A primera línia de mar

La primera línia de mar és especialment cobejada per les parelles amb infants petits. La seva vida a la platja es limita a tres metres a banda i banda d'on la platja trenca les onades; la seva vida es concentra bàsicament en aquesta franja imaginària dins la qual hi caben els primers castells de sorra i les primeres xipollejades a l'aigua. El terreny de joc és petit, però esgotador pels pares joves i primerencs.

També la gent gran, matinera de mena, copa la primera línia de mar a la platja; ells solen ser els primers en tot: en sortir a caminar ben d'hora, a plantar el para-sol a la platja, a primera línia de mar, i a passejar i seure, alternativament, al passeig marítim al vespre, que són també de sopar d'hora! L'objectiu de la primera línia de mar per ells és escurçar al màxim la distància entre la cadira de platja i l'aigua. Quan ens fem grans tornem a la petita franja imaginària de seguretat que teníem quan érem petits; també amb això quan ens fem grans ens apropem d'alguna o altra manera a la infantesa....

Les famílies amb mainada més gran o les parelles sense fills bé ens conformem amb la segona línia de la platja; els qui tenim fills tan sols necessitem fixar bé les coordenades per no perdre de vista la mainada, que campa amb llibertat en l'àmplia franja que hi ha entre la dutxa de la platja i la boia del mar que delimita la zona de bany. Els horitzons són més llunyans, però la nostra estada a la platja és molt més relaxada que els pares primerencs i amb mainada petita.

Els pares amb mainada més gran podem gaudir dels nostres banys de sol i de mar, o bé capbussar-nos a les profunditats de la lectura o fins i tot d'un breu son que robem a la nit i a la migdiada. Més que despreocupats, gaudim del nostre moment, sense perdre de vista la prole, i mirant-nos amb llunyania, i alguns també amb certa nostàlgia, els temps en què també nosaltres érem esclaus dels tres metres de platja i de mar, encadenats en fràgils castells de sorra i enganxats al cul d'infants amb bracets i bombolles....

Els adolescents i els joves es reserven el galliner de la platja, en cas que aquesta fos el pati de butaques d' un teatre. Allà no només tenen prou espai per jugar a vòlei, a futbol o a pales, lluint els seus cossos àgils i en forma, també tenen a suficient distància el mar per, amarats de suor i embriacs de testosterona, els nois es capbussin a l'aigua després de fer quatre llargues gambades passant corrents i aixecant pols entre les altres zones poblades de pares de mitjana edat, gent gran i pares primerencs... Coi de joves!

És clar que la platja, com la selva, també es regeix per la seva pròpia llei; a la platja, però, no s'imposa el més fort sinó el més matiner, siguin quines siguin les seves altres condicions, fet que provoca que aquesta aparent disposició lògica de les tres línies de mar no sempre segueixi la seva lògica, i per tant que acabis fins al capdamunt de la sorra que aquell infant, malgrat les reiterades advertències dels seus pares, quan hi són, et tira a sobre constantment amb el risc que t'acabi enterrant a la primera, segona o tercera línia de mar!

Així transcorre la vida a la platja un dia qualsevol, així em sembla imaginar-la quan alço la vista, còmodament assegut sobre una cadira de platja, sota l'ombra del para-sol i amb un llibre a les mans...