Epigrama. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Epigrama  
                                a Josep A. Font i Cases

Un perfum de colors ha invadit a Margot
S’ha vestida de pressa:
i perquè hom no sabés de sa sina l’olor
s’ha posada una flor
                                damunt la roba fresca.

Joan Salvat-Papasseit

"Mercè". Minuts Musicals amb nom propi

Joan Manuel Serrat canta al "Pare" i a "La tieta"; Dyango canta a "La mare" i la Maria del Mar Bonet canta a la seva, que com la meva es diu "Mercè".

Em temo que com la meva, la mare de la Maria del Mar Bonet també era un immens oceà de records, dels d'infantesa i dels tota una vida sencera, records que malden per no ser esborrats a cada onada, records que volen ser eterns, per més que el seu vaivé, inevitablement, els erosiona.

Les mares sàvies saben mantenir els records a redós, i els solten poc a poc, i mai del tot, confiant que, com els versos d'aquesta cançó, d'una o altra manera romanguin per sempre.

(En aquest vídeo haureu de pujar un xic el volum...)

(En aquest no caldrà, o en tot cas si abans l'heu pujat, l'haureu de baixar...)

No és la boira...

Photo on Foter.com

Aquest dissabte a la tarda, a l'auditori del Centre Cultural de la Mercè de Girona, els"Amics de la coral Genciana" ens van fer gaudir musicalment, i reflexionar políticament, amb el seu concert "Nova Cançó 2.0", una magnífica reinterpretació dels clàssics de la nova cançó catalana.

Les cançons de sempre (de Lluís Llach, Raimon, Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet) escoltades com mai (les veus d'una coral acompanyada d'un piano) amb una extraordinària versió de "Campanades a mort" que per si sola valia l'import de la taquilla inversa.

El concert, organitzat per l'ANC, tenia també un marcat i volgut caràcter polític, i tampoc es va deslliurar (de fet la pròpia proposta musical ho cerca) de l'inevitable paral·lelisme entre els nostres dies i els dies en què aquelles cançons van ser escrites i cantades (quasi) a l'uníson, també (aleshores) a Madrid!

Fa mesos, tal dia farà un any, que la política catalana està emboirada; i si aleshores la boira que volia escampar la Nova Cançó era el franquisme i la seva dictadura ara ho és (bona part de) la política i la justícia espanyoles, que tenallen l'independentisme amb repressió i presó.

I si aleshores malgrat aquella boira calia, i es va caminar, també cal fer-ho ara, malgrat la (nostra) boira...

Sí, malgrat la boira cal caminar i a fe que es camina... altra cosa és quan, en comptes de boira el que s'albira són eleccions! Aleshores alguns partits catalans, independentistes per a més pistes, més que caminar s'entorpeixen el pas emboirats per les enquestes i el (legítim i alhora perillós) desig de capitalitzar la caminada.

Com que es volen (essencialment) perquè (de moment) es necessiten, no els espera (ens espera) precisament un camí planer...

#MinutsMusicals de 1974 amb "Abril 74" de Lluís Llach i la Revolució dels Clavells!

Ahir, 25 d'abril de 2014, va fer 40 anys de la Revolució dels Clavells portuguesa, un alçament militar que va acabar amb el règim autoritari i feixista instaurat a Portugal des de 1926.

La música va tenir el seu paper en aquest alçament militar, i no va ser precisament la música militar, sinó la cançó "Grândola, Vila Morena" de Zeca Afonso, que com "E Depois Do Adeus" de Paulo de Carvalho, van sonar per la ràdio just abans de l'acció militar com a senyal i avís per al moviment de les tropes!





Encara no 20 dies abans de la Revolució dels Clavells Paulo de Carvalho va participar al XIX Festival d'Eurovisió amb la cançó "E Depois Do Adeus"; però el Festival d'Eurovisió del 1974 se'l va endur, com bé recordeu, ABBA i el seu Waterloo... tot molt bèl·lic i militar!

A Catalunya dos cantauutors van composar dues cançons inspirades amb aquests fets, Maria del Mar Bonet amb "Abril"...



... I sí, Lluís Llach amb "Abril 74"...



Abril 74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

Lluís Llach

Una altra cançó que evoca aquella època és "Avante Camarada" del compositor i músic portuguès Luis Cília, tot i ser una cançó escrita anys abans, des del seu exili a París, va esdevenir, i és encara, un himne molt popular a Portugal i allà on hi ha o hi ha hagut revolucions!