dimarts, 25 d’abril de 2017

La vanitat de l'Emília


Totes les famílies pateixen comiats, la mort és llei de vida i, de moment, no coneix condició.

En algunes famílies aquesta llei és excessiva, desmesurada, però ja sabem que la de la vida i la mort és una llei imprevisible, incontrolable i sí, en algunes ocasions, injusta.

Hi ha famílies "curtides" pel dolor, colpides per la mort prematura de massa membres, fills, germans, cunyats, marits que no arriben a vells... La família Casero n'és una, la Díaz Jiménez, també de Figueres, una altra.

Ambdues famílies estan unides, més que pel dolor de les pèrdues, que hi són, per l'amor, l'estima, el respecte i l'amistat forjats amb els anys, cultivats sobretot per la llavor que al seu dia va sembrar l'amor entre en Josep Casero Madrid, el meu enyorat i estimat tiu Josep, i l'Engràcia Díaz Jiménez.

Aquest diumenge en el comiat de l'Emília, germana de la meva estimada tia Engràcia, es palpava en la immensa tristesa que tots compartíem aquesta ferma voluntat de viure, malgrat tot, que tenim les famílies colpides per la mort, "curtides" pel dolor, i que tan bé i serenament va saber expressar el seu germà Quico al final de la cerimònia: recordeu a l'Emília, i gaudiu d'aquest magnífic dia de Sant Jordi, que la vida continua.

La vida continua, sense la presumida i elegant Emília, sense els seus vestits i creacions, sense els seus caldos i croquetes... La vida continua però inevitablement no segueix igual pels qui l'han estimat i tingut a prop.

En Quico ens va parlar de les vanitats de l'Emília, la seva germana: la costura i el bon gust en el vestir, la cuina i el bon gust en els fogons. Vanitat no en un sentit pejoratiu, sinó en l'orgull reconegut, no dissimulat, que el que ella feia plagués als altres, vanitat doncs farcida de generositat.

En el combat entre la vida i la mort quan aquesta darrera arriba sempre hem de procurar que la seva, la de la mort, sigui només una victòria inevitable, i que passat el dol llueixi amb llum pròpia la veritable victòria, la de la vida, una vida viscuda i compartida, una vida plena com la de l'Emília, una vida recordada...

Descansa en pau.