dimarts, 7 d’octubre del 2014

Política de trinxeres


El nostre és, encara avui, sobretot avui, un país de trinxeres; potser no ha deixat de ser-ho mai, tot i que hi ha hagut dies i moments que ho hem sabut dissimular prou bé. L'oasi català era un miratge, una il·lusió...

La trinxera és una zona de seguretat del front d'atac, o de defensa, que et manté a recer del foc enemic; però quan un és dins una trinxera ha de ser molt caut i mesurar molt bé tots els seus moviments; abandonar-la, o tan sols treure el nas per sobre la trinxera en el moment equivocat, pot resultar letal!

Com a la guerra, a la política de trinxeres no hi ha terme mig: o estàs amb mi, o contra mi!

La unitat dins la trinxera és vital, però a la trinxera la unitat es posa a prova a cada moment, en cada decisió, i ja sabem que a la trinxera només hi ha una cosa pitjor que el foc enemic: el foc amic.

Aquesta setmana un membre de la comissió de control de la consulta del 9N, el catedràtic de ciència política de la UAB Joaquim Brugué, ha dimitit hores després d'haver-lo nomenat argumentant que el procés iniciat no té prou garanties...

No crec que Brugué s'hagi canviat de trinxera, tan sols ha abandonat la seva posició dins la trinxera, però aquest moviment el situa en una posició crítica, essent un blanc fàcil pel foc amic... Ja sabem que a les trinxeres els soldats només poden tenir una opinió: la dels comandaments que els dirigeixen!

La decisió és seva i naturalment és qüestionable, però des de la suposada trinxera amiga hi ha qui es dedica més a desacreditar-lo personalment que no pas a rebatre-li els seus arguments i punt de vista. L'altra trinxera no perd l'ocasió, tampoc, per fer-lo servir de munició...

Si aquesta és la manera de gestionar les diferències construirem un nou país amb peus de fang...

Aquest és el risc de la política de trinxeres; jo que em pensava, i encara em crec, que política és pedagogia... I ja sabem que des de la trinxera política sempre és més difícil fer pedagogia.

El problema de la trinxera és que converteix l'adversari en enemic, i jo d'adversaris en puc tenir molts, però no m'agrada ni busco tenir enemics...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada