Tura vs Hereu en 12 assalts

Foto: El Singular Digital

1. Jordi Hereu, des de l’alcaldia:
   Hereu és l’alcalde de Barcelona, però aquesta circumstància es percep més com un passiu que no pas com un actiu. El referèndum de la Diagonal i altres afers interns l’han destastat més del què habitualment desgasta ser al govern... Sembla que un alcalde sempre hauria de ser el millor candidat; no sempre és així... Per cert, encara no ha activat cap web propi i específic com a candidat a les primàries...
2. Montserrat Tura, de Mollet del Vallès, des de la Mesa del Parlament:
   Ni ha nascut ni viu a Barcelona, ni possiblement té la intenció de fer-ho, però el seu cartell, malgrat la derrota electoral del 28N (ella era la número 2), genera més atracció que rebuig. Què passaria, però, si jo, que visc a Sarrià de Ter, presentés la meva candidatura per ser alcaldable a Salt? La pertinença (naixament o domicili, o vida comunitària) és un element salvable legalment però cal veure si té un valor intangible important. En aquest cas no ho sembla... Ja té un espai propi a la xarxa com a candidata a les primàries: http://montserratturabcn.cat/
3. El quadrilàter, les municipals a Barcelona:
   L’escenari són les eleccions municipals, però en el fons el què es dibuixa, o alguns volen dibuixar, és que la guerra va més enllà de Barcelona... Aquest espai temporal post 28N i pre-congressual dóna per moltes lectures. En el fons el què es decideix és quin o quina alcaldable del PSC es presentarà per les municipals a Barcelona. El què hagi de venir després, ja vindrà... Un pols entre la federació de BCN i la direcció nacional del PSC? Política ficció, encara que a vegades aquesta superi la realitat...
4. El PSC, l'àrbitre
   La gent del PSC de Barcelona (simpatitzants i militants) decidirà. La direcció i l’estructura del partit ha de garantir un procés net, ben organitzat. La posició del PSC ha de ser neutral, donant suport a ambdós candidats en l’organització de les primàries.
5. Les enquestes, armes afilades de doble tall:
   N’hi ha que diuen que l’escenari amb Hereu és insalvable i amb Tura hi ha possibilitats. Són enquestes, que serveixen no només per descriure tendències, més o menys interessades, sinó també per marcar-les... Res, o poques coses són gratuïtes, sobretot en política...
6. Els espectadors de luxe: CiU i la resta de contraris
   Sembla que es fregin les mans amb aquest procés intern del PSC. Però a mesura que passin els dies potser hauran de deixar-se-les de fregar per posar-se a remar, si cal, amb més força del què ho han fet fins ara. Efectivament aquest procés pot ser un revulsiu a favor del PSC...
7. Ni Tura és Trinidad Jiménez ni Hereu Tomás Gómez
   Les primàries de Madrid no crec que siguin un referent. Tomás Gómez no era alcalde com ho és Hereu, i aquest és un matís molt important. I malgrat Tura pugui semblar, com Jiménez amb la direcció del PSC, l’opció del PSC, no em sembla que es pugui establir fidelment un paral·lelisme entre elles dues...
8. Tura: sí vs Hereu, no vs Montilla
   Més d’un s’ha preguntat: perquè presenta batalla a Hereu i va renunciar presentar batalla a Montilla?. A mi la resposta em sembla molt simple: són dos combats diferents en escenaris i circumstàncies diferents...
9. Hereu i el PSC: el vídeo!
   Ho reconec: jo també vaig trobar sorprenent, i a faltar. l’alcalde Hereu en aquest vídeo...
10. Si Hereu guanya les primàries...
    penso que serà per punts, però... seguirà de regidor si no és alcalde?
11. Si Tura guanya les primàries...
    penso que pot ser per KO, però... es compromet a ser, si cal, la propera candidata a les eleccions municipals del 2015 si no és alcaldessa?
12. Guanya el PSC?
    Més enllà del valor, en clau electoral, que la victòria de Tura o Hereu puguin aportar, el PSC sortirà reforçat d’aquest procés si sap jugar bé el seu paper descrit en el punt número 4. Garantir el ressò mediàtic, la clau és fer que aquest sigui en positiu i reforci, més enllà del candidat (la persona), el partit.