Todos a la cárcel

Dilluns 6 de novembre de 2017; fa 21 dies que els Jordis i 4 dies que part del cessat govern són a la presó mentre l'altra part del govern, president inclòs, clama justícia des de Brussel·les, alhora que prorroga el màxim possible el seu previsible ingrés a la presó, com la resta, incondicional.

Dilluns 6 de novembre; un dia més amb aquesta incòmode existència, amb aquesta perplexitat democràtica, quan no anomalia. Un dia més evidenciant que no, que la justícia no és igual per tothom, que mentre per uns va al ralentí per d'altres accelera com si d'una fugida endavant es tractés, sense mirar enrere o, encara pitjor, mirant amb els ulls desembenats el mòbil.

Si us plau, que vingui Luis García Berlanga i ens faci la comèdia cinematogràfica d'aquest drama, que els de Polònia, com a mi, per moments també se'ls acaba les ganes de riure. Que vingui Berlanga i que amb el seu ull cinematogràfic ens ajudi a entendre aquest anguniós melodrama que estem vivint!

Que ressusciti Luis García Berlanga o que aparegui el seu esperit, que del seu cinema ho tenim quasi tot: "La escopeta nacional" amb Santi Vila fent de Sazatornil, "Bienvenido Mr. Marshall" amb Xavier Garcia Albiol convertint el barri de Vila-roja de Girona en una mena de Villar del Río, "El verdugo" amb el fiscal José Manuel Maza sobre interpretant el paper que s'ha auto-atorgat de botxí (polític), i és clar, "Todos a la cárcel", l'únic i fatal destí del cessat govern i dels dissidents polítics que s'atreveixin a qüestionar, desobeint si cal, l'ordre constitucional!

Dilluns 6 de novembre de 2017, un dia més aquí cadascú es fa la cartellera a mida; llegeixo que en uns altres cinemes fa dies que projecten "El fugitivo" i que clandestinament en d'altres fins i tot es projecta "Raza"... Si Berlanga aixequés el cap...

Dilluns 6 de novembre de 2017, un dia més clamant llibertat!

Adiós Mr. #Berlanga. Obituari d'@el_pais

M'ha agradat llegir aquest obituari per la mort del cineasta Luís Garcia Berlanga al diari El País.

Adiós Mr. Berlanga
(fragment)

"De niño, García Berlanga era un solitario (llegó a pasar un año en Suiza por problemas de salud), hasta que la Guerra Civil le cambió la vida. "Llegó la contienda y tuve que salir de casa. En el 36 yo tenía 15 años. Y a los 13 ya sabía qué pasaba en España, porque mi padre era diputado republicano [de Unión Republicana] y mi abuelo había sido senador con Sagasta. Mi familia era una familia de políticos, y con ellos supe que la política era una cagada, como todo...". Para García Berlanga, esa guerra supuso "unas largas vacaciones", que se acabaron de repente, cuando atraparon a su padre huido en Tánger. "Condenaron a mi padre a la peña de muerte, y por eso me fui a la División Azul... en realidad, estaba enamorado de un chica y pensé que con esta muestra de valor se quedaría prendada de mí". Nunca pegó un tiro, pasó un montón de frío y allí conoció al actor Luis Ciges, un clásico en su carrera. A su padre le fue conmutada la pena no por su hijo Luis, sino porque vendieron sus posesiones... y la chica no le hizo caso. A la vuelta a España decidió estudiar Derecho y más tarde Filosofía y Letras, hasta que en 1947 cambió su vocación e ingresó en la primera promoción del Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid. Empieza el Berlanga cineasta."

Moltes gràcies Mr. Berlanga!