dimecres, 12 d’octubre de 2016

Hispanitat


Cada nació té la seva festa (nacional, és clar!), i cada festa els seus motius: a França una revolució, als Estats Units una independència, a la Xina la fundació de la seva República Popular (?), a Alemanya la seva reunificació, a Anglaterra la mort del seu sant patró (Jordi, com el nostre!), a València una conquesta, a Catalunya una derrota i a Espanya un descobriment!

Reconec que, més enllà de l'àmbit laboral, avui no em sento especialment festiu, bé, més aviat gens festiu, la de la Hispanitat és una festa que no m'agrada, i menys quan és utilitzada per enaltir la grandesa d'un imperi pretèrit que es manté present en l'imaginari, no sé si col·lectiu, però sí de molta gent!

I menys encara quan lluny de posar en valor la diversitat d'Hispània i de tot allò que se'n deriva, a la península i a ultramar, esdevé, sobretot en l'àrida pell de brau, símbol d'una unitat i uniformitat impos(t)ada de reminiscències feixistes.

No sóc massa devot de les festes nacionals, entenc que juguen el seu paper i fins potser són socialment necessàries, però m'atabala l'excessiva exhibició de símbols i banderes, i sobretot la irracional (per mi) adhesió (i alhora confrontació) que generen. Dic irracional perquè a mi, més que l'himne espanyol, l'himne que m'eriça els pèls és la Marsellesa!