Hi pensava, en aquesta qüestió, després de veure el vídeo que acompanya aquestes paraules... El vaig veure penjat al bloc de la Carme Sánchez Martín fa dies... Ella senzillament deia: Me l'ha enviat una companya de feina, i m'ha impressionat per la seva càrrega pedagògica. I després de mirar-lo vaig pensar en algunes vegades que les meves filles m'han imitat, tot jugant... No sempre surto indemne de la imitació, sobretot perquè no sempre m'agrada veure com elles em perceben...Que els nostres fills i filles ens imitin, sobretot quan ens enfadem, és molt més cru (fins i tot cruel) que mirar-nos al mirall, ja que el mirall només ens reflecteix a nosaltres mateixos als nostres propis ulls, però ells ens reflecteixen a través de la seva mirada, la seva percepció, les seves emocions i pulsions...
Però el pitjor no és que ens imitin, el pitjor és que, quan siguin grans, en part ens reproduiran... i què volem que reprodueixin de nosaltres els nostres fills i filles?. Quin serà el nostre llegat?.
Aquest és el veritable missatge del vídeo...
Los niños lo ven... Los niños lo hacen
----------------------
pd: i nosaltres, hem recollit quelcom positiu, o negatiu, dels nostres pares i mares?. Quin és el seu llegat?
Però el pitjor no és que ens imitin, el pitjor és que, quan siguin grans, en part ens reproduiran... i què volem que reprodueixin de nosaltres els nostres fills i filles?. Quin serà el nostre llegat?.
Aquest és el veritable missatge del vídeo...
Los niños lo ven... Los niños lo hacen
----------------------
pd: i nosaltres, hem recollit quelcom positiu, o negatiu, dels nostres pares i mares?. Quin és el seu llegat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada