dilluns, 14 de juny de 2010

Aquest cap de setmana, només tu... Carta oberta a la dona que estimo.


Sense nenes, sense Facebook, sense Twitter, sense escriure al bloc (sí publicar apunts ja programats...;)...), sense consultar el correu electrònic, sense llegir els blocs que segueixo a través del Google Reader, sense trucades al mòbil, sense sms, sense Spotify, sense mirar partits del Mundial de futbol, sense veure perdre, de nou, el Barça de Bàsquet...

Només tu, la platja i tu, l'hotel i tu, el passeig i tu, el sopar i tu, l'escalivada i tu (les anxoves i jo...), la pizza i tu, el gelat i tu, pasejant vora el mar tornant a l'hotel... i tu... I l'esmorzar i tu, i de nou la platja i tu, la remullada i tu, els massatges i tu, les rialles i tu, i el dinar i tu, l'amanida i tu, el salmó i tu, els musclos i tu, l'arròs i tu, la fruita amb gelat i tu (el gelat de menta i jo)... I la tornada i tu, endormiscada al cotxe...

Aquest cap de setmana hem estat tu i jo... que bé tornar a ser, de tan en tan, per unes hores, només tu i jo...

Amb les nenes, amb el Facebook, amb el Twitter, escrivint aques apunt pel bloc, consultant el correu electrònic, llegint els blocs que segueixo a través del lector de Google, amb trucades al mòbil, amb sms, amb l'Spotify (escoltant Sade), mirant els resums dels partits del Mundial, llegint la crònica de la segona derrota del Barça de Bàsquet a la final de l'ACB (remuntarem?)... Tornem al dia a dia...

La dutxa de les nenes, sopar de nou tots cinc, deixar la cuina decent, petó de bona nit a les nenes després de rentar dents, rentadores i roba per plegar, mirar capitols de les sèries que seguim i que gravem amb el tdt, planificar la setmana, quarts d'onze de la nit, tu enfiles cap a dormir i jo em poso al dia endinsant-me en la nit...

Gràcies Sira per aquest cap de setmana! I ko kadinyé!