Bon Nadal. Minuts Musicals de Nadal

Quimi Portet és, sense cap mena de dubte, un dels millors músics del nostre país i després de forjar-se una carrera d'èxits amb Los Burros i, especialment, amb El Último de la Fila, també s'ha forjat una llarga, sòlida i solvent carrera d'èxits en solitari.

Les seves cançons són un retrat crític, amb bones dosis d'humor i ironia, de la nostra societat i de nosaltres mateixos, de les nostres pors i passions personals.

Quimi Portet és com el nostre Lou Reed, i si el músic novaiorquès va escriure Xmas in February, Quimi Portet va escriure el seu particular "Bon Nadal", mostrant-nos part de la seva cara B i desitjos amagats d'aquestes festes:

"Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar..."

Xmas in February. Minuts Musicals de Nadal

Com Nadal al febrer, quantes coses de la nostra vida, de la nostra societat, tenim o estan fora de lloc?

A "Xmas in February", aquesta nadala a destemps de Lou Reed, hi trobem traces de la marginalitat, la decadència urbana i la crítica social que alimenten moltes de les seves cançons, amb històries humanes farcides de violència, pobresa i desesperació.

La música i poesia de Lou Reed no necessita edulcorar res, tampoc Nadal.

Minuts Musicals localitzats a Nova York

Diuen que és la ciutat que no dorm i jo no tinc clar que algun dia hi dormi... Tampoc em treu gaire la son, tot i que Nova York és a la llista de destins que algun dia m'agradaria conquerir: si algun dia hi vaig, perfecte; i si no, què hi farem no es pot fer tot!

Són molts els retrats artístics de Nova York, des de les pel·lícules de Woody Allen a les cançons de Lou Reed, sobretot amb el majestuós disc "New York", en la que hi trobem la magnífica "Dirty Blvd".

És clar que Nova York, musicalment parlant, sobretot és "New York, New York" amb la veu de Frank Sinatra, tot i que qui la va cantar primer va ser Liza Minnelli per a la pel·lícula homònima del novaiorquès Martin Scorsese protagonitzada per l'actriu i cantant i pel també actor novaiorquès Robert de Niro.

Mentre no em desperti a la ciutat que no dorm, l'escolto...

#MinutsMusicals de versions amb "Pale Blue Eyes"

The Velvet Underground era molt més que Lou Reed, és evident, tot i que hi ha molt de Lou Reed en la Velvet Underground.

The Velvet Underground és un d'aquells grups que semblen ser, amb el pas dels anys, més citats que escoltats, grups de culte que han inspirat molts altres artistes i bandes, però que no van vendre discs a dojo...

El binomi creatiu Reed/Cale va donar des del principi cançons enormes de la talla de "Venus in Furs", "Heroin" "Sunday Morning", "Femme Fatale" o "I'll Be Your Mirror".

Però si l'època era convulsa (finals dels anys seixanta, principis dels setanta del segle passat) també ho era la vida dins el grup, que va tenir com a mànager a Andy Warhol fins que Reed en va voler prescindir, com va prescindir també, sembla que per elecció de la resta de la banda, de John Cale a partir de la gestació del tercer disc del grup, publicat l'any 1969 amb el mateix nom de la banda, "The Velvet Underground", i en el que Reed apareix com a únic compositor de les cançons.

Aquest disc transforma la sonoritat del grup, més tranquil·la i allunyada de l'experimental dels inicis, en la que Lou Reed trobarà també el seu propi só quan iniciï la seva carrera musical en solitari.

El disc conté grans cançons, però per mi destaca especialment la melòdica "Pale Blue Eyes", una cançó d'amor farcida de tristesa i alegria, una cançó d'amor gens ensucrada que evoca uns ulls blaus que encisen alhora que són, per moments, la perdició...

La cançó ha estat versionada entre d'altres per Patti Smith, poc després que es publiqués, però va viure una segona joventut amb la versió que REM va fer l'any 1987; a mitjans dels anys noranta la cantant brasilera Marisa Monte també en va fer una magnífica versió.

Avui escoltarem l'original de la Velvet, i les versions de Patti Smith, de REM i de Marisa Monte... I sou dels que heu escoltat poc The Velvet Underground us animo a fer un repàs per la seva discografia, hi trobareu autèntiques perles!









També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent uns minuts musicals de versions amb la petita ajuda d'uns amics...

#MinutsMusicals amb Walk on the Wild Side de #LouReed

Walk on the Wild Side

Holly came from Miami, F.L.A.
Hitch-hiked her way across the U.S.A.
Plucked her eyebrows on the way
Shaved her legs and then he was a she
She says, "Hey babe, take a walk on the wild side"
He said, "Hey honey, take a walk on the wild side"

Candy came from out on the island
In the backroom she was everybody's darlin'
But she never lost her head
Even when she was giving head
She says, "Hey babe, take a walk on the wild side"
He said, "Hey babe, take a walk on the wild side"

And the colored girls go
Doo do doo, doo do doo, doo do doo

Little Joe never once gave it away
Everybody had to pay and pay
A hustle here and a hustle there
New York City's the place where they said
"Hey babe, take a walk on the wild side"
I said, "Hey Joe, take a walk on the wild side"

Sugar plum fairy came and hit the streets
Lookin' for soul food and a place to eat
Went to the Apollo, you should've seen 'em go go go
They said, "Hey sugar, take a walk on the wild side"
I said, "Hey babe, take a walk on the wild side"
Alright, huh

Jackie is just speeding away
Thought she was James Dean for a day
Then I guess she had to crash
Valium would have helped that bash
She said, "Hey babe, take a walk on the wild side"
I said, "Hey honey, take a walk on the wild side"

And the colored girls say
Doo do doo, doo do doo, doo do doo

Lou Reed

Va transitar Lou Reed pel costat salvatge de la vida... ara transita pel costat salvatge de la mort!

Gràcies Lou per la teva música!

Fotografia: Jean Baptiste Mondino

Aquí una versió en directe: