dilluns, 22 d’agost del 2016

A un (mal) pas de la glòria olímpica!


Yana Kudryavtseva, gimnasta amb cognom que em veig més amb cor d'escriure que de pronunciar, era la principal favorita per guanyar la medalla d'or en la final individual d'aparells de gimnàstica rítmica, però un petit error de recepció d'una de les masses just al final del seu exercici la va allunyar de l'or olímpic!

Yana Kudryavtseva és, avui per avui, la gran dominadora de la gimnàstica artística individual i ja acumula, entre les seves medalles en competicions internacionals, vint-i-sis medalles d'or, tretze de les quals en campionats del món, però cap encara en una Jocs Olímpics! Just quan va acabar el seu exercici de masses, el tercer dels quarte que havia de completar, va ser conscient que amb aquell error se li escapava l'or, i no va poder evitar que se li escapés més d'una llàgrima...

L'error, com en la vida, també forma part de l'esport! Però el binomi encert / error no és l'únic que en l'esport, com en la vida, es posa en joc! Donem per descomptada la preparació (física i mental), i també hi ha el factor sort i el seu anvers, la dissort, la malastrugança!

Dissort és el que va patir l'atleta nord-americana Abbey D'Agostino quan accidentalment va topar amb la neozelandesa Nikki Hamblin, qui en plena sèrie de classificació per la final dels 5.000 metres es va entrebancar i va fer caure D'Agostino. La història d'aquesta entrebancada olímpica ja la coneixeu: les dues atletes ajudant-se mútuament, relat que exemplifica l'esportivitat i l'esperit olímpic i que contrasta amb una de les imatges més lamentables d'aquests Jocs de Rio 2016.

Em refereixo a la trista imatge de l'egipci Islam El Shehaby quan va negar la salutació al seu rival, l'israelí Or Sasson; El Shehaby, a banda de ser eliminat pel judoka israelià, va ser expulsat pel Comitè Olímpic Egipci dels Jocs; Or Sasson, per la seva banda, a seguir guanyant combats fins a penjar-se el bronze olímpic! Justícia esportiva? 

Una competició tan àmplia i coral com els Jocs Olímpics dóna per a moltes històries de glòria, com la del nedador de Singapur Joseph Schooling, el fan que va batre el seu ídol, Michael Phelps, a la final dels 100 metres papallona, o la història de la judoka Majlinda Kelmendi, que va donar la primera medalla, un or olímpic, a Kosovo!

En els Jocs Olímpics la glòria generalment es mesura pel color dels metalls, però la glòria olímpica no sempre és d'or, plata o bronze, sinó en moltes ocasions que s'alimenta d'altres detalls, que no sempre tenen a veure només amb l'esport.

Per a la història queden els podis, naturalment, però en l'hemeroteca dels nostres records també hi desarem altres històries i relats que ens han commogut al llarg d'aquests quinze dies de Jocs Olímpics: per mi serà impossible esborrar una de les primeres imatges que vaig veure dels jocs, l'esfereïdora imatge de la cama trencada del gimnasta francès Samir Aït Saïd. Aquest sí va ser un mal pas!

Rio 2016, amb totes les medalles i històries, ja és història; la propera cita dels esportistes amb la glòria i les medalles olímpiques serà Tòquio 2020. No ens n'adonarem que ja hi serem, gaudint de les històries personals que els Jocs Olímpics sempre ens ofereixen, aquelles que situen els esportistes a un pas, o un mal pas, de la glòria olímpica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada