dijous, 3 d’octubre de 2013

"No deixaria mai de ser educador social perquè..."

Tira còmica sobre educació social de "El Listo".
D'entre les múltiples coses que sóc, una és educador social. Quan les meves filles em pregunten què sóc, de la mateixa manera que la meva dona diu que és mestra, jo dic, per fer-ho fàcil, que sóc educador social.

Malgrat no haver-ne acabat els estudis (abandonats ja fa molts anys), malgrat el meu lloc de treball actual no és, estrictament, d'educador social, me'n sento i pressento que sempre me'n sentiré.

Ahir, en motiu del dia internacional de l'educació social, el CEESC (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya) van organitzar, dins els actes de la Setmana de l'Educació Social, un "Carnaval de blogs", demanant a educadors i educadores socials blocaires que publiquéssin una entrada al seu blog sobre al voltant d'aquesta frase: "No deixaria mai de ser educador/a social perquè..."

No deixaria mai de ser educador social perquè segueixo pensant que és un privilegi treballar per a transformar la societat, per a llimar, fins a eliminar-les si és possible, les desigualtats, per a oferir a qui més ho necessita el suport necessari per a potenciar la seva autonomia, les seves capacitats; per seguir acompanyant a les persones en situació d'exclusió, o en risc de patir-ne, cap a la inclusió.

Fa quasi dues dècades que formo part i treballo en una entitat social, desenvolupant-hi diferents tasques professionals (educador de CRAE, director de llar residència i ara coordinant un programa d'inserció laboral). Malauradament la nostra tasca és, encara avui, molt necessària. Lluny de desaparèixer, les desigualtats creixen i es fan cada dia més evidents, i amb elles les dificultats de les persones, de moltes persones, de desenvolupar tot el seu potencial.

No deixaré mai de ser educador social pel mateix motiu que la meva dona no deixarà mai de ser mestra, exerceixi o no.  Hi ha qui en diu vocació... Serà això?