dilluns, 6 de febrer del 2017

Separar el gra de la palla, el 3% del 9N


Això del judici pel 9N és un despropòsit absolut, la manifestació clara i diàfana de la derrota de la política en majúscules, la que brilla quan és pedagogia, la que fomenta el diàleg entre les posicions contraposades, la que cerca l'acord, el pacte, la que no defuig la negociació, per impossible que sembli. Seguim amb la política de trinxeres...

Això del judici pel 9N és més que un despropòsit, és sobretot un esperpent, paraula adaptada del castellà "esperpento" i que el diccionari defineix com la "modalitat teatral creada per Valle-Inclán que consisteix en una deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat, com si aquesta oferís la seva imatge reflectida en un mirall còncau".

I en certa manera és un esperpent per dues de les parts implicades: el govern espanyol del PP i el Artur Mas i el PDECat.

Mariano Rajoy i el seu govern ja fa temps que han decidit abordar el desafiament català, el procés, políticament només per la via judicial, fent caure sobre qualsevol que impulsi el procés des de l'administració catalana el pes de la llei. El seu enroc és una jugada que, com amb els escacs, li permet protegir el rei, amb tot el que això suposa i simbolitza: la indivisibilitat, més que la unitat, d'Espanya. Heus ací la seva "deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat", una realitat judicialitzada...

Però a mi em sap més greu la "deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat" que al seu torn també fa el PDECat, especialment quan barreja el 3% amb el 9N, sense separar el gra de la palla, fent passar bou per bèstia grossa!

Que l'estat espanyol en general i el govern del Partit Popular en particular en facin un "totum revolutum" puc entendre-ho, precisament per alimentar l'esperpent, però no que des del PDECat, amb la boca més grossa o més petita, no s'esforcin a desvincular la causa del 3% amb la del 9N. El procés i la independència, penso jo, ho agrairien...

I és que això del 3% és sobretot una causa catalana, i si s'investiga és gràcies a una denúncia d'una regidora d'ERC de Torredembarra (Montserrat Gassull), no per culpa d'un estat i govern espanyols obtusos. I sí, no puc oblidar que en seu parlamentària el propi Artur Mas va fer callar al president Maragall quan va dir allò de "vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%!". Aleshores hi havia en joc la reforma de l'Estatut...


Curiosament com més s'esforça el PDECat  a vincular les investigacions del 3% amb el judici pel 9N més em costa, alhora, desvincular-ho a mi, amb els anticossos que això em genera, ja m'enteneu... Deu ser per coses com aquesta que no sóc un incondicional del procés en general (la independència és una altra cosa!), i d'Artur Mas en particular...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada