qui abans l'aplaudien, major càstig era viure reclòs a casa, confinat en un quasi autoimposat arrest domicialiari, lluny de tot i tothom, qui sap si fins i tot d'ell mateix.
És clar que se suposa que la presó més que castigar té per missió, a banda de protegir-nos als qui no hi som dels qui han d'entrar-hi, rehabilitar els que hi entren per a recuperar el bon camí una vegada en surtin. No tinc massa clar que aquesta sigui la missió de la presó provisional que manté ara Fèlix Millet entre reixes.
Advocat i família diuen que amb el seu decreixent estat de salut no sobreviurà a la presó: hi va entrar amb ambulància, no vull ni pensar amb què en podria sortir! No és presó per a vells? No és presó per a ell...
En l'epíleg de la seva vida qui va ser l'ànima d'un musical palau viurà, de moment, reclòs en una presó fins que la seva mala salut el salvi i l'alliberi, o el venci...
