A la platja a vegades és impossible no escoltar les converses de la gent, bé a la sorra, estirats a la tovallola torrant-nos volta i volta, bé a l'aigua, on les onades es trenquen i es fonen en un etern vaivé.
Jo no acostumo a parar l'orella, que no soc precisament d'oïda fina, però hi ha moments que, per proximitat, és impossible no sentir, i si el tema és interessant escoltar, les converses dels veïns de sorra i de bany.
Em va passar dies enrere en una platja el nom de la qual prefereixo no recordar. Jo em remullava a peu de platja i elles ja feia estona que hi eren, parlant; el tema era l'evident embaràs d'una d'elles, que lluïa una formosa panxa portadora de bona ventura.
Parlaven de l'embaràs i de l'edat de l'embarassada, ara trenta-un anys, però trenta, insistia l'amiga, quan s'hi va quedar... I parlant de la panxa, l'amiga li va dir que d'altres amigues seves ja amb dues criatures li havien comentat que per a les fotos era millor la panxa del primer embaràs, que amb la del segon les fotos de la panxa, amb la pell més donada, no quedaven tan maques.
L'amiga fins i tot suggeria a l'embarassada possibles arguments per justificar, davant les hipotètiques queixes d'un segon fill per la manca de fotografies de la panxa que l'embolcallava quan era un embrió: "del segon embaràs no cal que et facis cap foto, fes-te'n només de la primera i al segon fill li dius que se t'han esborrat...".
De debò? De debò l'estupidesa humana ha d'arribar a punts com aquests? De debò donem més importància a l'estètica d'una panxa embarassada que a la vida que duu a dins?
A veure, entenc que el segon fill o filla (i a partir del segon la resta) tingui menys fotos que el primer, però d'aquí a invisibilitzar el seu embaràs per una simple (i ximple) qüestió estètica?
En fi, ja havia escoltat prou, fins i tot massa bajanades i em vaig capbussar per no sentir més l a conversa...
