Màrius Serra, passió per la llengua a Sarrià de Ter

Res millor per mantenir viva, i en forma, una llengua que jugar-hi!. Sí, també cultivar-la, estudiar-la, alçar-la per escriure coses importants, de gran volada... i naturalment estimar-la. Estimar-la... estimar. Estimar és, més enllà d'un bonic verb, una paraula que jo sempre he trobar molt eufònica. A casa tenim un adhesiu que diu: Només en català es pot dir t'estimo. Prova-ho. I com s'estima una llengua?. Doncs com amb una persona, coneixent-la, respectant-la i, en aquest cas, practicant-la.

Deia Màrius Serra que si alguna cosa és central a les nostres vides és el llenguatge i, especialment el llenguatge verbal. Pel no verbal, penso jo, podríem convidar en Sebastià Serrano... I afegia Màrius Serra que per tenir una bona qualitat de llengua cal esforçar-se, però la llengua també pot ser, ha de ser, un plaer.

Màrius Serra ens va parlar de la multi pluralitat de llengües de la nostra societat, una societat plurilingüe que més que amoïnar-nos ens hauria d'il·lusionar. També ens va parlar de la qualitat lingüística, seguint el fil continuista de riquesa lingüística dels nostres predecessors, però situant-se alhora lluny del purisme. De fet Màrius Serra va defensar l'error... En aquest sentit deia que la llengua i la cultura són un reflex de nosaltres mateixos (individualment i col·lectiva) i per tant són imperfectes. Sobre l'error Serra ens deia que la creativitat ens ha d'abocar a perdre la por d'equivocar-nos... de fet fins un error pot enriquir la nostra llengua...

De fet al llarg de tota la seva xerrada, sota el títol de Plaerdemallengua, va insistir en subratllar que les llengües són éssers vius que evolucionen constantment, de manera que per exemple un lector jove actual si vol introduir-se a Dickens no hauria de llegir les traduccions que en va fer Josep Carner. Cada generació necessita fer el seu model de llengua. Malgrat això va reconèixer que en general hi ha un aprimament del catàleg lingüístic que utilitzem, especialment entre els joves.

La llengua, deia Màrius Serra, és com una pel·lícula, mentre que els diccionaris en són una foto fixa, una foto fixa de la realitat lingüística d'aquell moment. A cada nova versió de diccionari es destaquen els neologismes que s'hi afegeixen, fet que evidencia el què abans havia comentat Serra: la llengua és viva i evoluciona.

Fent un paral·lelisme amb el medi natural, també és cert que tenim paraules, expressions, en perill d'extinció... fins hi ha qui considera que és la pròpia llengua, la nostra, la catalana, que corre el risc d'extingir-se...

Màrius Serra es va mostrar a favor de la qualitat i riquesa de les llengües, de la nostra llengua, però alhora amb grans dosis de flexibilitat, d'una llengua que s'adapta a la realitat, que es transforma amb la realitat.

Sobre la xerrada de Màrius Serra, però, més que el què va dir jo destacaria com ho va dir. L'humor va ser present en tot moment, l'humor i els jocs de paraules. Si no fos perquè Màrius Serra estava assegut flanquejat per l'Assumpció Vila i en Josep Ma Sansalvador, rere una taula plena de llibres i documents, algú que només hagués escoltat la seva conferència, sense veure'l, tenint-ne només el registre sonor, podria haver assegurat que es trobava en un plató de televisió o bé a l'escena d'un teatre fent un monòleg.

I és que d'això es tracta, sense perdre qualitat, aportant qualitat, d'explicar la llengua d'una manera amena, accessible i, sobretot, divertida... de fruir amb la llengua... I també de jugar-hi!.



Va obrir el foc del joc Josep Ma Sansalvador; de fet la seva presentació de Màrius Serra va ser una mena de joc de mans, coincidències i de cercles tancats. Anava traient llibres, documents, diaris i fins i tot un transistor per presentar Màrius Serra, en paraules del propi Sansalvador, un crack de la comunicació, un tot terreny, actuant per terra mar i aire, un multimèdia present a diaris, ràdio, televisió i fins i tot a internet... bàsicament un pencaire (tot recordant que Màrius Serra va néixer un primer de maig...).

El primer joc de paraules, un Enigmàrius, el va proposar en Josep Ma Sansalvador: “Els darrers moments de la ballarina xaba”, de 9 lletres.

I una de les frases més divertides (i enigmàtiques) de la tarda la va pronunciar el propi Sansalvador quan en la seva presentació va aparèixer espontàniament el personatge d'Elsa Pataki... i en un moment d'un improvisat diàleg amb Màrius Serra en Josep Ma va sentenciar que “jo soparia més tranquil amb tu (referint-se a Màrius Serra) que amb Elsa Pataki...” M'estalvio els comentaris... que dinarien per un article complet, fins aquesta frase seria digne d'un acurat i intens estudi...

Josep Ma Sansalvador va anar teixint una presentació a base d'anècdotes i de referències personals i biogràfiques seves, d'altri i del presentat, una presentació molt divertida i enginyosa, feta per a l'ocasió i, com si d'un sastre es tractés, a mida del presentat. Va parlar (i portar) alguns dels seus llibres i del darrer, Quiet, va dir que les seves darreres pàgines són autèntica poesia visual... Cap al final el propi Màrius Serra ens va desvetllar, amb humor, perquè, malgrat ser un tot terreny (ficció, assaig, traduccions...) no és poeta.

Sansalvador va finalitzar la seva presentació amb un Enigmàrius de collita pròpia: L’escriptor el cognom del qual és una eina que figura a l’escut de Sarrià de Ter (de 5 lletres) títol precisament de l'escrit sobre la xerrada de Màrius Serra que ha escrit al seu bloc. (De res, massa). Va ser tot un encert, en aquest cas del president de GERDS de Ter, Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, encarregar la presentació de Màrius Serra a Josep Ma Sansalvador.

A l'inici de l'acte Assumpció Vila va presentar el número 67 de la revista Parlem de Sarrià, ja a tot color, tot recordant que la revista “és vostra”, és del poble, doncs en efecte la nodreixen entitats i gent de Sarrià de Ter que hi publica cròniques i fotografies, d'actes, articles d'opinió, d'història, ressenyes de llibres, de viatges, de cuina...

Cap al final de la xerrada Josep Ma Sansalvador va recordar que precisament en aquest darrer número de la revista Parlem de Sarrià (PdS) a la secció El Petit PdS hi havia una sèrie d'Enricvinalles, uns Enigmàrius de la collita de l'Enric Sansalvador, fill d'en Josep Ma. L'Enric va recordar que ell havia participat en una edició especial d'Enigmàrius per mainada al Museu del Joguet de Figueres, on va guanyar un Scalèxtric després d'endevinar un Enigmàrius que ell mateix, l'Enric, ens va proposar endevinar: “El dia de la setmana que et fa seure a taula.” Silenci a la sala... la Clàudia, la meva filla gran (9 anys) que seia just al meu costat, em va dir en veu baixa una resposta, i jo la vaig animar a dir-la en veu alta: el diumenge! (diu-menja).

A les acaballes de la xerrada Josep Ma Sansalvador va dir de nou l'Enigmàrius que havia llençat al públic al principi: “Els darrers moments de la ballarina xaba”, de 9 lletres. I la resposta la trobareu, efectivament, a la tercera paraula d'aquest breu paràgraf...

Però no només d'Enigmàrius viu i s'alimenta la criatura!. També es va parlar d'anagrames i de palíndroms. D'aquests darrers en van sortir un parell: un citat pel propi Màrius Serra, “la ruta natural” i un d'en Josep Ma Sansalvador que fins i tot es va estampar en una samarreta, fet que li va suposar que ell titllessin un dia de radikal!: “català a l'atac.”

Pel que fa als anagrames, Màrius Serra se'n va treure un de la màniga per explicar, en clau d'humor, perquè no era poeta: diu que un dia un escriptor amic seu va fer un anagrama amb el seu nom i primer cognom tot dient-li: “res us rimarà!”

Entre el nombrós públic, a primera fila, l'inquieta Dolors Xabé va ser la primera a prendre la paraula al torn obert: la parlar, ella (àvida lectora, que també escriu), de la passió per la llengua, explicant-nos la seva devoció pels monosíl·labs. M'he servit precisament de la seva intervenció per titular aquest article, doncs no trobo paraula més encertada per descriure el què, al cap i a la fi, Màrius Serra ens va transmetre el passat dissabte 28 de març a Sarrià de Ter.

----------------------------

pd1: també us poden interessar aquests articles d'altres blocs, sobretot perquè hi trobareu detalls que jo he passat per alt...

L’escriptor el cognom del qual és una eina que figura a l’escut de Sarrià de Ter (de 5 lletres). de Josep Maria Sansalvador Provensal al seu bloc, publicat el passat dimarts 31 de març de 2009.

La mantellina i Màrius Serra d'Assumpció Vila Simon al seu bloc, publicat aquest dissabte 4 d'abril de 2009.

pd2: la fotografia d'en Màrius Serra que encapçala quest article la va fer la Clàudia, la meva filla gran, que també va venir a la xerrada. també hi era la meva mare, qui havia anat també, dies enrere, a la presentació del llibre Quiet a la Llibreria 22 i que va tenir el detall de regalar-me'l dedicat. Per cert, quan Josep Brugada em va presentar Màrius Serra vam parlar de la Llibreria 22, d'en Guillem Terribas (que via facebook em va dir que li donés records) i del premi de novel·la curta Just M. Casero...

pd3: us recordo que si formeu part de la xarxa social Facebook podeu adherir-vos al grup Revista Parlem de Sarrià.