 |
| Imatge de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, que tancarà aquest inici d'octubre de 2014. Foto: Roger Casero |
S'apaga la fàbrica i tots els seus sons: el seu constant alè i el brogit de les seves entranyes, fil musical d'un poble que es sap i reconeix paperer des de la segona meitat del segle XIX; els seus roncs, aspres i sorollosos, d'algunes nits de malson; l'anar i venir de camions i el silent i quasi invisible formigueig de treballadors i treballadores que torn rere torn, i fins el darrer, aquests dies prenen consciència com mai que estan perdent part de la seva pàtria.
S'imposarà el silenci sobre el gegantí cos inert de la fàbrica, un silenci anguniós, incòmode i dolorós, un silenci que fins potser inquietarà als qui, no sense raó, la seva que per això la tenien, al seu dia el van desitjar, possiblement en el més profunds i inconfessables dels seus pensaments.
Per la resta, una espessa tristesa tenyida de resignació.
La seva és una mort anunciada, coneguda de fa temps, però no per això menys trista, menys indigne. No mor en combat, mor sense honors ni glòria per inoculació mortal d'una dosi d'especulació receptada des de les confortables cadires d'un consell d'administració.
Sia'm la mort una major naixença, va escriure Joan Maragall per cloure el seu Cant Espiritual; la de la fàbrica Torraspapel haurà de ser una major naixença per Sarrià de Ter, malgrat les despulles de la fàbrica romandran a cel obert, a peu del carrer i a la vista de tothom, sense un trist vel que les cobreixin.
La darrera escena de la fàbrica és com la primera de la història del cinema, filmada pels germans Lumière, "La sortida dels obrers de la fàbrica". Quan es va filmar aquella escena a Sarrià de Ter ja hi havia indústria del paper; ara però després d'aquesta escena final, la sortida dels obrers de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, els obrers ja no hi tornaran a entrar ni demà ni mai més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada