Deuria ser un impuls, com amb tantes altres coses que fem; a vegades intento recordar què va ser el que em va fer obrir aquest bloc i no trobo un fet determinant més enllà de l'impuls, latent i possiblement adormit de feia temps, d'escriure.
Escriure bàsicament per mi, doncs no he trobat millor manera d'expressar el que sento, penso i faig; no tinc massa clar que escriure m'ordeni les idees i els sentiments, simplement els deixo anar, deixo que brollin cervell avall i que caiguin com una pluja fina de petites gotes fredes tremolant.
Aquell impuls inicial avui, nou anys després, encara perdura; i no només això, s'ha convertit en un hàbit i, ho reconec, una necessitat; com menjar bé, dormir prou i córrer intermitentment!
Necessito més, molt més escriure que ser llegit; de fet jo sóc el meu primer i principal lector! Mentiria, però, si no reconegués que també m'agrada que aquesta pluja fina us mulli, ni que sigui un xic, com aquell qui no vol; és el que té la pluja fina: no ens ho sembla però ens mulla!
Suposo que serà un impuls també, com amb tantes altres coses que fem, el que desfarà aquesta necessitat, el que farà cessar la pluja i eixugarà totes i cada una de les petites gotes fredes tremolant; però aquest és encara un impuls no viscut, un impuls no engendrat que ni tan sols puc veure horitzó enllà.
No ha arribat encara, com canta Roger Mas, la pluja que m'assecarà aquest bloc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada