dilluns, 29 d’octubre de 2007

Macedònia de dia, Quimi Portet de nit!


Aquest diumenge, malgrat les Fires de Girona, amb la Sira i les nenes fem via cap a BCN a la 11a Festa dels Súpers.

No és la primera vegada que hi assistim, vam anar-hi deu fer 3 o 4 anys...

Convé anar-hi carregat de til·la, ja que tot sembla interminable i inabastable alhora: interminables cues per fer les activitats (semblants a les dels parcs nadalencs d'aquí i arreu) i inabastables els personatges del Club Super 3 envoltats de seguretat quan es movien fora de l'escenari...
La mainada però és molt agraïda i soferta... elles s'ho van passar molt bé!.

El fi de festa anava a càrrec del grup renovat Macedònia, grup per a pre-adolescents en què els nois romanen al grup, a pesar de la seva edat, i les noies es renoven quan sobrepassen en excés la vintena!. és un grup amb cançons de tornada enganxosa amb alguna lletra encertada, d'entre la majoria de banals!. Bé, més que un grup Macedònia és un producte musical... tampoc sembla que ells se n'amaguin massa, la qual cosa s'agraeix.

La macedònia no deixa de ser un producte elaborat, sovint endolcit (quan jo en preparo hi ha qui considera en excés), que fa que la mainada amb certa aversió a la fruita natural la tast sense rondinar... sobretot la macedònia enllaunada!

Havent sobreviscut a la Festa del Súpers, i amb les nenes estratègicament repartides entre les àvies, amb la Sira fem via cap a les Barraques, amb l'objectiu d'escoltar Quimi Portet. Per fer temps fem el vol per les atraccions i mengem un bons entrepans a la barraca del Galliner.



No era la primera vegada que escoltàvem i vèiem un concert de Quimi Portet, recordo haver-lo vist a la Mirona fa un cert temps... però en Portet sempre t'ofereix un producte fresc...
Auto nomenat com a cantautor, la posada en escena ja descriu molt la sobrietat de la seva música; la seva és la formació clàssica del rock: 2 guitarres (solista i rítmica), baix i bateria. És a dir, es presenta despullat, guitarra en mà, com un veritable cantautor. La seva actitud dalt l'escenari és quasi mig concert... interactua amb el públic, xerra enrre cançons, reflexiona i se'n riu d'ell mateix i de tothom... La seva música i les lletres de les seves cançons, tot un plaer, fins i tot per qui ho vulgui, intel·lectual.
Quimi Portet és un dels músics amb més solvència i credibilitat artística de l'actual panorama musical català. Bon guitarrista i excel·lent lletrista, té molt d'ofici; ell n'és conscient i no se n'amaga, ho utilitza d'una manera intel·ligent. A més es fa acompanyar d'una selectiva "banda", amb un baix amb qui ha compartit "carretera i manta, manta i carretera" i dos joves guitarra i bateria que complementen, amb certa estridència el primer, i contenció el segon, tota la posada en escena.
Tot un plaer, novament, el concert d'ahir a les Barraques...
pd: "les paraules són els sorolls que poden fer més mal, però la música és un bàlsam per als cors ferits". Expulsats del cel. Acadèmia dels somnis (2001)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada