dilluns, 31 de desembre del 2018

Deixar-ho per l'any vinent


La Sira és de fer llistes! Arreplega qualsevol paper i hi anota les tasques a fer aquell o els propers dies, tasques que, a la vegada, pot ser que requereixin de la seva corresponent llista, com la de la compra!

Jo no n'era, de fer llistes, sempre m'he refiat de la meva memòria, i no és que la meva memòria falli (em falla?), però el cert és que amb els anys jo també he acabat fent llistes, especialment perquè em resulten molt pràctiques i eficients a la feina.

Fa uns mesos que utilitzo "Tasks", una senzilla funcionalitat del calendari de Google, també en format aplicació mòbil, que permet fer llistes de tasques amb la possibilitat de datar-les i d'enriquir-les amb un xic més d'informació en relació a aquella tasca. D'aquesta manera al calendari, a banda de les cites (reunions, entrevistes, etc) també hi tinc les tasques a fer (preparar tal reunió, tal entrevista, tal document, correu electrònic, trucada...), un llistat que naturalment reviso i actualitzo cada dia.

Fer llistes de tasques permet organitzar-te millor el temps, programant la feina sobre calendari tenint present dates de lliurament (d'informes, per exemple) que requereixen una sèrie de tasques prèvies (recopilar informació, analitzar-la, escriure, revisar...).

Fer llistes també permet detectar les tasques més feixugues, les que costa més posar-s'hi, les que més es posposen per un altre dia (sempre dins el termini) o les que, per culpa de tasques sobrevingudes i inesperades, o simplement de noves, també cal posposar.

Amb la revisió de la llista de tasques es prioritzen les que són més importants (les que tenen una incidència major en els bons resultats de la feina) i urgents (les que tenen un termini més proper), de manera que també n'apareixen de poc importants i urgents, tasques potser ja innecessàries perquè tenen una rellevància nul·la en el resultat de la nostra feina.

Avui, darrer dia de l'any, revisaré i actualitzaré la meva llista de tasques, i el que inevitablement avui no pugui fer (el d'avui és un d'aquells dies en que bàsicament toca fer endreça i posar ordre) hauré de deixar-ho, inevitablement, per l'any vinent!

Quelcom semblant fem aquests dies amb una altra llista, la de bons propòsits que fa un any vam fer! Aquests són dies (per si no ho hem fet abans) de revisar els que ens vam proposar, de recordar sobretot els que potser ni eren propòsits, ni potser tan bons, i bé deixar-los (novament) per l'any vinent o, simplement, deixar d'auto enganyar-nos d'una vegada i eliminar-los definitivament de la llista!

Bona revetlla i millor entrada al 2019!

dissabte, 29 de desembre del 2018

Minuts Musicals de desamor amb "Les meves ex i tu"


Abans el drama era que et deixessin per telèfon, o per missatge quan va arribar la telefonia mòbil! Ara per analogia el drama és que et deixin per WhatsApp amb un missatge o, encara pitjor, amb una emoticona!

No sé si és més elegant que et deixin amb una cançó; potser és igual de trist i fotut, però com a mínim és més elaborat que un simple missatge!

Aquesta cançó de desamor d'avui, la darrera, té prou elements per sospitar que s'adverteix un comiat; d'entrada al principi apareix la temible frase "hem de parlar", frase que gairebé mai inspira bons auguris...

I després, per si quedava algun dubte, o algun bri d'esperança, un estudi americà és el pretext perfecte per donar força als arguments que "l’amor només dura un temps" i que "s’acaba evaporant un 100%"!

La cançó no estalvia el mal moment de tota ruptura, tampoc el recurs (hipòcrita?) de "ho faig per tu", ni l'esperança que, superades les inevitables turbulències, "segur que no ens pot anar tan malament"...

En tot cas quan et canten, no crec que a cau d'orella, que "Les meves ex i tu
teniu tant en comú
" és fàcil endevinar que el comú és i serà, precisament, la condició d'ex!





En fi si hi ha cançons d'amor bé n'hi ha d'haver també de desamor; si n'hi ha per enamorar, s'agraeix que n'hi hagi, també, per a trencar el que ja no és amor!

Fins aquí els minuts musicals de desamor... La setmana vinent, l'any vinent, els minuts musicals seran de pel·lícula!

divendres, 28 de desembre del 2018

Paraula de Fabra: innocent


Ho confesso, perdoneu-me, sóc culpable! Sóc culpable d'ésser innocent!

Culpable d'ésser innocent no de la primera definició (exempt de culpa) sinó de la segona (fàcil d'enganyar):

[s. XIV; del ll. innocens, -ntis, íd.]

1 1 adj Que no fa mal.

2 adj Exempt de culpa.

3 m i f Condemnar un innocent.

4 adj De persona innocent. Vessar sang innocent.

5 els Innocents CRIST Infants de la rodalia de Betlem que, segons l'evangeli de Mateu, Herodes féu matar.

6 dia dels Innocents LITÚRG FOLK Commemoració dels Innocents el 28 de desembre, dia en què hi ha el costum de fer innocentades.

2 adj 1 Que ignora el mal.

2 Fàcil d'enganyar, mancat de malícia.


Justament avui fa deu anys vaig confessar la innocentada més gran que, diria, m'he empassat mai: unes pastilles màgiques!

Diuen que amb els anys, a mesura que ens fem grans, perdem la innocència; amb el pas dels anys vaig aprenem que el que perdem és la innocència dels infants, però no la capacitat que ens aixequin la camisa, que ens colin innocentades quasi cada dia, especialment des de la política...

Avui, Sants Innocents, és un gran dia per fer examen de consciència; ara que els mitjans de comunicació no acostumen a colar-nos innocentades entre les notícies podríem intentar descobrir en quines de les suposadament veritables ens aixequen la camisa igualment: els mitjans? No, en aquest cas tampoc cal matar el missatger. Els polítics!

Innocents, sospito, ho som presumptament totes i tots; no en negareu que qui més qui menys va per la vida amb una llufa clavada a l'esquena!

dijous, 27 de desembre del 2018

El necessari pas endavant


No puc evitar la sensació que, pel que fa a la problemàtica de la paperera Hinojosa, l'Ajuntament de Sarrià de Ter en general i el seu govern en particular seguim fent tard, en aquest cas com a mínim un any tard!

En l'apartat de precs i preguntes del ple municipal ordinari del dilluns 24 de juliol de 2017 vaig demanar al govern, com a regidor de la Candidatura de Progrés, la tramitació i aprovació d'una ordenança d'olors com una mesura més per pressionar a l'empresa paperera Hinojosa per resoldre, en aquest cas, el problema de les pudors.

La resposta del govern municipal a la meva proposta, per boca del llavors alcalde Roger Torrent, va ser, després desestimar-la, que l'ordenança de convivència ja donava prou força i elements per afrontar aquesta problemàtica. Aquella resposta valia per sortir del pas del meu prec, és evident que no per a resoldre el problema de les pudors...

Un any després, el passat dimarts 24 de juliol de 2018, el ple municipal aprovava inicialment una ordenança d'olors, que seria aprovada definitivament el passat dimarts 2 d'octubre.

Celebro que un any després aquesta ordenança, amb totes les reserves que pugui tenir, ja sigui un nou instrument de regulació de les pudors al nostre poble; ho celebro i lamento alhora doncs, una vegada més, des de l'Ajuntament, anem tard, en aquest cas, com he dit, un any tard!

També fa tard la Generalitat de Catalunya, qui té una responsabilitat que no pot defugir: la responsabilitat d'atorgar o no la llicència d'activitats. És cert que la Generalitat pot sentir més lluny els problemes de soroll i pudor de la paperera Hinojosa, doncs són problemes que es miren de lluny, alhora que possiblement no són els que més els cremen actualment.

I és en aquest punt on l'Ajuntament en general, i el govern en particular, tenim una altra responsabilitat, la de fer sentir a la Generalitat, com els veïns i veïnes ens feu sentir a tots els regidors i regidores, que el de les pudors i els sorolls de la paperera Hinojosa és també el seu problema, no només el nostre.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb el nostre alcalde al capdavant, hem d'instar tant com sigui necessari a la Generalitat a assumir la seva responsabilitat vers l'activitat de la paperera Hinojosa vetllant també pel benestar i el descans dels veïns i veïnes.

El govern municipal diu ara que sí, que la Generalitat, després de les darreres reunions mantingudes, ha posat i posarà fil a l'agulla, però mesos enrere el mateix govern municipal ja ens va dir que la Generalitat posaria a la nostra disposició tècnics i mitjans que, cas que hi hagin sigut han resultat del tot insuficients i, de moment, estèrils.

En un anterior article en aquesta mateixa revista mostrava la meva preocupació per la manca de lideratge de l'alcalde Torrent en aquest assumpte; si aquest és, encara avui, el problema més important del nostre poble, és un problema que ha d'entomar i liderar, sota el meu modest criteri, el mateix alcalde, i més si, com és el cas, té dedicació exclusiva.

Les administracions (Ajuntament i Generalitat) anem tard, però el pitjor d'aquest problema és que, a ulls dels nostres veïns i veïnes, seguim anant a remolc quan, precisament, el esperen de nosaltres és que estirem el carro, que fem, que faci el govern municipal el (necessari) pas endavant!

Article publicat al número 101 de la revista Parlem de Sarrià.

dimecres, 26 de desembre del 2018

Un Nadal d'anunci


El Nadal, com l'estiu, també té els seus anuncis!

Hi ha el clàssic del torró que "torna per Nadal", o el de la Loteria, que no sempre ha estat enfarfegós; és clar que per clàssic contemporani l'irreverent de La Grossa!

La publicitat aquests dies ens inunda de colònies i perfums, amb un toc francès que (suposo) vol transmetre categoria, tot i que per pesats els anuncis de joguines, que penetren directament al còrtex cerebral dels infants amb les seves tedioses cançonetes.

Aquest any hi ha hagut el retorn de l'Edu, el que fa vint anys felicitava el Nadal per telèfon ("hola soy Edu, feliz Navidad!") i ara que la criatura ja és gran ho fa a cavall d'un cotxe! I si hi ha anuncis que tornen n'hi ha que, sembla, ja no tornaran mai: quants anys fa que no tenim "Rondel Oro, Rondel Verde"?

Si ha un anunci que ha impactat aquest Nadal és el d'Ikea, que en comptes de vendre'ns directament productes de noms impronunciables, ens interpel·la preguntant-nos què en coneixem, dels comensals amb qui aquests dies compartim taula, ens pregunta si en coneixem més vida de la vida que coneixem de les celebritats...

Espero que aquest anunci no hagi causat un preocupant sentiment de culpa a cap membre de la meva extensa família, que no em voldria veure víctima d'un autèntic interrogatori públic i impúdic entre torrons i amb la làmpada del menjador enfocant-me la cara! Arribat el punt potser el més assenyat seria, com fan els de l'anunci, aixecar-se de la taula, auto expulsar-se!

Fora bromes, el drama de l'anunci d'Ikea és que moltes vegades no ens n'adonem que no coneixíem prou aquella persona, aquell familiar (també aquella amistat) fins que ja és massa tard, i llavors lamentem no haver sabut, o volgut, preguntar a temps...

Així que, com sempre i cada any, pregunteu-me si voleu, perdoneu-me si us pregunto...

dimarts, 25 de desembre del 2018

Bones Festes!


El millor d'aquesta modesta postal de Nadal, a banda de compartir-la amb tots i totes vosaltres, és el "making of" de la sessió de fotos (un penseu que va sortir a la primera?!) i la tria d'aquesta entre... totes les que ens vam fer!

Amb cada postal de Nadal de la meva família podríem fer com la revista "El Jueves" i publicar les altres opcions de portada, en aquest cas les altres opcions de postal...

El Nadal també és això, fer la foto de família per la felicitació nadalenca, regalar-vos (i regalar-nos) un compartit somriure!

Bones Festes!

dilluns, 24 de desembre del 2018

Postals de Nadal


Encara rebo postals de Nadal en paper. Són poques i sobretot les rebo a la feina, postals de Nadal d'entitats socials, també d'alguna empresa...

Jo fa molts anys que no n'envio, de paper, tants que ja ni recordo l'última que vaig tancar en un sobre, enganxar un segell i llençar dins una bústia de Correus.

Recordo que durant uns anys comprava una caixa de postals d'Unicef, en un petit quiosc que parava al carrer Santa Clara de Girona, i aquella desena o dotzena de postals servien per felicitar el Nadal a la família...

D'uns anys ençà les postals ens arriben per correu electrònic, i ara també per WhatsApp, i, a banda d'enviar-les (per correu postal mo electrònic), també les propaguem per les xarxes socials.

Aquests darrers anys no només hem canviat com enviem i rebem les postals de Nadal, també hem ampliat el seu suport, més digital que de paper, i amb un lleuger i constant increment de les postals en format vídeo!

És el cas de la meva entitat, Plataforma Educativa, que aquest any hem donat moviment, accelerat, a la felicitació de Nadal!



Em sembla que el dia que deixi de rebre una postal de Nadal en paper certificaré que, efectivament, haurem perdut quelcom més important del que semblava! I el més trist és que sabré que jo també hi hauré contribuït, si és que algun Nadal (aquest no serà) no hi poso remei...

dissabte, 22 de desembre del 2018

Minuts Musicals de desamor amb "Mi primera combustión"


"Sabéis cuándo quedas con una ex y te da la sensación de... qué es lo que vi en ella?"

Amb aquestes paraules, i algunes altres, i només dos acords, Santi Balmes enllaçava "La niña imantada" de "Mi primera combustión" en una de les seves genials i energètiques gires...

"Mi primera combustión" parla del retrobament amb una ex, sis anys després que la relació s'incendiés irremissiblement, i després que ell trobés qui l'ajustés de nou... Hi ha relacions que val més deixar-les, més que amb un punt i seguit, o un punt i apart, amb un punt i final!

Hi ha relacions que són una autèntica comunió, d'altres una virulenta combustió!





I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!

divendres, 21 de desembre del 2018

Paraula de Fabra: Nadal


Per uns són només unes vacances, les de Nadal, per uns altres, que naturalment poden coincidir, unes festes, i diria que encara són forces els qui per ells, i elles, el Nadal és sobretot una celebració!

[s. XIV; del ll. (dies) natalis '(dia del) naixement', der. de natus, -a, -um, participi de nasci 'néixer']

m 1 1 LITÚRG FOLK Solemnitat que hom celebra el 25 de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.

2 durar de Nadal a Sant Esteve Durar molt poc.

2 p ext 1 Els dies dels volts de Nadal. Bon Nadal i feliç Any Nou! Desitjar un bon Nadal, felicitar per Nadal.

2 per Nadal cada ovella al seu corral Per les festes de Nadal tothom procura d'estar amb la família.


És clar que la celebració pot consistir només en saltar de taula en taula, com qui salta d'oca a oca, en inacabables, copiosos i atapeïts àpats familiars, com marca la tradició, doncs aquestes són sobretot unes festes molt familiars!

Per si no som prou xais (més que ovelles) durant tot l'any, per Nadal cuitem al nostre corral, o corrals, que aquí cal repartir el joc en cada família, amb agendes que no sempre són de bon quadrar!

Per Nadal ornamentem amb més o menys encert casa nostra i il·luminem façanes, arbres i balcons, però moltes vegades, com els propis àpats nadalencs, això és tan sols l'embolcall; quin és l'autèntic esperit del Nadal? Fondre'ns la paga extra? Fondre'ns-la, naturalment, cas que en tinguem, de paga i d'extra!

Hi ha qui també viu el Nadal en la seva part més espiritual i religiosa, quelcom que, diria, com tantes altres celebracions religioses, es manté tot i que a la baixa; que baixi és bo o dolent segons les creences de cadascú, però potser estaria bé no rebaixar-lo, el Nadal, al pur consumisme, al simple aparador.

En fi, Bon Nadal!

dijous, 20 de desembre del 2018

Totes som Laura


Un dia més, passa sovint, m'avanço al despertador i el desactivo abans no cridi; ja sabeu, qüestió d'hàbits! Falten tres minuts per les cinc de la matinada.

A casa totes dormen i jo no obro cap llum fins que entro a la cuina; bec un got d'aigua, entre cinc i sis glops, i l'empleno de nou per preparar-me una infusió: ahir "Minty Morocco", altres dies llimona amb gingebre. Mentre l'aigua s'escalfa endrapo un plàtan, que juntament amb el sobre de la infusió i la roba he preprat el vespre anterior; ja sabeu, qüestió d'hàbits!

Després de vestir-me degudament, per a l'ocasió!, prenc la infusió, em calço i activo el GPS del rellotge; em poso la gorra, sempre amb gorra, surto al carrer i mentre el rellotge es connecta al satèl·lit faig alguns estiraments. Amb la connexió vinculada començo a córrer!

Una hora i alguns minuts més tard, i amb poc més de tretze quilòmetres a les cames torno a casa; encara és fosc...

Aquesta va ser ahir la meva rutina matutina, aquesta serà demà... I és així des de fa més de sis anys, dia , dia no, entre d'altres coses, simplement, perquè sóc un home!

El que jo faig cada dos matins no té res d'especial per ningú; bé, per ningú més que per mi! I si us ho explico és precisament per això, pel nul interès que té la meva rutina matutina. I el mateix poc interès hauria de tenir, per tots i totes nosaltres, la rutina vespertina de la Laura, però no, tristament no és així!,

Tristament no és així, ni ho serà ja mai més per ella, perquè ella un dia no va tornar de córrer, perquè és clar, una dona no pot sortir a córrer sola per segons on, ni a segons quines hores...

Viure amb por, que visqueu amb por; aquesta és la major victòria del masclisme: que les dones tingueu por; i teniu raó les dones: no us voleu (ni volem) valentes, sinó lliures!

Lliures, per exemple, per anar a córrer quan i per on vulgueu com jo, com qualsevol home, com hauria de poder fer qualsevol persona!