Amb el PSC al cor, i el cor en un puny!

Pere Navarro, proclamat candidat a les eleccions del 25N2012 pel Consell Nacional del PSC. Foto: PSC

El proper 25 de novembre de 2012 votaré PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya.

• Malgrat no compartir el posicionament respecte la manifestació de l'11 de setembre el proper 25 de novembre votaré PSC.
• Malgrat penso que els socialistes podríem haver fet un altre paper respecte el pacte fiscal, el proper 25 de novembre votaré PSC.
• Malgrat sentir-me orfe de federalisme, el proper 25 de novembre votaré PSC.
• Malgrat lamento que els socialistes no hàgim celebrat primàries per escollir cap de cartell, el proper 25 de novembre votaré PSC.
• Malgrat la meva candidata era Montserrat Tura, i no Pere Navarro, el proper 25 de novembre votaré PSC.
• Malgrat al meu partit li costi mirar, ni que sigui de cua d'ull, la independència, el proper 25 de novembre votaré PSC.

El proper 25 de novembre, amb el PSC al cor i el cor en un puny, votaré PSC!

Hereu guanya el primer combat; ara li tocarà defensar el títol!

Seguint amb el llenguatge pugilístic, Jordi Hereu ha guanyat el seu particular combat amb Montserrat Tura. Jo vaig vaticinar que si guanyava seria per punts, però el cert és que si bé no ha estat per KO, sí que ha estat per força distància de punts...

La clara victòria d'Hereu m'ha sorprès, doncs pensava que estava més tocat, a nivell intern, del què semblava, o han volgut fer semblar...

Vist el resultat penso que aquestes primàries li han anat molt bé a Jordi Hereu: no només en surt molt reforçat vers el seu (nostre) propi partit, sinó que també davant la ciutadania barcelonina, que al cap i a la fi han pogut veure com militants i simpatitzants del PSC han donat suport majoritàriament al seu alcalde, i això és molt important! Ara el repte és que siguin els i les barcelonines qui li donin el seu suport, també majoritàriament...

Més enllà de vencedors i vençuts, trobo especialment interessant l'anàlisi que el company socialista Manuel Càceres (Sic Transit Gloria Mundi) fa amb l'apunt Correlacions significatives (o no)

Al seu bloc, després d'un anàlisi dels resultats de les primàries, conclou amb 3 observacions en clau positiva:

• d’una banda indiquen que els nostres militants i simpatitzants es comporten (comparativament entre districtes) de forma semblant a com ho fan els ciutadans i ciutadanes, no som diferents. Això és bo.
• d’una altra indiquen que allà on el Jordi es coneix de més a prop, ha anat més gent a votar (comparativament entre districtes, repeteixo) i l’han votat més. I això també és bo, la feina ara és fer-lo més conegut, sense el filtre distorsionador dels mitjans.
• Els millors resultats del Jordi són allà on es vota més al PSC, i viceversa. I això també és bo, ja que vol dir que el Jordi agrada més allà on més ens voten, i menys allà on se’ns vota menys. O dit d’una altra forma, on el Jordi agrada tenim més a guanyar (perquè és on més ens voten), i on no, tenim menys a perdre (perquè igualment ens voten molt poc).

I és que aquestes primàries han representat només un primer combat. Amb Tura d'inesperada espàrring; ben segur que han servit per posar en forma a l'Hereu de cares plantar cara al proper combat, el proper 22 de maig de 2011, en què haurà de defensar el seu títol d'alcalde!

Tura vs Hereu en 12 assalts

Foto: El Singular Digital

1. Jordi Hereu, des de l’alcaldia:
   Hereu és l’alcalde de Barcelona, però aquesta circumstància es percep més com un passiu que no pas com un actiu. El referèndum de la Diagonal i altres afers interns l’han destastat més del què habitualment desgasta ser al govern... Sembla que un alcalde sempre hauria de ser el millor candidat; no sempre és així... Per cert, encara no ha activat cap web propi i específic com a candidat a les primàries...
2. Montserrat Tura, de Mollet del Vallès, des de la Mesa del Parlament:
   Ni ha nascut ni viu a Barcelona, ni possiblement té la intenció de fer-ho, però el seu cartell, malgrat la derrota electoral del 28N (ella era la número 2), genera més atracció que rebuig. Què passaria, però, si jo, que visc a Sarrià de Ter, presentés la meva candidatura per ser alcaldable a Salt? La pertinença (naixament o domicili, o vida comunitària) és un element salvable legalment però cal veure si té un valor intangible important. En aquest cas no ho sembla... Ja té un espai propi a la xarxa com a candidata a les primàries: http://montserratturabcn.cat/
3. El quadrilàter, les municipals a Barcelona:
   L’escenari són les eleccions municipals, però en el fons el què es dibuixa, o alguns volen dibuixar, és que la guerra va més enllà de Barcelona... Aquest espai temporal post 28N i pre-congressual dóna per moltes lectures. En el fons el què es decideix és quin o quina alcaldable del PSC es presentarà per les municipals a Barcelona. El què hagi de venir després, ja vindrà... Un pols entre la federació de BCN i la direcció nacional del PSC? Política ficció, encara que a vegades aquesta superi la realitat...
4. El PSC, l'àrbitre
   La gent del PSC de Barcelona (simpatitzants i militants) decidirà. La direcció i l’estructura del partit ha de garantir un procés net, ben organitzat. La posició del PSC ha de ser neutral, donant suport a ambdós candidats en l’organització de les primàries.
5. Les enquestes, armes afilades de doble tall:
   N’hi ha que diuen que l’escenari amb Hereu és insalvable i amb Tura hi ha possibilitats. Són enquestes, que serveixen no només per descriure tendències, més o menys interessades, sinó també per marcar-les... Res, o poques coses són gratuïtes, sobretot en política...
6. Els espectadors de luxe: CiU i la resta de contraris
   Sembla que es fregin les mans amb aquest procés intern del PSC. Però a mesura que passin els dies potser hauran de deixar-se-les de fregar per posar-se a remar, si cal, amb més força del què ho han fet fins ara. Efectivament aquest procés pot ser un revulsiu a favor del PSC...
7. Ni Tura és Trinidad Jiménez ni Hereu Tomás Gómez
   Les primàries de Madrid no crec que siguin un referent. Tomás Gómez no era alcalde com ho és Hereu, i aquest és un matís molt important. I malgrat Tura pugui semblar, com Jiménez amb la direcció del PSC, l’opció del PSC, no em sembla que es pugui establir fidelment un paral·lelisme entre elles dues...
8. Tura: sí vs Hereu, no vs Montilla
   Més d’un s’ha preguntat: perquè presenta batalla a Hereu i va renunciar presentar batalla a Montilla?. A mi la resposta em sembla molt simple: són dos combats diferents en escenaris i circumstàncies diferents...
9. Hereu i el PSC: el vídeo!
   Ho reconec: jo també vaig trobar sorprenent, i a faltar. l’alcalde Hereu en aquest vídeo...
10. Si Hereu guanya les primàries...
    penso que serà per punts, però... seguirà de regidor si no és alcalde?
11. Si Tura guanya les primàries...
    penso que pot ser per KO, però... es compromet a ser, si cal, la propera candidata a les eleccions municipals del 2015 si no és alcaldessa?
12. Guanya el PSC?
    Més enllà del valor, en clau electoral, que la victòria de Tura o Hereu puguin aportar, el PSC sortirà reforçat d’aquest procés si sap jugar bé el seu paper descrit en el punt número 4. Garantir el ressò mediàtic, la clau és fer que aquest sigui en positiu i reforci, més enllà del candidat (la persona), el partit.