dijous, 18 d’octubre de 2007

I Escola de Formació Just Casero de la JSC


Els passats 28 i 29 de setembre la JSC de les comarques gironines va organitzar la I Escola de Formació Just Casero a Queralbs.

D'entrada voldria expressar l'agraïment a la JSC, en nom meu, de la meva mare, la Maria Mercè Gumbau, i de la família Casero, per la decisió de posar el nom de Just Casero a l´Escola de Formació. En Just va ser un home d'escola, també, sobretot en la seva feina dins el Servei de Colònies de Vacances...

En Lluís Ma de Puig va recordar, durant l'acte de fi de camoanya de les darreres municipals, una de les darreres frases d'en Just, recollida al llibre Memòria de Just de Jaume Guillamet (Edicions 62), a partir d'una ressenya d'en Francesc Franscisco: en Just, ja malalt i consicent del seu desenllaç, va dir a Joan Reventós: "Doncs ja ho veus Joan, digues als altres que m'has trobat aquí, lluitant com sempre i sobretot, no deixeu de fer escola".

Fer escola, la necessitat no només de transmetre i compartir coneixements, també la necessitat de repensar-se contínuament... Fer escola és el què va fer la JSC a Queralbs, amb la participació de companys del partit (PSC): Marina Geli, Pia Bosch, Àlex Sàez, Xavier Amores, Glòria Plana, Iolanda Pineda, Moisès Tomàs, Pons Feliu, Sònia da Silva...

El tàndem David Maldonado - Alfons Jiménez pedala fort, acompanyats per valuosos joves com la Núria López (la jove alcaldessa de Campdevànol), l'Albert Fauria o en Pere Simón, entre d'altres... En resum, les nostres joventuts estan en forma!.

La meva participació a la Jornada de Formació tenia per objectiu explicar qui era en Just Casero; no vaig trobar millor manera d'explicar-lo que a través dels seus propis escrits, desgranant la seva vida familiar, social i política a partir d'escrits eprsonals, articles, intervencions polítiques... La Marina Geli ho va dir i jo ho ho comparteixo: és important tenir referents... i a més afegeixo que també és important tenir memòria...

Recordar en Just és recordar una part del PSC, una part que avui encara existeix i és viva... de fet en Just va escriure tota una declaració de principis quan, parlant de la seva infantesa va dir: "Jo vaig començar a ser català un matí de primavera, a l'any 50, pocs dies abans d'acomplir el meu quart aniversari de permanent exili, fill de patriotes nòmades"

just9

1 comentari:

  1. Amic Roger,
    Moltes gràcies a tu per la participació. Fou una conferència esplèndida, que ara fa tres setmanes, fou allò que em va despertar les ganes d'escriure un comentari sobre l'escola en el meu bloc. Moltes gràcies per tot, Alfons.

    ResponSuprimeix