dilluns, 15 d’agost de 2016

Postal estival matinal

Vista panoràmica de la platja de Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge. Foto: Roger Casero

El sol ixent, que empeny amb la força de cada dia per, com cada dia, acabar-se imposant, tenyeix d'un suau taronja els pocs núvols que enteranyinen el cel. El reactor d'un llunyà avió, amb rumb, passatge i destí desconeguts, traça una recta perfecta que dibuixa una diagonal ascendent que en qüestió de minuts es fondrà, i confondrà, amb els núvols.

Amb la primera claror els caminants matiners ja s'han tret la son de les orelles i ressegueixen el passeig a pas lleuger. També els gossos impacients han espolsat la son de les orelles dels seus amos, reclamant la seva dosi de passeig matinal, mentre els amos, resignats o no, s'espolsen les lleganyes i més d'un aprofita el moment per xuclar la primera calada del dia.

Els corredors són escadussers però no trigaran a inundar el passeig d'energètics i fatigats passos atlètics, fent ziga-zaga esquivant caminadors matiners i passejadors de gossos.

A aquestes primeres hores del dia la platja és pràcticament òrfena de presència humana; uns joves apunten els seus objectius cap a l'skyline que el sol ixent ressalta de Palamós, confiant que entre el que la natura ofereix i les possibilitats infinites dels filtres i retocs la foto llueixi amb llum pròpia a Instagram. Ben segur que sí!

Un estol de gavians es passegen amb total impunitat per la sorra, tan sols esperitats per la màquina que, sense pressa però sense pausa, l'aplana per deixar-la com la catifa que esperen trobar els banyistes. A aquestes hores la platja és pràcticament seva i la rastregen a la recerca de tresors.

Al port de Palamós els pescadors es fan a mar amb l'esperança de tornar, sota un estol gavians cridaners, amb prou peix com per omplir la llotja i, naturalment, les seves butxaques!

Els finestrals més alts d'algun hotel de Platja d'Aro reflecteixen el taronja que escup el sol, però a mesura que l'astre puja l'intens color es va esmorteint i ara ja tan sols pinta els núvols amb un groc pàl·lid que aviat esdevindrà el blanc amb el que els infants pinten els núvols.

En qüestió de minuts el sol banyarà les platges de Sant Antoni de Calonge i poc a poc la gent, que s'afanya a esmorzar o espera pacientment el seu torn a la cua del pa, desallotjaran els gavians, que resignats amb la seva posició a la cadena tròfica, gaudeixen dels seus darrers moments de glòria a la platja, moments que recuperaran a la tarda, quan les ombres dels edificis més alts semblaran cridar, i convidar els humans a retirada!

Amarat de suor aturo el cronòmetre i recupero l'alè... El dia tot just es lleva...