4 mirades a les #eleccions #28N al #Parlament des de Sarrià de Ter

Comptat i (poc) debatut, a Sarrià també ha guanyat CiU! Foto: Twitxr Roger Casero

Ja n'hi ha prou, si més no per avui, d'oferir la meva "astigmatitzada", hipermetròpica i "uveítica" mirada sobre les eleccions al Parlament 2010.

Avui us proposo 4 mirades sarrianenques d'aquestes darreres eleccions al Parlament.

1a mirada. M'agrada la mirada econòmica que aporta l'Assumpció Vila al seu article "Fiscalitat i Programes electorals"

Fragment: "Se’ns rifen. No hi ha marge ni per baixar impostos (atenció s’acosta una altra pujada de l’Iva) i tampoc hi ha marge per més despesa, sinó que s’ha de reduir i portar un control molt rigorós de tota l’administració pública.
Aniré a votar, perquè se que guanyi qui guanyi, el govern d’entesa d’esquerra o el govern de dreta, només podrà fer un tipus de política: austeritat. "

2a mirada. M'agrada la mirada d'anàlisi polític que fa, en una primera entrega, en Genís Barnosell al seu article "L’aclaparadora victòria de CiU (1)"

Fragment: "Tanmateix la victòria de CiU i la derrota del PSC han estat més un canvi de jugadors que no una impugnació de les regles del joc. CiU i PSC continuen formant la “plaça major” de la política catalana, allà on conflueixen el centre polític i una perspectiva de millora progressiva de l’autogovern, dins d’Espanya. Els 90 diputats assolits ahir no estan gaire lluny del 85 del 2006, els 88 del 2003, els 108 del 1999 o els 94 del 1995. És només, per tant, en un mig termini, de la dècada dels 90 a l’actualitat, que es pot parlar d’una certa erosió d’aquesta “plaça major”. Dels candidats disposats a erosionar CiU i PSC en parlaré en un proper post."

3a mirada. M'agrada la irònica mirada d'en Josep Maria Sansalvador, a qui difícilment se li escapa detall en tot allò, i és molt, que abasta, també les eleccions i els seu "paperets, peperines, sobretot, paperetes" amb el seu article "Vint-i-sis paperetes".

Fragment: "I un altre capítol curiós és el de l´ús de la conjunció “i” entre el primer i el segon cognom. En els casos de CiU, PSC-PSOE, ERC, SI i Des de Baix s’utilitza la i per unanimitat. En el cas del PCPC i de PDR.Cat s’en fa ús en alguns casos i el PP només presenta un candidat que uneix amb la catalana i els dos llinatges: el cap de llista. Tothom que es presenta fent gala de la catalana i entre cognoms la té registrada al DNI? Tothom que no la llueix no la té, a efectes oficials? Com és que els de SI en gaudeixin tots i entre els de Reagrupament no n’hi hagi cap ni un? És una llicència a l’hora d’inscriure’s o és que la Junta Electoral en això no mira prim?"

4a mirada. I quatre mirades seran, completant així el meu particular pòker sarrianenc, quan en Sam Enfot ens il·lumini, o enlluerni directament, amb la seva mirada satírica, imprescindible en qualsevol kit de supervivència!

Serveixi de moment, per fer temps, l'apunt que Sam Enfot va fer quan tot just va començar la campanya electoral sota el títol "LES ELECCIONS"

Fragment: "Cal ser pragmàtic i pacient i donar-los una altra oportunitat? Cal ser utòpics i buscar més enllà? Es pot trencar la baralla i dir-los jo no jugo, ja us ho fareu?
Uf! què complicat. I sí, també, uf! quina mandra..."

I és que per analitzar, res millor que escoltar els altres, que veure les coses des d'una altra prespectiva, tenir presents totes les mirades...

I sumant les vostres mirades, m'he permès la llicència de fer aquest petit apunt, que ben mirat és més vostre que meu!

Tothom que es presenta fent gala de la catalana i entre cognoms la té registrada al DNI? Tothom que no la llueix no la té, a efectes oficials? Se’ns rifen. No hi ha marge ni per baixar impostos (...) i tampoc hi ha marge per més despesa, s’ha de reduir i portar un control molt rigorós de tota l’administració pública. (...) el govern (...) només podrà fer un tipus de política: austeritat. Tanmateix la victòria de CiU i la derrota del PSC han estat més un canvi de jugadors que no una impugnació de les regles del joc. Uf! què complicat. I sí, també, uf! quina mandra...