dimecres, 31 de juliol del 2013

Declaració de suport del Ple de Sarrià de Ter a la família de l'alpinista Xevi Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià

Xevi Gómez a la seu del Grup de Muntanya Sarrià. Imatge: GMS
Declaració, aprovada per tots els grups municipals, del Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter de suport a la família de l'alpinista Xavier Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià.

La muntanya representa l'expressió més genuïna de la naturalesa. La seva simple presència remet simbòlicament a la contundència dels elements. La seva bellesa és alhora la demostració del seu poder. Paisatge vertical que és barreja de força i delicadesa, de perill i amabilitat. I és probablement aquesta conjunció d'extrems el que ha atret als homes, que s'hi han relacionat, de sempre, amb la voluntat d'arribar a connectar-se més directament amb l'entorn, la naturalesa, el Món.

L'home s'ha mirat sempre la muntanya amb fascinació. La respecta i la tem, la gaudeix i la venera. La contempla i la trepitja. La viu. L'estima.

I és aquest amor per la muntanya el que ha mogut als homes a voler-s'hi lligar espiritualment. I això ha suposat la creació de nombrosos grups excursionistes i muntanyencs del nostre país. L'amor per la muntanya és el que va moure al Grup de Muntanya Sarrià  a començar a fer excursions i sortides. És, de ben segur, el que va empènyer en Xevi Gómez a començar a pujar. I pujar magnetitza, enganxa, sedueix. I després d'una muntanya en ve una altra, després d'un metre, el següent. I com que les muntanyes no entenen de fronteres, el camp d'actuació d'un alpinista acaba essent el Món.

Fins que s'arriba als 8.000 metres. I es fa cim. En Xevi, conjuntament amb els altres companys, Álvaro i Abel, van aconseguir culminar els 8.068 metres del Hidden Peak, al Pakistan. Com diu el propi Grup de Muntanya Sarrià , la fita més important feta per un membre del club. Cosa que demostra la fortalesa d'esperit, el dinamisme i l'amor per la muntanya d'en Xevi. Fer un 8.000 no és senzill ni tothom hi arriba. És un gran mèrit esportiu, és evident. I només per això, en Xevi, serà recordat a Sarrià de Ter.

Però la muntanya no són números. No són xifres ni èxits personals. La muntanya, que sempre transita entre la duresa i la amabilitat, genera altres fonaments. Els de la solidaritat, la companyia, la disciplina i el respecte. I tots els que han conegut (poc o molt) en Xevi Gómez saben i corroboren que ell també desprenia aquests valors. Potser per això la muntanya el va acollir i potser per això l'ha volgut per ella.

Com a representants del poble de Sarrià de Ter, municipi d'acollida d'en Xevi Gómez, volem manifestar la nostra solidaritat, estima i suport als seus familiars en aquests moments tan durs. Volem transmetre totes les paraules d'escalf que siguem capaços de dir a la família directa i a la família de la muntanya.

Sarrià de Ter, 30 de juliol de 2013.

Sobre aquest luctuós fet també podeu llegir els apunts "Xevi Gómez: mana la muntanya" i "Quan se'm quedi la muntanya".

dimarts, 30 de juliol del 2013

Inscrit als Premis Blogs Catalunya 2013! #PBC13



Un any més, i ja en són tants com edicions té aquesta convocatòria, he inscrit aquest bloc, el "Petites gotes fredes tremolant" als Premis Blogs Catalunya 2013!

Participar en aquests premis és, més que una tradició, que també, un compromís! Els Premis Blogs Catalunya, organitzats per l'Associació Stic.cat, tenen per objectiu "promoure la creació, manteniment i promoció de blogs en català", essent aquest certamen, possiblement, un dels esdeveniments que donen una major visibilitat i repercussió de la rica i variada blogsfera catalana.

Els Premis Blogs Catalunya, però, tenen també un punt competitiu, doncs no es tracta només de fer visible els blocs escrits en català, sinó de premiar-ne, cada any, els considerats millors. És amb aquesta finalitat que dies enrere es va iniciar el període de votació popular, que finalitzarà el proper 2 de setembre.

Qualsevol persona, tingui bloc o no, pot participar en el procés de votació popular dels Premis Blogs Catalunya 2013; per fer-ho només cal registrar-se i votar, això sí, només un bloc per cada una de les 15 categories que té la convocatòria d'enguany. Aquest bloc, el meu bloc està inscrit a la categoria "Miscel·lània i Personals".

Modestament us animo a participar en el procés de votació popular dels Premis Blogs Catalunya 2013 i, només si ho considereu oportú, votar aquest bloc! Veureu que teniu molt per triar en totes les categories!

Un any més, i ja en són tantes com edicions té aquesta convocatòria, participo als Premis Blogs Catalunya amb la voluntat de sumar, a la pila de blocs escrits en català que hi participen, un bloc més!

dilluns, 29 de juliol del 2013

Quan se'm quedi la muntanya

Finalment, i és trist, també, que així sigui, a l'alpinista Xevi Gómez i als seus companys d'expedició, Abel Alonso i Álvaro Paredes, se'ls ha quedat la muntanya.

Se'ls ha quedat el Gasherbrum 1 (anomenat també Hidden Peak) després de conquerir-lo, se'ls ha fet tan seus que ni tan sols, possiblement, deixarà que tornin i trobaran allà el repòs etern.

Per ells la mort ha pres forma de muntanya però ella, sempre hàbil, muta, dia sí, dia també, de mil i una formes! Al capdavall, però, a tots nosaltres també se'ns quedarà una muntanya: una malaltia, un inesperat accident, una prematura fallida del nostre caduc cos, la vellesa...

És aquesta darrera la muntanya que sempre i per sempre se'ns hauria de quedar, la que després d'una llarga vida, després d'haver fet el cim, poguéssim baixar lentament i deixar que la nostra vida s'hi fongués...

Però per més que l'esquivem, per més que la vulguem esquivar, la mort és sempre aquí, present en la nostra vida i tan imprevisible com ellaLa mort és sempre aquí, gran com una muntanya, però oculta, amagada, en la nostra vida.

A la paret exterior del cementiri d'un poble del Gironès hi ha escrit el darrer vers del  poema "Cant Espiritual" de Joan Maragall: "Sia'm la mort una major naixença",

Més enllà de fer-nos  pensar en la (suposada) vida eterna després de la mort, el que m'agrada del vers és que, efectivament, després de la mort d'un ésser estimat hi ha vida, una nova vida sense ell, que neix de nou en el nostre record, que viu una nova vida sense viure-la...

Quan se'm quedi la muntanya, sia'm la mort una major naixença!



El meu condol per la família d'en Xevi Gómez i del Grup de Muntanya Sarrià.

dissabte, 27 de juliol del 2013

A man is in love... #minutsmusicals amb The Waterboys



A man is in love

A man is in love
how do I know ?
He came a walk with me
and he told me so
in a song he sang
and then I knew
A man is in love
with you

A man is in love
how did I hear ?
I heard him talk too much
whenever you're near
He whispered your name
when his eyes were closed
A man is in love
and he knows

A man is in love
how did I guess ?
I figured it out while he was
watching you dress
He'd give you his all
if you'd but agree
A man is in love
and he's me

The Waterboys

Un home està enamorat.. i sóc jo!

divendres, 26 de juliol del 2013

Perquè l'entonis amb compassiu amor. #Salvador Espriu #AnyEspriu


Perquè l'entonis amb compassiu amor

Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.

Salvador Espriu. Les hores (1952)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 25 de juliol del 2013

Xevi Gómez: mana la muntanya!

Xevi Gómex, envoltat de nens, a Skardo (Baltistan - Pakistan), camí del Hidden Paek . Imatge: expedició Hidden Peak 2013
Hores incertes a Pontevedra, Valladolid i Girona, també a Sarrià de Ter, hores que vivim amb la preocupació de no saber res, ni de bó ni de dolent, dels alpinistes Abel Alonso, Álvaro Paredes i Xevi Gómez, desapareguts (?) al Gasherbrum 1 després de coronar el cim!

Els alpinistes, els excursionistes de debó saben que, per més preparats que vagin, per més que estiguin en forma, coneguin el terreny, controlin les previsions del temps i es programin una expedició, la darrera paraula sempre la té la muntanya i, per extensió parlant en general, la natura.

Però a la muntanya, com a la vida en general, davant les dificultats els esforços es multipliquen per mil i no són pocs els qui es dediquen al seu rescat!

Ho deia a finals de maig a Televisió de Girona el propi Xevi Gómez en l'entrevista que li van fer, en motiu de l'expedició Hidden Peak del Grup Muntanya Sarrià: mana la muntanya!


(l'entrevista la trobareu a partir del minut 4:40)

Ahir a la tarda el Grup de Muntanya Sarrià va fer una roda de premsa per informar sobre la situació dels alpinistes. En aquest Storify podeu veure el seguiment que en vaig fer a Twitter:





dimecres, 24 de juliol del 2013

Activitat industrial i descans, una necessària convivència

Pancarta de protesta pels sorolls al Pla dels Socs.
Sarrià de Ter és un poble industrial; la indústria del paper no forma part només de la nostra història, també forma part del nostre present i és un element clau en la configuració de la nostra identitat col·lectiva.

La industria del paper és, afortunadament, encara present al nostre poble, i tan de bo que per molts anys més. A banda del paper són més, i d'altres sectors les indústries que tenim, tot i que amb un pes menor.

Els darrers anys hem vist com s'ha anat canviant Sarrià de Ter, deixant de ser tan industrial, creixent en serveis i, sobretot, transformant zones industrials per noves zones residencials. Fent una lectura crítica avui podríem dir que a Sarrià de Ter, com en tants altres llocs, quasi arreu, el que es va transformar va ser l'activitat econòmica, passant d'una indústria que cada vegada anava a menys per una indústria que estava a l'alça, la construcció, tot i que dins una bombolla!

Les transformacions dels sectors de Cobega i del Pla dels Socs en noves zones residencials van respondre no només a les necessitats de creixement residencial de Sarrià de Ter, sinó també a la possibilitat de donar resposta, i sortida, a unes zones industrials que, per motius diferents, havien quedat obsoletes.

Amb el creixement residencial d'aquestes zones, alentit per la crisi de la bombolla immobiliària, primer, i l'econòmica que en part se n'ha derivat, després, hem tingut noves zones residencials. Des de  veïns i veïnes de Sarrià de Ter que tornaven, fins a nous veïns que han trobat en Sarrià de Ter un poble tranquil amb molts i bons serveis (CAP, escola,escola bressol, comerç, transport públic), al costat de Girona, aquestes noves zones residencials es van poblant de veïns i veïnes.

Precisament en una d'aquestes noves zones residencials, al Pla dels Socs, una sèrie de veïns i veïnes de Sarrià de Ter han fet públic un problema que d'un temps ençà patien, mostrant amb pancartes la queixa per l'excés de soroll provinent de l'activitat industrial. Més enllà de la necessària resolució concreta d'aquest problema, aquest conflicte evidencia la necessitat de fer compatible l'activitat industrial amb el descans que hom espera trobar a la seva llar.

La creació de noves zones residencials properes a zones industrials plantegen que, malgrat les activitats industrials puguin ser anteriors, aquestes s'ajustin sempre al compliment de la llei pel que fa al soroll que generen, minimitzant així la contaminació acústica. Quelcom semblant va passar a Sarrià de Ter amb la no volguda ampliació de l'autopista a 8 carrils, obres que fan fer-se aportant noves i millors solucions per a minimitzar l'impacte acústic.

En el debat del POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) vaig alertar de la inconveniència de permetre usos mixtes comercial – residencial al principi de la Via Augusta, davant de l'Hotel Nord Gironí i just al costat del polígon industrial del sector paperer. Cal treballar per fer compatible l'activitat industrial amb les zones residencials, no per generar nous conflictes, si ens els podem estalviar.

Sarrià de Ter ha de seguir essent un poble industrial, la indústria ha estat i és encara un important motor econòmic i social pel nostre poble i, si bé cal atraure noves activitats industrials, cal treballar per a seguir fent compatible les presents amb la resta d'activitats econòmiques, socials, culturals i cíviques de Sarrià de Ter, també el descans que tots els veïns i veïnes desitgem trobar a la nostra llar. Eines com la participació ciutadana, que han de fomentar el diàleg entre sectors econòmics, entitats i veïnes i veïns, poden contribuir a cercar solucions en benefici de tothom.

Article publicat al número 84 de la revista Parlem de Sarrià.

dimarts, 23 de juliol del 2013

La lluita de Tito Vilanova contra el càncer és també la nostra!


El tràngol, el darrer mal tràngol que el càncer ha generat en la vida personal i professional de Tito Vilanova ha despertat, novament, una gran onada de comentaris de suport i ànims, des d'esportistes d'elit de diversos esports i famosos fins a gent completament anònima, al fins ara entrenador del Barça.

Entre els comentaris d'ànims i suport, però, també n'hi havia que destil·laven una certa desaprovació d'aquest fenomen, alguns dels quals fent referència explícita a familiars que, com en Tito Vilanova, també estan lluitant contra el càncer des de l'anonimat.

És cert que casos com el de Tito Vilanova o Eric Abidal prenen major envergadura per la seva dimensió pública, i sí, potser en algunes ocasions ens hem excedit en posar-los com a exemple per a les persones anònimes que hi lluiten quan, possiblement, moltes de les persones que lluiten des de l'anonimat contra el càncer podrien ser exemples per ells.

Ben mirat l'autèntic heroi de la recuperació d'Abidal és el seu cosí, desconegut fins aleshores!

Penso que la dimensió pública de la lluita contra una malaltia d'una persona famosa es suma a la lluita anònima de moltes altres persones, ajuda a donar-li visibilitat i, si cal notorietat. En la lluita contra la Sida el reconeixement públic de Magic Johnson va representar més un impuls que no pas un retrocés, per exemple.

A dia d'avui no hi ha qui no tingui a prop persones que han lluitat i lluiten contra el càncer; homes i dones a qui aquesta malaltia els ha trasbalsat la vida personal, familiar, social i professional... Tenim també persones properes que, malgrat lluitar-hi, no han pogut vèncer la malaltia...

Penso que precisament aquesta proximitat és la que fa que, davant la malaltia de Tito Vilanova, per exemple, se'ns activi una cert grau d'empatia vers la seva lluita, vers el seu dolor i el de la seva família.

Al cap i a la fi, la seva lluita és també la nostra!

dilluns, 22 de juliol del 2013

El Foc Empordà, un any després!



Avui, 22 de juliol de 2013, fa un any d'un dels més grans i devastadors incendis que ha patit Catalunya, el conegut amb el nom de "Foc Empordà".

Havia de ser per nosaltres, la meva família, un cap de setmana més a Cantallops... era de fet un plàcid i tranquil cap de setmana a Cantallops...




Però la placidesa i tranquil·litat del cap de setmana es van esvair amb la mateixa rapidesa que la columna de fum que vam començar a veure diumenge, tot dinant, va anar envaint el cel i fent-se present fins a l'horitzó!



Des de Cantallops estant primer el fum, i després les flames van fer-nos témer per reviure el foc que 26 anys enrere va passar, literalment, per sobre el poble... Va ser una nit tensa, la que vam viure a Cantallops...

El foc a Cantallops, però va respectar el nucli urbà, però no camps i boscos; van ser altres pobles, lamentablement, els que van quedar més afectats!

El Foc Empordà des del minut zero va despertar la solidaritat de tothom, amb iniciatives que van anar prenent cos i forma...

Són moltes les lliçons que el Foc Empordà, com altres grans incendis que hem patit, ens va donar: la prevenció, la necessitat de treballar més el (i al) bosc, disposar de suficients efectius, el paper important del món local per a la coordinació dels efectius...

El Foc Empordà va fer visible tot allò gran i positiu de nosaltres, però també, amb les flames ja apagades, van aparèixer, i així ha de ser, les mancances... I és sobre aquestes mancances que cal actuar, doncs el més probable, sembla ser, és que el foc torni a cremar l'Alt Empordà en el futur!



dissabte, 20 de juliol del 2013

#MinutsMusicals amb Bluebird de la Electric Light Orchestra (ELO)



Bluebird

The streets, the signs are pointing all one way
But you don't realize just what they say
You may fight, you may run, you may know what you've done
It makes me feel so sad to think what I might've had
I watch the stars, I watch the sun, now I watch for anyone
But it's only make believe

You work, you work, you work so hard and then
Someone, someone will come around again
You may think it's for real, but you know how you feel
The places that I go don't feel good anymore
I see it all rainbows in fall I see her face upon my wall
But it's only make believe

Fly away, bluebird fly away for me
To a place somewhere far across the sea
Fly away, far away, don't look back, go today
The waves that crash upon the sand
Another place, a far off land
And every day, I have to stay, but you are free
You could fly away-
But it's only make believe

Electric Light Orchestra