Albert Pla fa, a Miedo, el seu particular tractat sobre la por, sobre les nostres pors.
Amb una posada en escena tan simple com espectacular, ell sol sobre un escenari que es transforma i es mou gràcies a unes reeixides projeccions, Pla ens acollona, i acolloneix, fent-nos una dissecció de la por, mostrant-nos-la amb tota la seva cruesa.
Albert Pla parla i canta sobre les pors infundades (i injectades des de petits) dels contes infantils, també sobre les pors més adultes, doncs ens deixa clar (i a fe que ens queda clar!) que mentre vivim tenim i tindrem por, des de la por a morir brutalment fins a la por que, simplement, ens trenquin el cor!
Pla no edulcora en la posada en escena com tampoc ho fa en les lletres de les seves cançons, i som nosaltres en tot cas qui per moments podem tapar-nos els ulls i si cal les orelles; Albert Pla no edulcora però tampoc s'hi recrea més del necessari, just la dosi per incomodar, per fer-nos aflorar les nostres pròpies pors fins a l'epidermis, justament per cercar, amb cada por, la seva capacitat de pertorbar-nos l'ànim!
Amb un final poètic visualment espectacular, Albert Pla amb Miedo (ens) allibera les pors i, més que espantar-nos, que també, ens ajuda a entendre que en el fons, són part indivisible de nosaltres mateixos; la por habita dins nostre!
Qui ha dit por? Us imagineu la vostra vida lliure de qualsevol por? Impossible!
